Oh mares que teniu fies,
alerta les heu d’anar:
de cent, noranta n’hi ha
que, quan parlen de casar,
ja són estades novies.
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.
Una mula i un bouet
davant el Minyó menjaven
i amb sos alens l’escaufaven,
que tremolava de fred.