¿Com volies que cremàs
sa llenya verda i banyada?
Ella ja estava cansada
de treure paia d’es jaç.

Un moliner roba blat
casi sempre quan moltura
i un carnisser amb sa mesura,
enlloc d’una taiadura
hi posa un os pelat.

D’edat de quinze anys he estat
amb una grossa quimera:
tot això serà casera
que jo duc a dins es cap.
Jo veig bé que, si no em cas,
no faré cap obra bona,
que s’homo que té una dona
en pot treure lo que vol.
jeuen plegats en sa nit,
i això se diu bona vida!
I, si ella és un poc garrida,
llavò si que va de bo!
Si no vos agrada això,
però m’agrada a mi!
Un temps com era fadrí,
jo me vaig veure a tenir
doblers tants com n evolia
i un criatque me servia
de concert i no sé què.
I, ara que me trob pare,
n’he perdut el món de vista
i pas sa vida molt trista,
perque tenc desset infats
femelles, i no sé quants,
i no s’hi poren oir
Bon carai, que si fos ara,
que s’hagués de succeir!...
-¿Que no sabeu, mon germà
que tothom ho vol provar?