A dur alga em fan anar,
que és sa feina més geugera.
Ja mos veurem damunt s’era
que, sense tenir cantera,
per força, haurem de cantar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Carreters
Selva - Biniamar
236
II
Antany tenia un moixet
que de llet el vaig criar.
Dejorn el duia a colgar,
que no s’enredàs de fred.
I li donava panet,
es matins, per berenar,
i, es migidia, per dinar,
li estrellava un ouet.
Jo li feia sa traveta
perque no pogués fugir.
Cada dia dematí
’gafava qualque rateta.
Cada pic que es sol sortia
i no us veia, bona amor,
berenava de tristor
i de llàgrimes bevia.
Voldria que aquests uis meus
sempre us poguessen mirar,
i el qui gelós n’estarà,
que li sortissen es seus.