Com veig aquest estelet
que va darrerre sa lluna!
Lo meu cor passa fortuna
ausent de vós, ramellet!
Si jo amb sa vista pogués
aplanar puigs i murteres,
uiastres i oliveres,
bona amor, sols que vos ves!
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!