Barrabàs empeltà Judes
de branques de Llucifer
i de ses mateixes mudes
va sortir es xeremier.
Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!
Cara de capallot vei,
treu es cap a sa finestra:
es dia que tu fas festa
va néixer el dimoni vei.
Cara de figa aubacor,
treu es cap a sa finestra,
que, com tu te casaràs,
el dimoni farà festa.
Totes ses vilanes duen
puputs i cabeis taiats,
i en veure ets enamorats,
com a dimonis s’afuen.