A Campos no rallen clar,
ja ve de gernació:
quan s’homo està moridor,
demanen an es doctor:
-¿Qué tanmateix se morrà?-
I sa resposta que fa :
que, en acabar d’alenar,
ho farà coneixedor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Campos
Poble
Campanet
Núm de glosa
402
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo n’he festejades set,
i totes ben polides:
tres Aines, tres Margalides,
i sa darrera nom Bet.
A devora sa Creu Nova
que hi ha a Son Massanet,
mataren un jovenet
per una fadrina groga.
Oh, Sant Jusep gloriós,
ja mos poreu ajudar:
un de quinze anys va matar
un jove de vint-i-dos.
Lo que te dic suaquí
ho puc dir enmig de sa plaça:
un fii d’En Tomeu Bufassa
ha mort En Xesc d’es Molí.
En Bufassa, per amor,
davant es jutge va anar;
per un jove que matà,
només lo feren estar
tres mesos dins sa presó.
Dins sa troca, un ganivet,
i una pedra també.
¿I sabeu qui l’hi dugué,
p’en Bufassa quedar bé?
La Perla de Campanet.
Sa padrina de Na Xerpes,
es Rector Real…
Per la vila tothom diu
que m’has tocada sa coa.
N’és de plànyer un aucell jove
que li esbutzen es niu!
Tradicionari de Mallorca
