En Moret de ses Moretes
du lletres en es collar.
Saps que és d’afectat de pa,
formatge i figues seques!
i té unes ganivetes
que no han de mester esmolar.
Que he tenguda d’alegria
com t’he descobert, Miquel!
Son Garona de sa mel
era gran, i no hi cabia.
Moradors tots de Llubí,
digau “vivo, sempre vivo
Jesús, Josep i Maria”,
fins a l’hora de morir.