Estimada, posau pesos.
Ja pagaran mos diners!
La vostra cara lluu més
que dotze mil llantoners
amb tots es llantons encesos.
Sabràs que t’he volgut bé;
t’he estimat més que ta mare;
però tant he mudat ara,
que, si et dauraven d’or, encara,
per mi no vals cap dobler.
En esser fii de pagès,
al punt li donen entrada:
té sa casa ben parada,
i com ve la fi, no té res.