-Euveia, ¿que esperoneges?
¿O t’han tocada sa pell?
-¿Encara no us basta es véll?
¿sa carn i tot me festeges?
En es carrer Nou hi ha
un abre qui fa mentides
i les té tan compartides
que a cada brotet n’hi ha.
Fins a migdia el sol puja;
llavò torna davallar.
Més de dues hores ha
que jo no gos badaiar,
perquè l’ànima no em fuja!