Cada dia dematí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí,
i de darrere sent dir:
–La jove, ¿què deu tenir,
que va tan mortificada?
−¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
ho deu haver de fer així?
En Pendola fa sabates
i es metge ventadors:
ja s’han aplegat bons dos!
Caspi, quins dos embarassos!
Cabal no pot anar es joc
si m’anau carta tapada:
si estau de mi enamorada.
jo de vós hi estic poc.