Mare de Déu de l’abrement [sic]
Vós qui estau al monument
abraçada amb una creu,
devotament l’adorarem
-Oh Fill meu dolç i amat,
que de pena n’heu passada!
Jo la pas pel pecador.
Qui dirà aquesta oració
cent vegades es dia del Ram
mentres la Pàssi’ cantaran,
el do que em demanaran,
tant si és petit com si és gran,
ben concedit los serà.

Oh capellà, capellà!
Encara em parla de gloses?
Faça via a dir-me coses,
que, com voldrà, no podrà.

Estava la móra
dins el moreral.
Hi va anar la mosca
per posar-hi mal.
La mosca i la móra.
-Ai, ¿Com estau,
polideta pastora;
ai, com estau?
Que mon cor vos adora!-
Estava la mosca
dins el mosqueral.
Hi va anar la beia
per posar-hi mal.
La beia, la mosca, la móra.
-Ai, ¿com estau,
polideta pastora;
ai, com estau?
Que mon cor vos adora!-
Estava l’aranya
a dins l’aranyal.
Hi va anar la vespra
per posar-hi mal.
La vespra, l’aranya, la beia, la mosca, la móra.
-Ai! ¿Com estau,
polideta pastora;
ai! com estau?
Que mon cor vos adora!-
Estava la vespra
dins el vespreral.
Hi va anar la taranta
per posar-hi mal.
La taranta, la vespra, l’aranya, la beia, la mosca, la móra.
-Ai! ¿Com estau,
polideta pastora;
ai! com estau?
Que mon cor vos adora!