Aire

S'ha explorat poquíssim. Bé, jo volia fer un llibre pes infants que parlàs de ses feines esvaïdes de la pagesia, però me vaig trobar amb un altre món que per jo era desconegut, i aquesta idea primera de fer es llibres pes infants, una cosa molt esquemàtica, molts de dibuixos, se'n va anar en orris sa primera entrevista. I a partir d'aquí, vaig partir cap a una altra banda.

Perquè, i aquest interès per fer es llibre per es infants? Perquè, per lo que tenc entès, ets una persona d'interessos bastant dispersos.

Sí, sí... Moltes coses m'interessen: pintura, música i tot això... Lo que passa és que a jo, clar, sempre m'ha atret es món de sa tradició, des costums, etcètera, etcètera i especialment la pagesia que és a on s'ha servat, entre altres coses, sobretot es llenguatge, més incontaminat.

I com va ser, quin va ser aquest primer moment que vares dir: "Uep"?

Aquest primer moment va ser entrevistant una persona que me xerrava de qüestions totalment desconegudes per jo, o sigui, dins aquestes converses, aquests testimonis orals, podem parlar de deu mil coses diferents: pagesia, costums socials, costums esvaïts de sa religió, qualsevol tema pot ser interessant, però aquest, com tu bé has dit, està tan poc conreat, és un des que més me piquen, per dir-ho de qualque manera, perquè crec que d'aquí nou o deu o quinze anys serà absolutament impossible sentir-lo de viva veu. Són testimonis de coses que varen viure, no és que ho han llegit, ho feien, era una cosa socialitzada.

A més, uns costums que formen part de s'història no oficial des pobles. Així com sa religió seria sa versió oficial.

Sí, sí, així és exactament. Lo que passa és que clar sempre ha conviscut a la vegada sa religió oficial i altres coses, procediments per embruixar, formes de curar de caire màgic, remeis populars evidentment des d'un punt científic sense cap ni peus, però que s'estilaven aleshores.

Supòs que t'hauràs trobat pràctiques sorprenents, sa gent te costava molt que te parlessin d'això, perquè quan entrevistes a gent major hi ha com a terrenys on hi pots entrar, si te conviden a entrar-hi, però si els forces, te topes amb un mur.

Estic totalment d'acord amb lo que tu dius. Hi ha temes que són tabú de vegades, encara es tema de sa Guerra Civil, que també ho deman, gent que va viure es desembarc republicà de sa Coma, que ho va veure, que va xerrar amb soldats, etcètera, etcètera, i un altre tema també és aquest de sa part màgica de sa cultura popular. Per què de vegades costa entrar-hi? Perquè sincerament a vegades inclús es testimoni se troba ridícul en aquets món d'avui en dia xerrar d'això, però quan aquella persona en vol xerrar, és un tresor formidable, és una copeta d'or que pots aportar a es coneixement més oblidat i esvaït de sa nostra cultura de Mallorca.

Estaven molt esteses aquestes pràctiques?

Hi havia pràctiques que esteien molt esteses, sobretot, es remeis de caire popular, que fins i tot n'hi ha de divertits, però esteien estesos, per exemple, si tenies una busca dins un ull havies d'escopir tres vegades en terra o per llevar-te un uixol, mirar dins un setrill d'oli tres vegades. Tot això esteia molt estès. O sigui, si parlam ara que he encetat aquest tema des remeis populars, hi ha remeis que coneix tothom de caire popular, o sigui, es remeis d'herbolari, etcètera m'interessen, però tenen un fondament científic i també els recull, però clar, són molt més, te xoquen més es remeis de caire màgic. N'hi ha de populars, molt senzills, on intervé sa màgia número set, sa màgia número tres, sa màgia número quaranta o, per exemple, si un al·lot se compixava dins es llit i ja era grandul, feia menjar un ratolí torrat, per exemple, s'oli de ratolí era una cosa molt estesa per mal d'orella i això eren es remeis populars, s'oli de serp conegudíssim, oli crespinell, oli de pi per diverses cremades. Després hi havia gent que curava mals concrets. Desenfitar amb un mocador que ha de ser batiat, beneït, perdona, negre, de seda, gent que sap tallar cucs, encara n'hi ha, etcètera, etcètera, i després hi havia es curanderos bruixots, que això és ja entrar dins una altra temàtica.

S'oli de ratolí, com se feia?

S'oli de ratolí s'havien d'agafar ratolins acabats de néixer, pocs dies de néixer, que encara no badassin es ulls, se posaven dins oli quaranta dies a sa serena i, quan tenies mal d'orella, te posaven aquest oli de ratolí. També quan tenies mal d'orella hi havia altres sistemes populars que era una dona que donava de mamar un infant te posava sa llet des seu pit dins s'orella, però havia de ser si és qui tenia mal d'orella era un home, havia de ser una dona que donàs de mamar a una nina i a l'inrevés. Si era és que tenia mal d'orella era una dona, havia de ser una dona que donàs de mamar a un nin que, per cert, era molt observat, vaja.

Són realment coses molt curioses que poden cridar molt s'atenció, però hi ha coses que d'aquesta visió màgica del món que encara han perviscut fins els nostres dies, lo més conegut podria ser de sa menstruació i ses sobrassades.

Bueno, sa menstruació entram dins es terreny de sa màgia contaminant, o sigui, dins sa cultura popular i dins totes ses cultures primitives i dins també dins sa mallorquina fins que, què t'he de dir, quan va venir es turisme que ho va estroncar tot... Se repeteix contínuament aquesta idea de sa transferència màgica, allò que pot passar a una persona, ho pot passar a un element, un animal, etcètera, etcètera i lo que has dit, dins es tabú, ses supersticions o creences que s'estilaven dins sa menstruació, n'hi ha moltíssimes, per exemple, ses dones no podien salar olives perquè tornaven sabateres, no podien fer all i oli perquè se triava, no se podien rentar, no podien guarir tocadures, que ses tocadures són ferides de bísties, no podien guarir ferides de persones tampoc, no podien entrar dins una cova de xampinyons, a Sineu n'hi havia una i no podien entrar, etcètera, etcètera, tot això és sa idea de sa màgia contaminant, que diuen els antropòlegs, o sigui, se té per cosa dolenta sa menstruació i contamina, o si per exemple, inclús no poden tallar una moraduixera, perquè sa moraduixera se mor, etcètera, etcètera. Sempre és negatiu. Com, per exemple, tots es tabús i creences de sa dona embarassada també n'hi ha molts.

Com per exemple?

Com per exemple, inclús dins es tabús sa dona embarassada o creences o com se vulguin dir, aquesta evidència de sa transferència màgica és bestial, inclús jo ho he demanat a diferents pobles i sempre coincideix en lo mateix. Per exemple, una dona embarassada no podia mirar una persona morta, perquè s'infant podia néixer mort, no podia inclús, que això és graciós, però això m'ho han repetit no sé trenta o quaranta vegades, no miraven una persona lletja, perquè s'infant podia néixer lleig, no se podien fotografiar, no podien emblanquinar perquè es nin naixia amb es ulls girats. No podien moldre figues, ni demanar cardells, ni girar un paraigua, perquè s'infant naixeria amb ses vies respiratòries pes coll etcètera, etcètera, o sigui, hi ha tabús per tot, inclús dins es naixement hi ha tabús, dins es festejar, dins sa mort no diguem, etcètera, etcètera. Hi ha tabús per tots es cicles de sa vida.

És curiós perquè, a més, supòs que no tothom els observava tots, perquè sinó era un sense viure.

No, o sigui, no, o sigui, lo que jo vaig recollint és d'aquí, d'allà, d'allà. Jo som un traginer, som un traginer d'informació, jo som un ocellet que duu busques a es niu i es niu torna gran, però no tothom sap lo mateix. Hi ha gent que li contes una cosa, per exemple, te'n vas a Búger, ho fèieu així? No. Però s'altre te diu que sí i, clar, vas aportant a ses busques en aquest niu que és aquest aspecte tan poc conrat de sa cultura nostrada.

Devia ser curiosa sa convivència de totes aquestes creences amb s'observança de sa religió cristiana.

No, realment. Això és curiós, o sigui, quan xerram des caire màgic de sa cultura mallorquina, que és sa que jo conec, mai mos hem de fixar ni per sa lògica ni res. Per exemple, hi havia un gran curandero a Manacor que era l'amo en Mateu Morelló que ja entrava dins lo que és especificat com es curanders bruixots, que tenien sa virtut de sa divinació, de profetitzar sa mort d'una persona, inclús ell va dir es dia que se moriria i així va ser. Aquest home que coneixia remeis antiguíssims, també era, practicava sa religió cristiana, passava el rosari cada dia, era un creient absolut, o sigui, una cosa no llevava s'altra, per exemple, hi havia gent que era molt creient, molt creient, però es dissabte de Sant Joan practicaven, sobretot ses al·lotes casadisses, ses ordalies de Sant Joan, que ses ordalies són rituals eròtics adivinatoris per gent que anava a missa i creia en Déu i tots es preceptes de sa religió. O sigui, una cosa, i de vegades inclús se mesclen aquests dos aspectes.

De fet, aquí entram en aquest altre terreny que és es de ses persones amb suposats o ses que li otorga cert poder màgic per curar, per fer encanteris, etcètera, etcètera.

Exactament. Aquestes persones curanders bruixots encara avui en dia, quan me'n xerren, xerren amb una manera, bé, reverencial, pensa que aquí l'amo en Mateu Morelló que vivia en es puig de Son Galiana, això vist de gent, jo sempre xerr de testimonis que ho han vist, o sigui, de vegades, hi havia cinquanta o seixanta carros que esperaven per ser curats. De tota Mallorca, inclús venien de Menorca. Es dia que se va morir, aquest home, varen fer s'acompanyament, s'acompanyament era acompanyar es mul a es cementeri, això era s'acompanyament. Aquest dia hi va haver exactament 144 carros, 144 carros que acompanyen una persona a un cementeri, perquè ell vivia a un quilòmetre i mig de Manacor, és una cosa espectacular, i això ho sé d'un senyor que va quedar tan al·lucinat que va dir no, jo els tenc que contar, o sigui, i per exemple, un bruixot encara molt recordat és don Bernat de Palma, que també se li atorgaven poders adivinatoris.

Don Bernat que vivia a Palma.

Don Bernat que vivia a Palma, no sé si te n'han xerrat, vivia per Santa Catalina, aquest home era un curandero d'herbolari que tenia, segons m'han contat, un quarto ple d'herbes, però que també se li tenia una gran devoció en aquest home, perquè tenia es poder d'adivinar, però molt, molt desenvolupat.

És curiós que parlis de dos casos que són homes, com a curanders, en es cas de ses dones...

En es cas de ses dones, curiosament, quan he demanat, sempre se refereixen més a què practicaven sa bruixeria, més ses dones que es homes. O sigui, se barallaven amb qualcú i deien: "Aquí on anau caureu, i queien", clar, moment o s'altre travelaven o lo que fos. Però quan xerren d'adivinació i això se refereixen curiosament més a ses bruixes o amb aspectes de conversió d'animals també més ses dones, no... És curiós això i es homes més curanders bruixots, més que ses dones, no sé com és això.

Hi ha tot això des mal bocí.

Sí, es mal bocí, bueno, aquest concepte des mal bocí que és donar menjar metzinós, o sigui, verinós, posar menjar que pugui enverinar dins es menjar, està clar. Aquest concepte des mal bocí se confon totalment sempre o és sinònim d'embruixar o encisar, que dialectalment sempre diuen "etsisar". O sigui, encisar o embruixar és practicar una acció màgica a distància o no a distància i, clar, quan xerres amb sos testimonis, te xerren de mal bocí, però des context de sa conversa veus que estan dient embruixar, clar, i no ho saps fins que tu ho dedueixes de sa mateixa conversa, o sigui, són sinònims moltes vegades aquests dos conceptes, sí.

I era una pràctica habitual?

No, era una pràctica que era un tabú realment xerrar-ne, o sigui, i es mal bocí o es encisaments, embruixaments, per lo vist n'hi havia de moltíssimes castes, n'hi havia inclús n'he recollit d'increïbles que m'han contat, en es meu germà li varen donar mal bocí en so sentit d'encisar per no estar a ca seva, no podia estar a ca seva, un altre per tocar un cavall, s'altre per no anar pes camí i anar per sa vorera en lloc d'anar per sa drecera per sa cuneta o per sa vorera, mal bocí també per matar, per enamorar, per fer avorrir, etcètera, etcètera.

És a dir, en realitat del que estan parlant és d'explicacions màgiques a fets incomprensibles.

Exactament, així és, així és, així és. Talment. Sí, sí, sí.

Després hi havia aquestes dones moltes vegades marginals que es dedicaven a fer encanteris d'amor, petites adivinacions.

Sí, sí, sí, bueno, hi havia fer ses cartes, que deien "fer les cartes", que és adivinar es futur a ses cartes, hi havia dones que a Petra mateix feien vudú a la mallorquina, que era agafar una pepa, posar-li tatxes i malmenar-la, això també existia, i altres aspectes ja un poc més, per dir-ho de qualque manera, més sofisticats, d'embruixar, ja una cosa més sofisticada, més professional, per dir-ho de qualque manera. Com per exemple per crear lo que deien es ball de Sant Vit que era per exemple un al·lot que no se podia aturar, que tenia... avui en dia li diríem una altra cosa, aficaven agulles a un calàpet per crear certs mals o per fer mal una persona físicament i aquí tornen anar a s'idea aquesta màgica de sa transferència. Embolicaven... Havien d'aconseguir un cabell d'aquella persona que li volien fer mal, embolicar-lo a un animal suposadament verinós com un escorpí o una serp i immobilitzar-lo. Quan estava immobilitzat, sa persona sentia es mateix mal. Això era un altre procediment, n'hi ha bastants, molt curiosos a més. Perquè ja, vull dir, ara jo estic xerrant i estic dient ara hi havia això, hi havia això, però això m'ha costat molts d'anys de demanar i demanar i moltes vegades m'he desanimat... No te creguis, quan n'aconsegueixen un és una copeta d'or. O sigui, no és tan bo de fer que t'ho contin.

De fet, m'explicaves d'aquell de tapar es miralls quan hi havia tormenta.

Sí. Es tapar es miralls, se tapaven es miralls en dues ocasions, quan feia llamps, o sigui, hi ha supersticions i pràctiques supersticioses, creences màgiques amb tot. Amb es cel diürn, nocturn, amb sos arbres, amb sos dies no diguem, especialment es divendres, que és es dia més màgic de tots, i dins lo que és fenòmens atmosfèrics, meteorologia, astronomia, ses pràctiques més supersticioses crec que són ses referides a es llamps. Tapaven es miralls quan hi havia llamps, perquè es miralls criden es llamps. També tapaven es miralls quan hi havia un mort. Quan hi havia un mort a la casa, tot d'una tapaven es miralls. Clar, es llamp està considerat com un element de màgia, perquè basta recordar ses moltíssimes oracions que hi ha a Sant Bàrbara:

Santa Bàrbara va pel camp a llum de l'esperit Sant.

Bàrbara agafau-los i dui-los allà [...] persones tenguin infants.

I sempre diuen "Veig tres niguls o nívols a venir: un és de llamps, s'altre és de trons i s'altre és de los mals espants". Per contrarestar, o sigui, es mirall és considerat per lo vist un element de bruixeria i es llamp també, per tant, se tapa es mirall per no cridar es llamp perquè no s'enfrontin, com altres elements de bruixeria que són sa granera. Tot recordant es dibuixos infantils, una bruixa que vola damunt una granera i per què damunt una granera? No és casual això, sa granera és un element antic de bruixeria molt, molt potent, de fet, hi havia dues pràctiques a Mallorca que era una molt estesa, que quan feia un llamp posaven una granera darrere sa porta amb sa rama per amunt, o sigui, sa granera girada a l'inrevés, però és que també, i jo m'hi vaig trobar a una entrevista i hi vaig quedar al·lucinat, també si tenien visites d'externs empalagoses, embafoses, anaven i posaven una granera a s'enrevés darrere sa porta. Jo això encara ho he vist fer. Això pareix increïble, però lo darrer. Bé, què passa, són elements molt potents, màgics, que s'utilitzen i en aquest cas es llamps tenen tapar es miralls, posar una granera a s'inrevés, treure es fogons de fusa a defora, treure es cans, també criden es llamps i també era molt observat, s'estilava molt apagar es foc de sa xemeneia o qualsevol foc que se fegués, perquè es foc també cridava es llamps. Es llamp és un element de foc i es foc és foc i per tal s'atreuen.

En part aquestes pràctiques, bé, com tot element antropològic en es final el que fa és com a donar-te miquetes de pa que t'ajuden un poc a veure quins eren es valors, a què se donava importància, què era el que se valorava més, d'aquí que hi hagi pràctiques relacionades amb ses bísties per exemple.

Sí, sí, sí, clar, clar. Home, pensa una cosa, llavors es 95% vivia de la pagesia i moltes pràctiques [...].

Idò parlàvem d'això, de ses pràctiques relacionades òbviament amb sa pagesia i sa supervivència.

Clar, clar, exactament, hi havia inclús dins sa mateixa, llavors no se feien roïssos de res i pràctiques de sa vida quotidiana, també tenien aspectes màgics, per exemple, un que crec que no està recollit enlloc, però llavors anaven a agafar eriçons amb un canet eriçoner i s'ho menjaven evidentment. Llavors menjaven anguiles, n'hi havia moltíssimes, arribaven molt endins. Idò, per agafar eriçons, o sigui, per propiciar sa caça de s'eriçó, es vespres, que se feia, ara està prohibit... Sortien de sa casa amb so canet i voltaven cap a l'esquerra, perquè, això crec que no ho he llegit a cap llibre mai... Voltaven cap a l'esquerra perquè això feia que trobassin més eriçons i propiciava. Sa part esquerra que sempre té una connotació negativa, no?, sa part sinestra. Dins molts d'aspectes curiosament i això és una cosa que pens jo, no ho he llegit enlloc, perquè jo vull dir una cosa, jo no som antropòleg ni sociòleg, ni historiador, ni res, jo som un simple aficionat que tenc moltíssimes limitacions i és perquè estic enamorat d'això, però vaja, puc dir molts de dois, però vaja, ja m'he curat en salut. Bé, sortien cap a l'esquerra i, clar, amb tants d'anys de converses t'arribes a donar compte que sa part esquerra té un caire beneficiós dins sa cultura popular, almanco de Mallorca segons he [...] perquè, per exemple, es mal bocí mateix que hem xerrat, una pràctica molt estesa, que m'han dit més de quaranta, més de cinquanta vegades aquests anys, era que quan anaven, per exemple, a una peladissa d'ametlles, a un ball de bot a foravila a ca uns externs, es pares advertien: "Al·lotets, si vos donen res per menjar, no ho agafeu, per por al mal bocí, però si ho agafau, ja ho sabeu, ho heu de prendre amb sa mà esquerra". Per què? Perquè si ho prens amb sa mà esquerra, es mal bocí no té cap efecte, per exemple, na Maria Remeia, de 96 anys, de Sant Joan, me va dir que ses serps s'havien d'agafar amb sa mà esquerra perquè no s'enrevoltillin. Es calcetins s'han de posar primer es des peu esquerre, perquè no tenen mal de queixal. Un costum molt estès era si tenien morenes, dur una butxaca, perdona, una castanya a sa butxaca esquerra des pantalons, o sigui, i tu al llarg des anys veus que tot quadra. Que sa part esquerra, per exemple, dins coses quotidianes de sa vida o malalties simples com, per exemple, es color negre, això són idees meves, eh, alerta. Es color negre també és un color que relacionat amb sa mort, tots es animals de sa cultura popular mallorquina, jo només xerr d'això perquè s'altra no la sé... Quan són negres tenen un aspecte negatiu, són auguri de mala notícia, es borino ros, es ca negre, es moix negre, es corb..., no falla, però curiosament, no sé per què, això m'ho hauria de dir un antropòleg, quan se tracta de curacions a persones, es color negre sempre és negatiu. De fet, encara queda una dona, crec, a Capdepera no sé si t'han xerrat de desenfitar amb un mocador negre que s'estira màgicament, es mocador ha de ser negre, beneït, s'oració s'ha de dir de les onze a les dotze des Divendres Sant, però hi ha altres aspectes on intervé es color negre. Un remei, ara m'enrecord, molt, molt, molt habitual era quan tenien paperes se posaven segí de gallina untat, però amb un mocador que havia de ser negre. Quan treien cucs, que deim a es infants, perquè menjaven molta dolçor i això, treien es cucs amb una agulla, però de cap negre, però és que inclús anam més enfora, es copinyó és un insecte que sobretot ataca a ses figueres i es tarongers. Quan un arbre estava afectat de copinyó, penjaven a s'arbre dos eriçons de la mar que són negres, després per exemple, era molt habitual menjar un cor d'oronella els infants, no sé si t'ho han dit mai. Això era una pràctica bastant, bastant, bastant habitual. O sigui, donaven perquè aquell infant o aquell fill o aquella filla fos més intel·ligent o més viu, més deixondit fins a es tres anys te podien donar a menjar un cor d'oronella. Es cor havia d'estar estret de viu en viu i aquell al·lot s'ho havia de menjar directament, jo te puc anomenar gent que ho va fer, l'amo en Toni Barraques, etcètera, etcètera. Clar, curiosament s'oronella també és negra i se van repetint aquests clixés a sa part esquerra, però jo només dic lo que m'han dit, això ja ho hauria de dir gent que en sap de bons i de veres.

Com ha estat tota sa tasca? Quantes entrevistes has fet? Com has trobat a sa gent?

Bé, primer vaig dir que faria es llibre des al·lots, això va quedar descartat completament i després vaig dir faré Manacor. Clar, a Manacor hi ha gent que me coneix, tenc familiars, me recomanaven aquella persona, aquella altra i una te duia a s'altra, una te duia a s'altra, n'hi havia que no volien xerrar, però pocs, ara que hi som faré Sant Llorenç també, perquè tenc un amic de Sant Llorenç i ara que hi som per què no faig tot es Llevant? I vaig fer tot es Llevant. I vaig dir ara que hi som, perquè no faig es catorze o quinze municipis des Pla i ara perquè no faig un poc de Raiguer i ara un poc de Mitjorn i així i així i vaig demanant a un amic, etcètera, etcètera.

I s'objectiu final?

S'objectiu final és claríssim, lo que passa que s'ha desmadrada sa cosa duna manera absoluta. S'objectiu és aportar lo que jo pugui des darrers testimonis orals que queden de sa Mallorca preturística amb tots es aspectes. Aspectes desapareguts ja fa molts d'anys de s'església com, per exemple, es fars, es sol pas, tothom recorda, o piquem sal o aspectes ínfims de sa vida quotidiana que també m'interessen. Per exemple, te puc dir un i tu diràs i això quina... això no té cap importància, però això també és atractiu. Si un carro cruixia es carro guardava des manegots o camaiots sa corna, guardaven un parell de trossos i, si es carro cruixia, entre es taulons des carro hi posaven aquella corna amb una tatxa i ja no cruixia. Això m'interessa. Una altra idea, tu diràs: "Tu estàs com una cabra", jo diré, "pot ser", però a mi m'interessa lo més ínfim també de sa tradició, perquè sempre se va a lo espectacular. O sigui, jo no deman com se fan ses matances, és una tradició viva. Jo no deman com se balla es ball de bot. Hi ha llibres fabulosos de gent que en sap molt i gent que ha escrit, no deman des Paus, des nascuts dins sa setmana de sa Conversió de Sant Pau que curen sa saliva bona, perquè això és una tradició viva, perquè que curen, te fregues un all pau, però sí que deman de ses ovelles paves, no sé si n'has sentit xerrar, són menos conegudes, idò això que és una cosa que era habitualíssima, trob que no està, ho dic amb tota modèstia, trob que no està gens conrada. Ses ovelles paves eren quan diuen que ses serps són molt afectades de mamar llet a ses vaques i això me pensava que era un mite, però això és totalment cert. Inclús en es infants, perquè hi va haver casos de serps que se varen introduir dins sa boca des infants per succionar sa llet, això és cert. Quan es tractor trobava una ovella amb so braguer sec popularment se diu que aquesta ovella era una ovella minva o afollada de braguer, perquè un calapot o una serp havien xuclat sa llet. Bé, què feia es pastor? Intentava comprar una ovella nascuda dins sa setmana de sa conversió de Sant Pau, sa setmana de després o sa setmana d'abans. Deien que aquest poder màgic de ses ovelles paves, paves en forma dialectal, no? Paves de Pau nascut dins aquest període cronològic. Aquestes ovelles tenien es poder d'allunyar es calàpets i ses serps xucladores, aquestes bestioles però altres poders. Hi havia pastors que deien que no necessitaven esmorcar ses ovelles, perquè, com que tenien una ovella pava, ses mosques vironeres, ses mosques no tiraven virons o gent pastors, molts d'ells ja són morts que m'han assegurat que, quan s'ovella pava se jeia en terra, ses altres l'enrevoltaven. Això són aspectes ínfims que això quina importància. A mi m'atreven.

En realitat, ho dic per pròpia experiència, la meva sensació és que qui som està en es petits detalls, no en els grans fets. Es grans fets serveixen per contar s'història, però qui som ho has de contar amb ses petites coses de sa quotidianitat.

Totalment d'acord, perquè sa quotidianitat és sa gran oblidada de vegades, però és que sa quotidianitat, tothom te contarà com batien a s'era o com feien un molinet amb un cop d'oronella per saber on havien de ventar d'on venia es vent, però això que se dona per fet s'ha d'investigar, perquè dins una mateixa quotidianitat o es mateix ritual repetit cada any hi ha diferentes formes, inclús pots descobrir coses molt sorprenents insistint, per exemple, te diuen quan sa terra fa aquella espècie de teranyines, és quan està amb saba per poder sembrar, però clar és que si anam 50 o 60 anys enrere hi havia gent que tastava directament es terrossos, els tastava. Tastaven es terrossos per saber si esteien en saba. Clar, petites coses que avui són molt sorprenents abans eren habituals, per exemple, s'aigua era importantíssima, sempre ho ha estat, però si se considerava que havia de ploure ja, per sembrat, per s'anyada, pues tu saps que se feien ses famoses rocatives que sortia es poble en processó amb creu alçava i demanaven al bon Jesús que plogués, però, clar, paral·lelament en això també hi havia coses que eren habituals i tots es pagesos sabien, però són oblidades, per exemple, per fer ploure enterraven un llagost dins un sementer, havien d'agafar un llagost viu i amb una bocinada l'enterraven per fer ploure. És aquesta cosa paral·lela, quotidiana, que a mi també m'interessa. I coses que dius i aquest què diu ara? Però per exemple n'Antònia de Can [...], una dona que ara farà 104 anys, aquesta recorda, quan era nina, quan segaven amb sa falç, que era de ses feines més potents de sa pagesia per sa calor i tal. Es cabecer és que comanda es tall de segadors, es que comanda és es cabecer, apedregaven es sol, perquè s'arraconàs antes i aquests aspectes són gairebé tribals i, clar, recollir un aspecte d'aquests. Pegaven pedres en es sol, perquè comparaguessin niguls o perquè s'arraconàs antes i jo això ho trob al·lucinant, t'ho està diguent una persona de viva veu que ho va fer i això són joies per jo de sa cultura popular, que tu diràs això són barbaritats, d'acord, però ses supersticions també hi ha barbaritats, però dins sa superstició hi ha molt de simbolisme, moltes coses heredades que tenen mils i mils d'anys, coses simples que mos pensam que són pròpies de sa cultura mallorquina i tenen mils i mils d'anys i es dia que mos ne vàrem donar compte d'això, bé, aquí hi ha un joc que no sé si encara se juga, és es joc de ses tres pedretes, es tres maquets, es cinc maquets, perdona, però és es joc de ses tres pedretes o es tres maquets que era tirar, des cinc maquets, perdona, que era agafant cinc pedretes, tirar-les a l'aire, girar sa mà i com més pedretes te quedaven damunt sa mà, guanyaves. Jo me pensava que era un joc popular, mallorquí, com tantíssims d'altres, però llegint un llibre sobre sa Grècia antiga a una cràtera, a una peça de ceràmica, hi havia un dibuix de ceràmica àtica, aquella que són personatges de color taronja damunt un fons negre, és igual, pues surt unes dones de s'antiga Grècia que juguen en es penta litos, cinc pedres, i es dibuix veus, que juguen exactament com jugaven aquí a Manacor, a Sineu o allà on fos i tu dius, com pot ser que això ha superat segles, civilitzacions, religions.

Hi ha una altra cosa curiosa i és que pots tenir tendència a pensar que era gent inculta que se deixava endur per unes creences, però que en realitat eren, és a dir, si per una banda sa perspectiva de dir: quantes coses que feim d'avui en dia no seran considerades supersticions d'aquí cinquanta anys o seixanta anys i després que, en realitat, era gent que tenia un domini o un coneixement des seu entorn increïble, molt superior en es que tenguem mai noltros.

Estic absolutíssimament d'acord amb lo que me dius. Es pagesos molts eren inclús marginats, eren despreciats, o sigui, aquest pagès, hi ha expressions mallorquines que una que diu tenc bon gust per ser pagès, no estava recollit a cap diccionari, ni n'Alcover-Moll ni res. Aquesta expressió: "Tens bon gust per fer pagès", que és totalment ofensiva ho diu tot. O sigui, es que dominaven completament es medi, que coneixien es niguls, en parejals, sa mala dona, en figa seca, es al·lots de Santanyí, si plourà, si no plourà, que coneixien es comportament des ocells, que coneixien tot, pues aquests ara avui en dia sí que ho podem apreciar, però llavors no era així de cap manera i hem de safalcar i hem d'arreplegar tot es coneixement que poguem encara d'aquesta gent major, perquè ells eren es grans servadors des medi en tots es aspectes, es mariners, es pescadors, etcètera, etcètera.

Tu ho has comentat abans, hi ha com un abans i un després des boom turístic, realment també se sol demonitzar, vàrem passar d'una colònia gairebé feudal de s'edat mitja, hi havia unes quantes fàbriques abans de sa guerra civil, però amb sa major part Mallorca va passar gairebé des feudalisme a sa modernitat en deu anys.

No puc estar més d'acord amb lo que dius.

Però això també me va suposar un canvi social i cultural tan gran que en cert sentit va arraconar completament tot lo que hi havia hagut abans.

Jo crec que Mallorca va canviar més amb trenta anys que tots els segles anteriors, perquè aquí se llaurava amb arada d'orelles, amb rella, que era sa mateixa tècnica pràcticament que veus a s'antiga Egipte. O sigui, s'arada amb pales, tot això, va ser una cosa excepcional, petites aportacions que va dur tal, es nailon pes pescadors, això va ser una gran revolució, no se'n xerra, però vaja es turisme va ser sa gran cosa que va esquitxar tota sa vida com s'havia duit fins ara, no diguem sa part sexual, perquè una dona me contava que perquè una dona duia un biquini a un hotel de Cala Millor des primers hotels, tothom anava a veure-la com a desanats, mirant, o sigui, estaven molt, molt, molt, reprimits, si una dona se quedava embarassada sense estar casada, se canviava de poble, li posaven sa llengua damunt i tot. O sigui, amb tots es aspectes va canviar. Escolta, ara te contaré una cosa que és increïble però que és certa, en Mateu Escolar, un home que al cel sia, me va contar que ell era a Son Carrió i va passar un avión, va passar un avión i va veure com hi havia gent que s'agenollava, perquè no sabien allò què era, i quan passava un cotxe, que anava de Sant Llorenç a Artà molts s'aturaven i corrien per veure passar es cotxe i no estem xerrant de fa dos-cents anys, estem xerrant de fa relativament molt poc, una generació o dues, i clar, tot va canviar tant, tant, tant.

A mi m'han contat que hi havia molta gent convençuda que el món s'acabava, perquè hi havia avions que volaven.

Bueno, i aquí també va venir... I també diré una anècdota que aquí en es abril, dia 27 d'abril de 1937 se va veure un aurora boreal molt potent, que se va veure es temps de sa guerra civil, estant, s'aurora boreal, sa gent que va veure s'aurora boreal que deien ve la fi del món, per què? Perquè tampoc hi havia una informació que tenien a Madrid, aquí no sabien que era una aurora boreal, no s'ha vist pus mai, va ser una explosió solar tan bèstia que va arribar en es Mediterrani, se va veure per tot, inclús per Amèrica també o no sé què, per Mèxic, clar, què passa, una aurora boreal és una cosa que jo veig pes telediari, però mos hem de situar.

El món era molt petit.

El món era molt petit.

Avui en dia mos arriba informació de per tots es costats i saps perfectament, te'n pots anar a Nova York i t'ho coneixes perfectament, abans sa gent just anar a Palma ja era...

Mira, jo tu me diràs que dic mentides, però jo te donaré noms, telèfons, direccions i, si no és ver lo que jo te cont, que me mori ara mateix, jo he xerrat amb gent que no va veure la mar fins en es 20 o 25 anys o trenta o que el duien a Palma a veure la mar, això te puc anomenar noms a Costitx, a Búger. Això pareix increïble. Ara tu te'n vas, agafes es cotxe i te'n vas a prendre un bany aquí on vulguis, però llavors només s'hi anava quan havies acabat de batre, si anava un dia o dos o tres i els artanencs se'n anaven a Canyamel i s'enduien es porc per no haver de tornar a Artà a donar-li es menjar s'enduien es porcs, tu imagines ara sa platja de Canyamel es porcs que grufen per damunt s'arena, estem xerrant de sa Mallorca preturística, molt atractiva, això ha d'anar clar. Aquesta por ancestral que venien es pirates, corsaris a la mar i ses finques de Son Forteza, es talaiots, tot està amurallat, no sé si va ser per això que va persistir, però la mar no interessava, ses terres de la mar no valien res, volia ser terres que no fossin primes, ses terres gruixades, clar, jo vaig xerrar amb un senyor ja molt vell, deu tenir 102 anys o això que es seu germà li varen dir "vols sa terra devora la mar a Son Servera?" i va dir "m'estim més una cabra", què passa, que després aquesta gent va tornar rica, perquè sa truita se va girar completament i això és una evidència que tothom sap, no és vera?

Persisteixen pràctiques d'aquestes que tu m'has comentat, jo he comentat lo de sa sobrassada, però supòs que hi deu haver més petites pràctiques que hi ha.

Gairebé tot. Ha desaparescut, hi ha una dona a Capdepera que encara desenfita amb un mocador, curanders n'hi ha que componen ossos, però tot aquest món màgic tan potent, que jo ara faré una conferència a Palma dimecres ho explicaré, hi ha pràctiques que han desaparegut completament, te'n contaré una que per jo és bestial, si tenim temps, dins es mateix curanderisme hi havia pràctiqes increïbles, per exemple, l'amo en Toni Bosso, crec que és s'home més vell de Santa Eugència, crec que té 99 anys, ara no me'n record, fa un parell de mesos vaig xerrar amb ell, perquè aquest home tenia fics, perquè de formes de llevar fics n'hi ha moltíssimes, n'hi ha de màgiques i supersticioses, bé, aquest home tenia fics, era un bergantell. Has d'anar a veure l'amo en Toni Rigo, que sap llevar fics, li va dir, l'amo en Toni Rigo, tenc fics, va baixar des carro, li va mirar es fics i li va dir: no te moguis, se va tirar en terra i caminava com un animal, talment com camina un ca, a quatre grapes, enrevoltava, caminava com un animal, se v aixecar li va dir d'aquí dos dies te fugirà, des cap de dos dies li va fugir, això és una pràctica ancestral, jo no ho sé, caminar com un animal, és sorprenent, ningú ho fa en això avui en dia. Realment, totes aquestes pràctiques realment s'han esvaïdes.

Es homes amb petites deformitats se'ls atribuïen poders.

Sí, dins sa cultura que jo he trescat es naixement o un condicionant físic, o sigui, no falla, sempre funciona així, tant dins fenòmens atmosfèrics quan una cosa surt de lo normal o està relacionada amb un número o aquella persona neix d'una manera se li atorguen uns poders màgics, sobretot curatius, es que neixen, coneixen s'expressió "néixer vestit", és una expressió que ja s'està perdent. "Aquest al·lot ha nascut vestit", vol dir que, quan aquell infant naixia encara embolicat per sac amniòtic de sa placenta, que n'hi ha un cada 120.000 se li atorgava en aquest sac se li atorgava poders màgics. De fet, hi havia homes que havien anat en es combat de sa guerra civil que duien aquell tel dins es vestit de soldat, és que naixien així deien que serien molt sortats a sa vida. Aquest tel que se seca de sa placenta, per exemple, a Montuïri se'n feien trossets petits i en duien dedins perquè donava sort. Després, és que han nascut amb 6 dits o 21 dits aquests curaven normalment se bísties, ses dones quan han tengut bessons, na Francisca de can Pau, que se va morir fa poc, també curava ses bísties perquè va tenir bessons amb so davantal de ses persones, es mal d'esquena trepitgen, demanar un vis o una tela que hagués tocat sa roba suada millor, es setens també tenen es poders màgics curatius són es sèptim germà d'una arada que tots són germans o germanes, es setens, aquests també tenen màgia molt forta, és que han nascut es dia de Sant Ramon nonat, es paus no diguem, etcètera, etcètera, es que han nascut dins sa desena de Sant Joan també tenen virtuts, que són que saben fer qualsevol feina només mirant-la. Això també està, no ho he llegit enlloc, hi ha persones que m'ho han dit, que l'amo en Biel de Son Bon Temps de Son Servera va néixer sa desena de Sant Joan i sa mare li va dir: sabràs fer de tot, de pagès, de picapedrer, de marger, de pescador, només mirant-lo i tot funciona així. I dins es fenòmens atmosfèrics també funciona així. Es fenòmens atmosfèrics més espectaculars duen associat una superstició, per exemple, vàrem arreplagar l'amo en Gaspar Fai a Sant Llorenç me varen contar que si un home passa per davall s'arc de Sant Martí torna dona i al revés. Si passa una dona torna home. I ses mànigues.

Has parlat des número set, quins altres números tenien?

Es número tres, set i quaranta són es més importants de tots. Es set surt amb moltes coses. Per exemple, coneixes es dejuni de Sant Llorenç? Te'n han xerrat des dejuni de Sant Llorenç jo te puc dir noms i direccions de gent que ho va fer. Es dejuni de Sant Llorenç era adquirir sa saliva bona, o sigui, curativa, és lo mateix que duen es Paus per raó de naixement, però aquí l'adquiries. Dins Sant Llorenç, es dejuni de Sant Llorenç era massiu. Eren nins i nines des poble, però massivament. Els s'enduien a un lloc que hi havia moltes pomeres. Es dejuni de Sant Llorenç està relacionat per lo que xerràvem amb so set de manera espectacular. Per poder tenir sa saliva bona, aplicant sa saliva a una picada d'abella, a una cremada, que consistia es dia de Sant Llorenç bevien aigua de set pous i s'aigua aquests nins, perquè només ho podien fer quan eren nins com moltes coses, les treien amb un utensili que no hagués tocat foc. És curiós que tu te'n vagis a Sineu, que te'n vagis a Búger, que te'n vagis a Artà i que no hagi tocat foc, que significa que no hagi tocat foc? Que no hagi intervengut es foc amb sa seva producció. Per exemple, no podien treure d'aquests set pous s'aigua que bevien en res de vidre, perquè per fer vidre intervé es foc, tampoc en res de test, perquè intervé es foc de gerreria, no diguem de metall, per tant, el treim normalment amb una fulla de moro acopada, amb un vegetal i amb una corda, etcètera, etcètera. Quan havies fet això, adquiries sa saliva bona, curativa i sa característica comuna molt curiosa des Paus i és que han fet sa [...] de Sant Llorenç. És que tenien sa qualitat màgica, això sí que m'ho han dit moltes vegades, d'immobilitzar ses serps. Feien un rotlo amb sa seva saliva i sa serp quedava a dins, inclús moria, si ells no borraven es rotlo amb sa mà, era una característica, és un cas on intervé es set, després per llevar-se fics feien set voltes a un pou i etcètera, etcètera.

Quan dius es Paus, te refereixes a es que neixen al voltant de Sant Pau?

Es Paus són és que han nascut dins sa setmana anterior o posterior, aquests tenen molts de poders, perquè aquests se relacionen amb sa saliva, perquè aquests he detectat que tenen altres poders. Dominen els animals, si van a una bassa on hi ha granots, quan orinen, es granots tots surten. Tenen poders que van més enllà. Quan ses dones segaven i un Pau passava per devora no tenen mal d'esquena. Ja coses més potentetes per entendre-mos.