Ses darreres que tenia
si era molt lluny Ciutat!
Des que hi tenc s’enamorat,
hi pens de nit i de dia.
De persona som aquí;
de pensament, Déu ho sap!
Déu ajuda a l’enganat;
també m’ajudarà a mi.
Es vent d’es teu davantal
faria moldre un molí,
Quantes paies fa fugir,
des que hi va qualque fadrí,
de s’era de Déu-lo-sal!