Cent monges dalt un castell
vestides de caramell,
sinó el Pare Prior
que va d’un altre color.
Un cirerer amb les cireres.
Ai, al•lota, que me costes,
i tu encara no ets meva!
Jo sempre vénc a ca teva
i tu mai véns a ca nostra.
Jo no m’empatx de raons
mi cap me’n vui escoltar:
tu no havies de tancar
mon germà per ses presons.