Vós amb la vostra hermosura
feis enamorar es fadrins;
duis la lluna per tapins
i el sol per vestidura.

Un aucell que vol fer es niu
tragina paies de pressa.
Al•loteta, ets de peça!
Es el meu cor qui t’ho diu.

S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.