En Serra, sa mare bona
a la mort la va arribar,
i ara, amb so xeringar,
hi cerca arribar sa dona.
No va nèixer cosa bona
ni tampoc no hi morirà.

Que som de desgraciada!
No trob ningú que em festeig.
M’enamor de quants ne veig
i de ningú som mirada.
Jo debades me passeig
amb sa clenxa ben posada;
ningú em pega cap uiada.
Senyal que no la meresc!

Adiós Son Eriçó
adiós Son Granada.
A Son Verí m’agrada,
però sa senyora no.