Tresor de la Memòria (Porreres 2018)

Tomeu Català.

A on vàreu néixer?

A Porreres.

Quants anys teniu?

76

I sempre heu viscut a Porreres?

Sí, encara no m'han tret defora.

Me podeu dir ses gloses que sabeu?

Qualcuna. Hem de començar per ses grosseres o els deixam per més tard?

Més tard.

Au idò:

Per exemple:

Sant Joan és vint-i-quatre

i Sant Pere és vint-i-nou,

i en el món no hi ha cap bou

que no sigui fill de vaca.

Sant Pere és vint-i-quatre

i Sant Marçal és a trenta,

i l'endemà ja mos entra

es primer de juliol.

Tenc a deixar escrit

tornar vells lo que costa

perdem ses forces,

sa vista i es sentits

i arribam a ser avorrits

per sa mateixa gent nostra.

Na Pereta fa es mussol,

perquè té s'home petit

l'ha perdut per dins es llit

per ses rues des llençol.

En trobar que basta...

Jo no cant per bona veu,

perquè Déu no me l'ha donada.

Jo cant perquè no digueu,

si duc pena o si duc creu,

o si visc enamorada.

Quan s'hivern mos ha arribat

i comencen ses nevades,

devora un foc ben atiat

hi passam llargues vetllades.

A Pollença diuen "la"

i a Alcúdia diuen "vós",

a Manacor "senyors"

i a Ciutat "vostre mercè".

Es gall de Son Porquer canta

i es des monjos li respon,

es de Son Drago diu com,

però es de Son Cota comanda.

Es qui no fa feina no menja

i, si no en fas, no menjaràs

sinó que dejunaràs

dia feiner i diumenge.

Tant se perd es qui sap massa,

com es qui sap massa poc,

es saber no ocupa lloc

i es no saber embarassa.

Un home per anar pel món,

ha de tenir molta testa,

quantes n'hi ha qui fan festa,

per les Verges i no ho són.

En trobar que basta...

Bona es s'aigua en tenir set

i es pa en tenir talent,

un recer en tenir vent

i es foc en tenir fred.

Un bon arbre és es garrover

que fa garroves tot l'any.

Quan li cullen ses d'enguany,

ja té ses de l'any que ve.

Fortuna i mala sort

ho tengué tot amb un dia

per partera i novia

i de matances de porc.

Ara, si n'hem de posar cap de grossera...

Saps que em va dir na "maixanques"

quan la vaig anar a llogar,

que s'estimava més guanyar

els doblers mostrant ses anques.

Hortolana, hortolana,

què tal ses pomes dins s'hort?

Totes són de cuiro fort,

menos sa meva que és blana.

Sa poma duia penjada

més avall que és capell

i no hi hagut cap ocell

ni pinsà ni passerell,

que me l'hagi espipellada,

només una vegada,

sa perdiu d'un bergantell,

que si no fos estat per ell,

verge m'hauria casada.

Trob que basten d'aqueixes...

A Porreres no ho sabeu,

la gent és bobiana,

tres pics per una milana,

tragueren la veracreu.

I ses paraules antigues que vàreu dir que ja no empleàveu... De sa gent que fa feina a s'ajuntament o...

Ah, bueno, això són oficis antics que s'han perdut. A s'ajuntament, per exemple, hi havia es botxí, que jo encara l'he vist, que vulgarment ja li dèiem es criat des jutge. I també hi havia, però això més antic, jo ja no ho he vist, es mostassà, que era s'encarregat de s'higiene des mercats i des control. Pagesos, s'ha perdut, s'oguer, que era es qui cuidava ses egües de cria. Bueno, això ja era ses cases de senyors, quan anaven a ses possessions, que hi havia sa llibrea, un tio meu va ser sa llibrea des senyors des pagos, que era es qui anava amb sa galera a damunt es pescant devora es cotxer i sa seva feina era aguantar ses bísties de davant si havien d'aturar-se per res, o també anar a posar un banquet per davallar ses senyores de sa galera i donar-los sa mà. Bueno, una altra cosa, però aquest fa molts d'anys que s'ha perdut, es bacivaire, que era ses ovelles, es pastor si se guarda era grossa, separaven per pasturar ses des bet, que els deien, ses qui menaven me, anaven a ses pastures bones, i allà on hi havia més poc menjar hi anava sa guarda de ses bacives, ses qui no menen, i a aquell li deien es bacivaire, tot això s'ha perdut.

I com li deia en es primer cotxe que va arribar a Porreres.

Es vells li deien es "carro de foc".

I totes ses coses que li posaven a ses someres?

A devora ses cases, al menos a ses possessions, qualque puesto hi havia com un pedrís de pedra ran de ses cases i jo fins molts d'anys després de no ser-hi no vaig saber per què li deien es "colcador" i jo deia: "Per colcar-hi amb ses anques damunt deu ser això". Però resulta que es colcador és allà on s'hi posaven damunt per tenir bon pujar a sa cavalgadura per muntar a cavall, diríem. I se deia es cavalcador i a puestos li diuen es "cavalgador", per aquí li diuen es "colcador".

I es carro de sa somera?

Es carro i sa guarnició tot... Ara lo de més enrere, lo de posar es bast a ses bísties i a damunt es bast hi posaven ses beaces, que era una senalla a cada part per dur-hi coses dedins o es, en castellà és "aguaderas", bueno, ara m'he perdut. O també es cordells, que era per posar-hi un sac a cada part. Es arganells, hi duen dues gerres a cada part dins es arganells. Com també duen s'albardà, en es puesto d'una cadira de muntar diríem, i allà hi podien dur un sac o un bulto a davant és qui el menava, i a darrere n'hi havia qui duien una cadireta de través per colcar-hi ses senyores, i així no hi podien pujar damunt perquè haguessin mostrat els genolls.

I pot tornar a explicar...

Ses bísties per menjar estant en es carro, les posaven es morrió pes cap que era com una senalla estreta de damunt amb una corretja per damunt es cap i allà dedins menjaven. I hi havia sa costum des pagesos, hora d'anar a berenar, per exemple: "Au si mos n'anam a penjar es morrió". I una vegada que jo vaig dir aquesta paraula, els joves no, els universitaris ja, no varen saber què els vaig dir i se comprèn. I jo ja tenia sa mula venuda i així i tot, sabia allà on en venien de nous de Palma, sa tenda de ca la Seu, que era sa més antiga de Palma en aquell temps, i en vaig comprar un com a per record i el me demanaren per dur a vàries exposicions. El vaig comprar i li vaig fer posar sa corretja de pell per aguantar-lo per es cap i el tenc com a record.

I tots els refranys que m'heu dit, i ses dites, les teniu?

I qualcuna.

No dura de Nadal a Sant Esteve.

Es sol surt per a tothom.

Una cosa oblidada no és agraïda ni pagada.

Una mig en castellà que diu:

Corazón santo tu reinarás,

si no fas feina no menjaràs.

I moltes d'aquest estil.

Per exemple:

Qui dies passa, anys empeny.

Lo que no passa en un any, passa en un dia.

Molts de dies bons fan un any dolent.

Per massa pa no hi ha mal any.

Any d'albons, any de cavallons.

Pagès endarrerit, no té anyada bona.

Si plou el dia de santa Bàrbara, plou quaranta dies i una setmana.

Si riu, lluny és s'estiu.

Tant si plora com si riu, tres mesos hi ha s'estiu.

Només s'enrecorden de santa Bàrbara quan trona.

Tronar i la mar ensenyen a resar.

Si vols bona col, sembra-la pel juliol.

Olives i dones, fora casa són més bones.

Fer sa "torniola" i fer es "ronsero" són paraules que s'han perdut. Fer es beneit que diríem noltros.

Qui poc gasta, poc li basta.

Qui ho vol veure, s'ho ha de beure.

Mirant enfora, les foten de prop.

Pareix que sa collera el toca.

Qui mal entén, mal respon.

Qui té feines, que les faci.

Mala herba mai mor.

Val més enginy que força.

Com que mos falten cinc minutets, mos podeu explicar aquesta creença que hi ha des dia de sant Pau?

Sí, es dia de sa conversió de sant Pau és sa fetxa també indicada per sembrar es alls, bueno, i li atribueixen moltes de coses en aquell dia. Ses ovelles o es anyells que naixien el dia de sant Pau, deien que no tenien mal de braguer, que vendria a ser "mamitis", però en aquell temps li deien "mal de braguer". I n'hi havia moltes de creences així. I aqueixes qui havien nat es dia de sa conversió de sant Pau les deien "Paves". I ja passant a una altra cosa. Una vegada, amb un senyor de carrera, no havia sentit a dir mai "es corral des rei" què era. I ahir sense cercar-lo vaig trobar es paper que havia apuntat per dir-li: "Corral del rei és qui es destina oficialment a guardar-hi es bestiar que s'hagi trobat aperduat o fent tala, el qual ha de ser recuperat pel seu amo mitjançant el pagament de la corralada i del valor del dany que els animals hagin fet a casa d'altra". Aquí a Porreres es corral del rei que jo he vist era a darrere l'església de l'Hospitalet que antigament aquí li deien sa casa Bel·la. Ma mare i sa meva padrina sempre li varen dir "sa casa Bel·la" i una vegada un que va donar una conferència de coses d'aquestes va dir "si Bel·la podia venir de bèl·lica", que és allà on se guardaven ses armes en cas d'un atac pirata, s'alarma devia ser ses campanes, supòs. I allà hi havia ses ballestes i lo que hi havia per sortir a defensar-se, però es vells li deien "sa casa Bel·la".

I qualque endevinalla en sabeu?

Sí, endevinalles, poques o ses que sabia els he perdudes. Si mateix en vaig apuntar una:

Quin és s'arbre que fa fruita més petita que un ciuró?

Primer verda, llavors groga i després, com un carbó.

Això és es lledoner, que es lledó de petit és verd, així com madura torna groc i lo darrer quan és madur, és ben negre; i un temps, que els al·lots no hi havia caramel·los per comprar o doblers per comprar-los, encalçàvem els lledoners pels lledons, que els dèiem, i tot era pinyol, només tenia quasi quasi un poc de pell, però era molt dolça.