A devora sa Creu Nova
que hi ha a Son Massanet,
mataren un jovenet
per una fadrina groga.
Oh, Sant Jusep gloriós,
ja mos poreu ajudar:
un de quinze anys va matar
un jove de vint-i-dos.
Lo que te dic suaquí
ho puc dir enmig de sa plaça:
un fii d’En Tomeu Bufassa
ha mort En Xesc d’es Molí.
En Bufassa, per amor,
davant es jutge va anar;
per un jove que matà,
només lo feren estar
tres mesos dins sa presó.
Dins sa troca, un ganivet,
i una pedra també.
¿I sabeu qui l’hi dugué,
p’en Bufassa quedar bé?
La Perla de Campanet.
Sa padrina de Na Xerpes,
es Rector Real…

Pagaria tres pessetes;
si les vols, vet-les-t’aquí,
per rallar amb un fadrí
que maneja ses paletes.

L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.