Tresor de la Memòria (Sant Joan 2017)

Vos podeu presentar?

Sí, jo me puc presentar. Som na Rosa Rotger, visc a Sant Joan, i he de dir més coses? Bueno, estic casada, tenc tres fills i això.

I vós?

Jo som Margalida Nicolau, també som de Sant Joan, estic casada a Sant Joan, tenim dues filles, també casades, i una neta i dos nets.

Jo nets no en tenc.

Vostès s'hauran donat compte que ara en aquest temps sa gent jove empra paraules o expressions que vostès a lo millor no

coneixen, igual que sa gent jove també... Vostès diuen expressions que ells no coneixen o que s'han anat perdent. Sabríeu qualque paraula o

expressió que ja no s'empri?

Jo ahir mateix vaig dir en es meu fill quan dinàvem, no sé què va dir, que s'havia banyat dic: "Idò això serà com sa bugada de na fresca...na

Xesca, que si no és neta, ja és fresca". I no va saber què era. I això, coses d'aqueixes així.

I vós?

Jo, trob que fa estona ses expressions eren quasi més bones que ara. Perquè jo ara en sent de sa gent jove que no m'agraden gens: tío, joder...

Això és... O "xupa'm es peu".

Això diuen?

Això ho diuen, jo ho sent! En es meu dies això no ho deien, Rosa, i jo aquestes coses... No, m'agradaven més ses expressions de fa estona que ses d'ara.

Fa estona deien "poma".

Sí, això sí. O "beneita". Veus, jo "beneita" tampoc és una paraula que no m'agrada gens ni una mica. No la dic, però se deia aquesta paraula:

"Què ets beneita?".

Vostès hauran... Bé, hauran viscut moltes coses durant sa seva vida, i segurament també hauran... Hauran sentit una rondalla, una cançó,

hauran jugat a qualque joc... Que ara els al·lots petits, que avui en dia, que devien tenir més o menys sa vostra edat, ja no juguen.

No.

No. Ni prou fer-s'hi.

No juguen gens igual de lo que jugàvem noltros.

Sabríeu dir qualque joc que abans vostès juguessin i ara no se jugui?

A partit.

Això què és?

A partit jugàvem eren pentura sis a una part, i sis a s'altra. I se tiraven sa pilota i una que estava darrere ses altres, que era de sa part contrària, i si aquella de darrere podia agafar sa pilota, passava a s'altra part, i guanyava és qui...

Venia a ser com ara es voleibol. Envers de jugar a voleibol llavors li deien "partit". I llavors n'hi ha... I llavors a el gat encalçar i fer sa volta. Noltros, en es nostre carrer, té una mançana així i era un carrer que sempre hi havia moltes nines.

Érem un parell en es carrer i en venien moltes i jugàvem en el gat a encalçar a fer sa volta per sa mançana. I una que, hi havia una portassa que tenia ses portes espenyades a baix, i passàvem per davall ses portes i mos amagàvem i fèiem això. I llavors sortíem a davant i ja les guanyàvem sa volta. I amb pepes. També jugàvem molt amb pepes. I ara no ho veus que juguin amb pepes. Noltros amb pepes també hi jugàvem bastant, eh?

Sí.

També vos deveu saber qualque...

Però no en teníem de pepes!

No, jo sí, jo en tenia, eh?

Jo en tenia una de plàstic assuixí de petita.

No jo, jo ja en tenia. Però també me va passar un... un disgust molt gros amb una pepa. Varen venir els Reis i, i un parell d'amigues vàrem comanar una "Gisela", com ara en Nenuco o es qui sigui. I ma mare en ves de na Gisela se'n va anar i me va dur una altra pepa. I llavors ses altres amigues varen tenir sa "Gisela" i jo vaig tenir sa pepa que no... no tenia marca. I hi va haver un disgust enorme. Hi havia una tia a ca nostra i li diu a ma mare: "Me'n vaig a comprar-li una cuineta i la consolarem". Se'n va anar, me va... "Mem! Ves a mirar dins sa finestra si t'han duit res més". Me varen haver duit una cuineta, i aquella cuineta jo els ho hagués tirat pes cap, als reis. Perquè jo era sa "Gisela" que volia, no era sa cuineta i una pepa fora nom. Res. I quan me veren amb aquest disgust ma mare diu: "Ei, li haurem de dir qui són els reis, perquè jo no la vull amb aquell disgust". I me varen dir qui eren els reis. I llavors sí que va ser gros es disgust! Jo no ho havia demanat, i no ho volia saber, i jo no ho volia saber. I però vaig saber qui eren els reis i no vaig tenir sa "Gisela".

També deveu saber qualque cançó... O no?

Sí, en sabem qualcuna. Quina?

Sí, però no sé quina.

Jo tampoc... Quina hem de cantar?

Quina hem de cantar?

Mem, pensa'n una... Ca, i no me ve, i mira que n'he cantades...

Sabeu sa cançó de Ses Verges?

Sí.

Sí.

Avui són les Verges
tots hi hem d'anar.
A dins sa garriga
tots a berenar.
I això.

Ben guapa que és.

Ves. Sí.

No, i en sabem moltes lo que ara... Jo en aquests moments no me venen.

I rondalles, en sabeu qualcuna?

Jo rondalles ara...

Rondalles no. Ara, dites, qualcunes, sí.

Sí, dites sí.

Idò en podeu dir qualcuna, de dita.

Ma mare sempre diu que, ella sempre... Té 95 anys i ja... Però sempre duu sa mania de dur mocadors a dins sa butxaca. I s'altre dia li vaig dir

"Jesús, ma mare, amb tant de mocadors!". Diu "Si no tens mocadors, per plorar en esser casada, passa per sa posada i des tres te'n donaré dos". Això me va dir amb sos mocadors.

En sabeu qualcuna més?

Jo rondalles ara en aquest moment...

Una dita o...

Endevinalles sí, endevinalles sí.

Ves, una endevinalla.

Mem, idò si sabeu enmig de Palma què hi ha?

No no, la podeu dir, la podeu dir.

Ah, la puc dir. Idò, no ho sabeu enmig de Palma, què hi ha?

No.

No?

Palmesans.

Mem, pensau-ho. Ho sabeu?

Sa Rambla?

Una ele.

Eh?

Una ele.

Una ele perquè aquesta li ha fet així! I Santa Maria com, Santa Maria, en castellà com se diu?

"Santa María"

No, hora pronobis. Tampoc no ho sabeu? Santa Maria en castellà.

No.

"Se daría cuenta".

Clar, "se'n temeria"!

Santa Maria "se daría cuenta". Rosa, en saps cap, tu?

Ara no me venen, no...

No? A jo tampoc. Mira que n'havia pensades. No, i les duia escrites, les havia d'haver llegides.

Bien, pues ja està

Ja està?

Ja està.