Damunt es reposadors
una ansera s’és rompuda,
i tot era sol i lluna,
garrida, pensant en vós.
Sa senyora reganyava:
-Tot ho vui ben adesat
Què li importa an En Bernat
si tot està empenyorat!
Per vel•la missa sagrada!
A l’apòstol Sant Mateu,
quan Judes lo perseguia,
va dir que al món no hi hauria
cap xueta del nom seu.