De bronzo són ses campanes,
es canons i es morters;
jo m’estimaria més
que es pern del món se rompés
que comprar-te ses vellanes.
Jo no tenia consol,
i alegria me donares;
en es ramell que enviares
seda negra m’hi posares
i amb això demostrares
que, en no veure'm, dus dol.
Jo me n’anava a Ciutat
amb un cavall cara-blanca.
Ses dones de Vilafranca
tenen es ventre bragat.