Dolores tenia un nóvio
que, per ses fires, li va comprar
un pollastre blanc i negre
que set pessetes li va costar.
La sogra agafa el pollastre
li fot punyada,
li toma es nas
-Calla, bruta, malcriada,
tu la m’has feta,
la’m pagaràs.
Li fot punyada,
li romp un ui.
-Diras a sa teva sogra
si vol pollastre,
que en compri un.-
I diu a la seva sogra:
si vol pollastre
que en compri un.
S’aigordent venen a tasses
i es marxandos venen guyes.
Com més xerres, més t’embuies:
més valdria que callasses.
Marieta, da’m sa mà,
que me’n vaig an es servici;
de mi no tengues malici,
que és el Rei que m’hi fa anar.