Apartat de vós, vuit dies
me pareixen un-cents anys:
sou causa de tots mos danys
i de poques alegries.

Males llengos han bastat
per fer-me apartar de vós.
Voluntat me tengueu vós,
que jo encara no he mudat.

Pere, es coneixement
m’acaba de trabucar
per no poder menjar pa
i haver de patir talent.
Jo n’he arribat a un punt
que no me puc sostenir;
ràbi’ tenc de pensar-hí,
i tot quant tenc duc damunt.