Aire

Aquí ja hi havíem viscut abans, perquè aquesta casa, d'aquí cap a darrere ho varen fer es temps que jo feia es servici i a davant era des padrí de sa part de son pare de mon pare. I jo vaig néixer a una casa aquí dalt que se diu Can Taconer i llavors vàrem estar un parell de cases, però sempre he estat a Calonge. Vaig néixer a Calonge i sempre hi he estat.

I es vostres pares també eren d'aquí?

Mon pare sí, però ma mare era de S'Alqueria i sa padrina, es padrí també se va casar a s'Alqueria i mon pare també.

Devia ser típic això, però.

Sí, aquests poblets.

I supòs que quan hi havia festes a s'Alqueria hi devien anar es joves ja a Calonge.

Claro, sí. I n'hi havia que n'hi anaven a peu a festejar a s'Alqueria. Mon pare ja simateix crec que ja tenia una bicicleta, que llavors la vaig reformar i va ser sa meva bicicleta.

I anava amb bicicleta fins a s'Alqueria.

Què hi deu haver? Mitja horeta amb bicicleta.

Només hi ha quatre o cinc quilòmetres, però pentura mitja horeta.

Bé, vint minutets.

Idò, sempre començ igual totes ses entrevistes que és demanant es nom complet i quan vàreu néixer.

Vaig néixer dia 23 de desembre de l'any 1930.

I es vostre nom complet quin és?

Simón Adrover Rotger.

M'heu dit que es vostres pares... es vostre pare era de Calonge i sa vostra mare de s'Alqueria. A què se dedicaven es vostres pares?

A pagesia i jo també m'hi vaig dedicar fins ara es darrers pocs anys después sa pagesia venia un poc així i me vaig dedicar un poc a sa jardineria.

I abans es vostres pares tenien terres seves?

No. Vàrem anar sempre a mitges, mon pare i ma mare varen néixer en aquesta casa que estaven llogats. Però de sa meva vida hem estat a un lloquet aquí dalt que se diu sa Talaia i sempre vàrem anar a mitges.

I com ho fèieu això dels amitgers?

Pues ells hi posàvem sa terra i noltros hi posàvem sa feina i llavors teníem sa meitat des fruit. Quan començàvem amb ses ametlles i això no hi teníem res, just lo que hi sembràvem i vivíem de sa terra, fèiem moldre es gra i engreixàvem un porc i fèiem ses matances i vivíem així.

Quants de germans vàreu ser?

Veníem a ser set perquè, però en varen morir tres abans de jo i llavors a darrere en vàrem tenir un, va tenir un derrame en es cap quan va néixer i va quedar inútil, però es vius som jo i dues germanes.

I encara estan vives?

Sí, sa germana, sí.

I vàreu anar a escola molt de temps?

Sí, va ser ja, vaig anar fins a catorze anys lo que no teníem exàmens, però hi vaig anar fins a catorze anys.

I com era Calonge quan vàreu néixer, quan éreu petits?

Molt més petit que ara. Sí, en aqueixes hores quan vaig néixer, no ho sé, però ja era més grandet i era de 450, 500 habitants, lo que ara varen començar a venir gent i passàvem es mil amb sos que han vengut i això.

Però vos devíeu conèixer tots?

Ves, bé coneix a tots, sí.

I sa majoria de gent devia viure de sa pagesia?

Sí, en aquell temps hi havia tothom tenia una vaca o dues i vivíem així, perquè aquí hi va haver un dipòsit de llet, venia un camión de sa, d'allà a devora es Coll d'en Rabassa hi havia una fàbrica de llet condensada i venia a cercar aqueix sa llet i un camión i llavors se passejava a replegar sa llet de ses cases i llavors darrerament la duien a Campos. Llavors hi havia un dipòsit d'arreglar. No sé si hi ha cap vaca en tot es poble.

Abans per aquesta contrada n'hi havia bastantes de vaques.

Sí, va haver una temporada que es governs donava una subvenció, si feien un pou, i hi va haver bastanta gent, pentura quatre o cinc a dins es poble que vàrem fer un ou i vàrem fer un hort, i havien partit a lo millor amb set o vuit vaques, però sa cosa ha anat baixant i baixant i llavors varen arribar a donar una subvenció si les volien llevar i així ha anat perdent.

I es dipòsit de llet on era?

Aquí on ara és sa Bona Taula, ho has vist sa Bona Taula, idò allà era.

I anàveu allà i això quan era, abans o després de sa guerra?

Después, jo de sa guerra me'n record es dia que varen venir es barcos per desembarcar aquí davant, d'això me'n record bé. Abans no me'n record de res, però d'això sí, com si fos avui.

M'ho podríeu contar això que ja m'han contat vàries vegades que es barcos que deien que havien de desembarcar aquí.

Sí, això diuen sa gent o deien que es barcos havien de desembarcar aquí i hi havia es barcos que les veien i ses barcasses, és que varen anar, perquè en aquell temps mon pare mateix ho va fer, feien guàrdies, ja casats, no eren soldats, però anaven a fer guàrdies i devien tenir una caseta a damunt Cala Llonga allà i encara record que li deien sa caseta de ses guàrdies i veien ses barcasses que venien fins a sa platja i llavors diuen que les va fallar un que les havia de donar sa contrasenya, no sé si havia d'encendre un paller o no sé què i les va fallar. Llavors se'n va anar a desembarcar a Porto Cristo.

I això a quina edat devíeu tenir quan va passar?

Jo? Cinc anys i mig, sis, perquè jo som a dins es desembre i en es juliol de l'any 36 jo degué tenir cinc anys i mig o sis, tot lo més.

I devia estar tot es poble assustat?

Claro, sí, a jo em record que mos ne vàrem anar, teníem un conco que vivia, baix de Cas Concos, pas damunt s'Alqueria, i vàrem estar tot lo dia allà, però varen haver desembarcat a Porto Cristo i vàrem tornar, però d'aquí se sentien ses metralladores d'aquí, no hi havia tant de trull com ara i jo me'n record que se sentia.

Quants de quilòmetres hi deu haver d'aquí a allà?

No ho sé, però ni deu haver més de vint, bueno, més de vint a dins sa carretera, però tots aquests pentura no n'hi ha tants.

I, però no hi va haver molts de desastres per aquí durant sa Guerra Civil?

No, aquí aquí no, però allà en es port de Manacor, simateix hi va haver, però va durar dos dies o un, sí, va durar poc temps allà i va venir un avión italià que va ajudar a ses tropes nostres, nostres o d'en Franco, ses nostres sí, d'en Franco, perquè va ser es que va pegar es cop d'Estat i va guanyar sa guerra.

I vós heu estat barber tota sa vida? Com va ser que vàreu començar a fer de mosset?

Perquè hi havia un cosí que era es mestre, però no feien de barber tota sa setmana. Sa barberia, tots aquests bars des pobles, tots tenien un barber i hi feien feina es dissabte horabaixa i vespre fins que hi hagués feina i es diumenge fins a migdia. I es dimecres a vespre tornaven a obrir, però tota sa setmana feien de pagès, això només era un afegitó.

I què vos donava quan fèieu de mosset?

Me donaven dues pessetes es diumenge, però en aquell temps tallar-se es cabells i afaitar-se valia 4,50, 4 pessetes, 50 cèntims, i afaitar tot sol vuitanta cèntims.

No era com ara que tothom, jo mateix pues sa barbota.

I jo mateix m'afait i si en aquell temps que venia a afeitar-se només.

S'usava que sa gent se vengués a afeitar cada diumenge o...?

Cada diumenge sí, però n'hi havia que s'afeitaven simateix es dimecres i es diumenge. I n'hi havia que duien sa barba de vuit dies, tota sa setmana, sí.

I venia tot es poble?

No, sempre n'hi va haver que s'afaitaven ells, però sí, venia gent, jo trobava molt que per només afaitar-se haguessen d'anar a esperar sa barberia havien d'esperar una hora i jo ho tenia tan bo de fer afaitar-me jo que.

Supòs que també era com una manera de fer un poc de vida social, anar a sa barberia i xerrar una estona.

Sí, com que es bars en aquell temps sa gent hi feia un suc o res per passar es temps i es vespres s'omplia, es bar s'omplia a lo millor fins les dotze i ara passes pes bar i a les deu no hi ha ningú.

Abans sa gent hi anava en es bar?

Sí, es homes, ses dones, no.

I anaven entre setmana també, després de fer feina?

Sí, però no tant, es dimecres i es dissabte era es dies que més gent hi havia en es bar. I es dematins a prendre cafè també hi anaven.

Es dimecres i es dissabte, i com així es dimecres?

I perquè era mitjan setmana i... sí. I mon pare deia que per saber ses notícies hi havies d'anar es dematí a prendre cafè, perquè es vespre se posaven a fer un suc o a fer lo que siga i es dematí no provaven a fer cap suc ni res, només se posava un grupo a una taula.

I supòs que també se devia jugar a cartes?

Sí, es suc és unes cartes, així joc fort n'hi va haver poc aquí, potser que n'hi hagués un poc però no, era per passar es temps.

No s'apostava per aquí?

No.

I a part de sa pagesia, per aquí crec que també hi havia bastant de contraban.

Això sí, però jo no hi vaig anar mai. No me varen convidar mai. Com que jo he estat petit sempre i ara encara ho som més que lo que era. I sí, és ver, no em varen convidar mai.

Però hi havia molta gent que traginava es vespres, no?

Sí, i les anava bé, perquè guanyaven uns doblers, però llavors havien d'anar a fer feina en es camp, perquè no s'havia de conèixer.

Devien passar son idò.

Jo crec que sí.

I quants anys vàreu estar de mosset més o manco?

Jo això no me'n record, no me'n record, perquè abans d'acabar d'aprendre es mestre va tancar i vaig anar a un altre bar, eren dos germans que eren barbers i allà vaig acabar de prendre, perquè no anàvem d'acadèmies ni res i encara em record en es primer que li vaig tallar es cabells jo tot sol, però ja és mort.

Li vàreu fer bé?

Jo li vaig dir: "no sé", i diu "sí", anirà bé i simateix ja ho havia provat, no és que fos a suaixí, però sense es mestre.

I abans però no hi devia haver tant de diferents talls, ni de maneres diferents de dur es cabells, devíeu anar més arreu.

Com era abans es talls de cabells?

Bueno, així com jo ho he duit, de damunt més llargs així com jo les duc, però llavors també ja n'hi havia qualcun que cada dissabte fèiem poques coses i posava una mica es coll.

I ho devíeu fer amb cutxilla?

Per afeitar, sí.

I devia ser delicat.

Claro, havia d'estar un poc alerta en es talls. Tant de fer-lo en els altres com a tu mateix.

Me podríeu explicar un poc com era que li tallàveu es cabells a sa gent, com era sa feina de perruquer? Que és lo més important a s'hora de tallar-li es cabells a sa gent?

Bueno, jo no ho sé, quan ells trobaven que els duien llargs venien i sí, i els hi tallàveu curts i llestos. I me'n record que un home me va dir: "Si vols que...", perquè es al·lotets també havien de venir i qualcun plorava i em va dir: "Si vols que quan arribi a ca seva s'al·lot dugui es cabells ben tallats, molt tallats, si els duen molt tallats ja està bé".

Ben plomats.

Però sempre les deixàvem un poc a damunt. Qualcun no, qualcun ho volia rape, però encara les deixàvem un poc de perruca, així una mica.

I què devíeu guanyar en es principi, quan vàreu començar a tallar?

Hombre, jo això no ho sé, perquè llavors segons sa feina que tenies. Me'n record que valia 4'5 afaitar i tallar es cabells i si en tenies poca gent guanyaves poc i, si en tenies molt, guanyaves molt.

I això ho fèieu es caps de setmanes i entre setmana de pagès?
De pagès, sí.

Redena, devíeu descansar poc.

No descansava gaire.

I m'han dit que també vàreu fer d'escolà molt de temps.

Encara ara hi vaig.

Encara ara hi feis?

Bueno, com a escolà ja no, però me'n cuid d'obrir i tancar l'església.

I això? Com va ser? Sempre vos va agradar sa missa?

Sí, i ho he estat de petit cantador des coro de l'església, més que d'escolà, perquè d'escolanet petit hi vaig fer fins pentura dotze o tretze anys, però llavors hi havia un escolà major i els escolanets i d'escolà major no hi vaig fer mai, sempre anava en el cor.

I però ja va ser s'església nova, no deguéreu estar a l'església vella?

Aquesta, no. Aquesta església nova la varen beneir l'any 1903. La varen començar i la varen beneir que va durar sis anys sa construcció, lo que a dedins la varen acabar llavors, però la varen beneir l'any nou, va venir el bisbe Campins, el bisbe Campins me pareix que era.

I quan se va començar utilitzar?

Idò llavors, però això jo no hi era, jo ho he sentit a dir.

I quines són ses festes així més importants d'aquí de Calonge?

Bueno, hi ha Pasqua, Nadal, ara el Corpus que diríem i Sant Miquel, perquè un temps hi havia Sant Josep i Sant Jaume i l'Assumpció també era festa i el Corpus també era festa i ho feien els dijous abans de sa... es Pentecostés que diríem i ara aquestes festes s'han llevat molt, hi havia mitges festes que dèiem, que era una festa i no era obligació anar a missa, podies fer feina si en volies fer, però sa gent les aprofitava en aquestes festetes.

Havies de divertir-te lo que podies, no?

Sí.

I què feia sa gent per divertir-se?

Res, com aquell qui diu no hi havia, es vespres es joves organitzaven una peladissa d'ametlles i "a nit hi ha una peladissa a tal puesto", "au, idò" i anàvem a pelar ametlles allà i llavors de vegades fèiem un poquet de ball i de vegades no, de vegades només menjàvem un poc de meló i se'n tornaven, llavors, si hi havies ses al·lotes, tenies s'acompanyada.

S'acompanyada significava que podíeu passejar amb elles?

Podies anar fins a ca seva amb ella o amb ella maldament no fos sa teva al·lota podíeu acompanyar alguna i fer sa xerradeta.

I vós éreu ballador també?

No, jo he ballat un poc, però ballador no ho he estat mai. Ballava un poc sa jota, però sabia dur es ritme, però no, això es dia de Sant Miquel, però ballador no, perquè vàrem organitzar un poc d'agrupació i jo estava en es càntic de s'agrupació.

I cantar pagès, cantàveu?

Pagès, sí, cantàvem un poc segar i batre i llaurar també tenia una tonada, lo que ja no me'n record.

Però cantàveu, quan fèieu feina?

Sí.

Devia fer goig si tothom cantava, si cada casa cantava qualcú, devia fer més falaguer fer feina.

Claro, i es temps des segar, eren dos i fèiem dues parts [...] i se n'anava segant segant i, per exemple, me'n record un que deia:

L'amo d'en Son Rossinyol

diu que es cantar no sega,

però fa anar estar alegre

i estreny en es redol.

És a dir, que alegraven es tall i que feien més feina si cantaven.

I llavors batíem per batre això ho batíem amb ses bísties i li posàvem. N'hi havia que batíem amb una i d'altres amb dues i tenien que li deien sa perxa i hi havia un bastó llarg i duia un carretó, era un carretó, una cosa així una pedra o de fura, també en feien de fura i anava darrere sa bístia i anava espenyant allò, perquè batedora llavors més tard va venir sa batedora i més tard sa cossetxadora però, quan vàrem començar, batíem així.

Devien ser feines dures, però.

Sí, però estàvem avesats així.

I fèieu feina d'això, de dilluns a dissabte i es diumenge?

No, es diumenge no.

Ah, es diumenge no fèieu feina.

No, es diumenge ara pentura no, però llavors se guardava molt es diumenge, no vol dir que no hi hagués qualcú que un poc en fes, però no.

Sa gent no feia feina es diumenge?

No.

Altres bandes sí que feien quatre coses.

Bueno, però, sa gent es diumenges les respectava, sí.

I vàreu tenir sa vostra barberia que crec pensar, crec que me varen dir que és allà on ara hi ha es bar Teléfono?

Sí.

Allà és a on vàreu fer feina?

Jo vaig començar amb es mosset aquest, llavors aquell va tancar i me vaig posar a venir aquí i llavors l'amo aquell bar de Teléfonos se va obrir per propietari, lo que era es bar Teléfonos era una pallissa i es vell tenia un cavall i llavors ell va fer aquesta nave a baix i me va dir que anàs allà i allà varen canviar bastants de llogueters, però jo hi vaig anar allà crec que una trentena d'anys.

I se deia ja bar Teléfono?

No, es Bar Teléfono va venir més tard, perquè Can Pep Agustí li deien i sa madona era d'allà i l'amo era s'amo de Madò, però s'havia casat allà.

Quan va ser que vàreu començar a notar que venia més gent de cap a Calonge, perquè encara ara hi ha pocs habitants a Calonge, però ha crescut molt i ha canviat molt.

No me'n record de quan va començar això, però sí ha crescut molt, molt.

I encara hi ha gent per aquí que se dediqui a sa pagesia?

Sí, en queden pocs, però, jo crec que n'hi ha dos o tres que tenen ses màquines tant tractors com per espolsar ametlles ja han posat aquestes engronsadores d'això i anar dos que se dediquen, però no en sé d'altra. Bueno, és qui se mira un poc això pentura sí, però aquest dos duen quasi quasi tota sa terra de per es poble.

I se fa molta ametlla per aquí?

I no molta, molta, no, però sí, s'ametlla... des arbres és ametlla i sa garrova és lo que hi ha més, perquè ara han fet un poc de vinya aquí dalt i qualcú ha sembrat un parell d'oliveres, però ametlla i sa garrova és lo que... com arbres que diríem.

Clar, bé, jo soc de Bunyola i allà hi havia molta gent que vivia quasi exclusivament de s'ametlla, de lo que donaven ses ametlles, tot l'any.

Pentura per aquí dalt hi ha un redol que feia més ametlla que diríem.

Però no és tan així, no depeníeu tant de s'ametlla?

No, però encara érem una ajuda grossa per passar l'any amb s'ametlla, sí.

I vàreu tallar es cabells, vàreu fer de barber fins fa tres anys.

Sí, més o menos, però llavors només venia es dissabte horabaixa tenia obert i venien tres o quatre persones velles a arreglar-se, però res més. Sí, vaig fer això fins ara, però sí com a tenir aqueixa feina, a lo darrer ja no ho tenia.

Això són clients fidels, que se diu.

I encara obriu i tancau s'església?

Sí.

Idò, bona feina.

I és que ara així com mos trobam de capellans és necessari que a cada poble n'hi hagi un així, perquè qualque vegada arribes es capellà de dir sa missa a Cala d'Or i just falta un quart per dir sa missa i sa gent ja hi és. I llavors encara a lo millor se n'ha d'anar a s'Alqueria o Santanyí i tot d'una que acaba sa missa ha de partir cap allà deçà.

Perquè abans el devíeu tenir aquí en es capellà?

Sí.

És ara que el teniu compartit?

Sí, ara sí. Té tota sa comarca de Santanyí, és es rector.

Idò deu fer quilòmetros.

Sí, si sé cert que quilòmetros n'ha de fer molts i ve un de Felanitx a ajudar-li i són dos o tres que li ajuden simateix, no és ell tot sol, però ell tot sol les ha de dur es pes de sa direcció i és un de Calonge mateix.

Idò, jo crec que ja vos he fet ben moltes preguntes.