A damunt es Puig de l’Ofre, veig una brusca que ve: acorre, trutgeta nostra, que no banyem es sequer!
Senyals d'aigua
Felanitx
Ses hores que miraré devers Consolació i no us hi veig, bona amor, plorant me conformaré.
Es pagesos són pagesos i es ciutadans ciutadans, i, si se donen ses mans, poren anar ben entesos.
Com vaig començar a sortir, una sort me va tocar: una al•lota vaig trobar que m’estimava sens fi.
