Tresor de la Memòria (Banyalbufar 2019)

Jo me nom Xisca Tomàs Garreta, vaig néixer aquí a Banyalbufar, lo que m'he criat a Palma i ara en es quaranta-cinc anys he tornat venir de cap aquí.

Sempre mira d'on ve es vent

i una dona marinera

sempre mira d'on ve es vent

tant si és llevant com ponent

i es bon temps sempre l'espera

i es bon temps sempre l'espera

i a una dona marinera.

Mariner, tu qui pretens

de bon cap i glosador

me vols fer una cançó

que anomeni tots els vents,

que anomeni tots els vents,

mariner, tu qui pretens.

Llevant, xaloc i migjorn,

llebeig, ponent i mestral

tramuntana i gregal,

vet aquí es vuit vents del món.

Vet aquí es vuit vents del món.

Xaloc, llevant i migjorn.

Ai, si tu m'haguessis vist venir

per dins un camp de terrossos

es meu cor se feia trossos

per arribar prest aquí.

Dues senyoretes caminen

en es mateix compàs

si tu t'atures, s'aturaran.

Són unes estisores.

Una altra endevinalla te diré, mem si la saps:

De què ompliries una gerra, perquè plena pesàs menos que buida?

L'has d'omplir de forats!

Una figuera bordissotenca qui serà que la desembordissotarà, jo seré qui el desembordissotaré, perquè desembordissar jo sé.

Un plat blan, pla, ple de pebres verds està.

A vegades dic "esburbadot" i li dic "ets un esquiterell", "te fotré una lloscada!". Un esquiterell és una persona molt quisquillosa que mai li fas una cosa ben feta. Un esburbadot és un que no presta atenció en res, o sigui, fas una cosa, tu li expliques i després te fa tot lo contrari de lo que li has explicat.

Jo, a Banyalbufar tenc dos noms: na Xisca de ses Cases noves i na Xisca de can Cerdà. I después en tenc una altra, tres, i después som de cas Català, me diuen sa Catalana, perquè es meu redepadrí va venir de per Catalunya de per allà dalt, es meu llinatge és "Garreta" es segon, no és molt mallorquí. Sempre mos han dit de ca es Català, de ca es català i jo: "Pues, no sé xerrar es català" i, a vegades, me diuen: "I tu xerres molt clar es mallorquí per ser catalana". Dic: "És que jo no ho som catalana", es meu redepadrí, es meu padrí ja va néixer aquí i ma mare ja és filla de mallorquí i de mallorquina.

Bueno, noltros aquí es mes de juny, sa primera setmana, es primer dissabte es mes de juny feim una trobada de brodadores, ja fa divuit anys que la feim. Venen brodadores de quasi tots es pobles de Mallorca, venen aquí, estam a dins sa plaça i venen 200 persones i no en venen més perquè sa plaça és petita i no en podem admetre més. I aquí pues fan tota classe de manualitats, fan vainicas o calats que els dèiem, fan punt de creu, fan randa, fan punt mallorquí, de tot, de tot lo que se pugui fer amb un fil una agulla.

Ses vainicas lo que noltros deim es calats. És... s'agafa una roba, se li treuen es fils i mira si són beneits que primer els treim i després els hem de tornar a posar. Lo que els treim es fils blancs normalment de sa roba i después feim dibuixos. Anam fent unes columnes i d'aquestes columnes anam entrellaçant els fils i posant fil de color i se fan diferents dibuixos i se poden fer vertaderes preciositats. Se fan moltes de coses de calats.

Són aquestes tres pedretes que són d'un escorball. Escorball això ho tenen un a cada costat des cap i, quan tu bulls es peix o el torres o el fregeixes, lo que sigui. Obris es cap, li lleves aquestes dues pedretes, els fas ben netes i els guardes. Aquí hi havia una peixatera que s'home calava xarxes i tenia molts i se va fer una gargantilla d'aquestes pedres, una devora s'altra, i sa creença és que, jo l'he comprovada, que si dus tres pedres d'aquestes que te toquin sa pell, no tens mal de cap. Jo abans tenia molt de mal de cap. Molt, molt. I fa dotze anys una persona, jo tenia aquell dia molt de cap, i me va dir: "Què tens?" Dic: "Tenc una mal de capada que no hi veig". I diu: "Tens pedres d'escorball?", vaig dir "sí", diu "posa-te'n tres, així com sigui, es dibuix que vulguis, o penjades o... així com vulguis". I me vaig anar a un joier i me va fer aquest penjaroll que també tenc ses recades, igual. I des de fa dotze anys no he tornat tenir mal de cap. Ja sigui psicològic, ja sigui per ses pedres, però jo no he tornat tenir mal de cap. I tenia unes mal de capades, no t'ho pots imaginar.

Cavallet, quan eres jove

que hi anaves de pentinat

i ara també has tornat

que no tens ni pèl a sa cola.

Toni moreno, ses al·lotes me diuen,

Toni moreno, i jo les dic: "Al·lotes,

això és salero."

Sa ximbomba sona trista,

madona, que la sentiu?

Madona, que la sentiu?

I és perquè vós no teniu

i aiguardent pes ximbombista.

I ara aiguardent pes ximbombista.

I amb sa meva ximbombeta

puc cantar davant el rei

puc cantar davant el rei.

Encara que sigui vell

tenc sa dona joveneta,

tenc sa dona joveneta.