A damunt Son Amengual
serraren dues formigues:
de ses cames feren bigues
i d’es cos abres de nau.
D’es cap feren dos bufets
per dinar cent criatures,
i de ses llavoradures
feren dos-cents tibulets.
Més informació
Classificació
Humorístiques
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
aràcnics, Arbres i arbusts (Plantes), Bigues, cucs i mol·luscs, Embarcacions, Humor i comicitat, Insectes, Instruments, Ironia, Productes alimentaris
Mètrica
7a7b7b7c7d7e7e7d
Rima
Mixta
Versos
8
Altres cançons relacionades
Un homo, en esser tot sol,
que mena s’orde d’estreta!
Endemés, si és cuqueta,
ja té fred de juriol.
Dins la mar de més endins,
que no hi pot entrar ningú,
sa Coronella va dur,
per sopar, carais marins.
-¿A on vas, escarabat,
que fas ses passes tan grosses?
-’Xa’m passar, que vaig a noces,
que un germà meu s’és casat.
Set calderes i una olla
feren d’arròs engrogat
i encara no ha bastat.
Tradicionari de Mallorca
