#Estiu

Llavò, en venir es temps fred,
sa mosca se morirà:
ara en s’estiu hem d’anar:
Tira, mosca, decante’t!

Trob que un caçador de vol
passa sa vida penada:
d’hivern fred i d’estiu sol;
llavò, es dematins, roada.

Sa meva guiterra diu
“vida mia” a cada passa.
Si mos donen carabassa,
la cuinarem en s’estiu.

Jo la festeig hortolana
quatre mesos en s’estiu,
i quan arrib, ja me diu:
-Menja meló, si en tens gana.

Devers la Mare de Déu,
que hi tenia, de trempat!
I ara que ja n’he ballat,
si no tornes, estimat,
a mi no em sap gens de greu.

Devers Sant Jaume és bona hora
per un demanar portal,
i com ve devers Nadal,
sa dona treu s’animal,
amb una branca, defora.

Bella basca em fa s’estiu,
si no fos per sa calor;
bella basca em fa s’amor
si no em fes estar catiu.

Bona amor, viviu, viviu;
no espereu de mi govern.
Allà on heu fet s’estiu,
anau a fer-hi s’hivern.

A sa vinya tom es brots
i ses paraules açí.
Si voltros vos reis de mi,
tota sola em ric de tots.

-Al•lota, ¿vols que t’entretenga,
i demà no segaràs?
-No ho vui, perque em tocaràs
es floc que duc en es dengue.

A dins un ball ses fadrines
fan enamorar es bergants.
Si les vésseu per ses vinyes,
casi fan por an es milans.

Gelosia n’he sembrada
dins es mes de juriol:
l’he sembrada petiteta
i la m’ha cremada es sol.

D’estiu van los estornells
per barraques i sequers;
i jo reg es clavellers
i un altre cui es clavells.

Devers Sant Jaume i Santa Ana
es fadrins tenen calor;
se baraien amb s’amor
per no fer mocadorada.

M’agrada un pebre agostenc
per berenar es dematí;
Na Blanca d’es Monestir,
que el festeja porrerenc.

Jo la festeig hortolana
quatre mesos en s’estiu
perque ella sempre me diu:
-Menja melons, si en tens gana.

Figueretes bordissots,
ja m’han madurat ses figues,
i ses al•lotes garrides
fan enamorar ets al•lots.

Es meu estimat garbeja
amb un ase i un cavall;
jo ho dic i no l’he vist mai
i ha més d’un any que em festeja.

Es mosso d’aquest oguer,
que és de petit i, ja fuma!
En deu aluiar qualcuna,
d’al•lota d’aquest sequer.

En temps de segar, fa dia
per anar a Jerusalem;
som vengut de Son Antem
per tu, Juana-Maria.

Bella basca em fa s’estiu
si no fos per sa calor!
Bella basca em fa s’amor
si no em fes estar catiu!

Vós teniu es parlar fosc
i sa llengo esmolada.
S’amor que vos he posada
és més forta i més granada
que es sol que fa es mes d’agost.

Quan jo mudaré s’amor
s’estiu tornarà s’hivern,
i los condemnats d’infern
tendran lliberació.

Oh brotet d’aufabeguera
coïda de juriol!
¿Com ho farà N’Agustina
si En Miqueló no la vol?

D’estiu, perque fa calor,
solen estar a sa carrera.
¿No sabeu que sa Torera
ja no festeja En Queló?

Lo meu cor tan trist se viu,
que no hi puc donar passada.
Pensau en una criada
que a vostro manar teniu,
que tant d’hivern com d’estiu
passa la vida penada
perque estic enamorada
de vós, i no ho col•legiu.

Rosa, rosa, vós sou rosa
i Rosa tothom vos diu:
rosa d’hivern i d’estiu,
vós de tot sol any sou rosa.

Jo sempre m’agrada anar,
d’estiu, per ses ombres fresques.
Margalides com aquestes,
no se’n fan p’es pedregar.

Dues móres de batzer
són los uis del meu amor;
jo l’estim amb més ardor
que calor s’estiu no té.

Com la veig que se passeja,
tant en s’hivern com d’estiu,
Mestre Pere, vós teniu
una fia que llambreja.

Voldria tornar coloma
es tres mesos de s’estiu.
¿Saps a on faria es niu?
A dins es lloc de sa Torre.

Voldria esser passarillo
un més entrant dins s’estiu.
¿Saps a on faria es niu?
A baix d’es teu rebosillo.

S’estiu, perque fa calor,
amb vós me refrescaria,
i d’hivern m’escaufaria
de sa vostra calentor.

Jo voldria esser oronella
a s’entrada de s’estiu,
i me’n ‘niria a fer es niu
dalt sa finestra d’Hortella.

Dia vint de juriol
feis festa, perla garrida;
si Déu ho vol, Margalida,
tu seràs lo meu consol.

Bella basca em fa s’estiu
si no fos per sa calor;
i jo, per sa teva amor,
de mort tornaria viu.

Jo et duc comandacions
d’un jove qui fa quartanes
i té ses colors tan sanes
com aquelles hortolanes
qui d’estiu mengen melons.