Tresor de la Memòria (Biniamar 2018)

Bon dia.

Noltros vos entrevistarem. Primer de tot, es vostre nom i es llinatge.

Pilar Torres Vidal.

Mos podeu explicar un poc es oficis que fèieu vós antigament aquí.

Bueno, jo des pobles perquè aquí fa..., simateix fa 20 anys que estic aquí, però vamos, segons quines costums de lo que he sentit contar i això. I els oficis pues más o menos a es pobles, jo lo que sé és que hi havia..., jo record, per exemple, una cosa que tenc molta a sa memòria són es ferrers. Se sentia es renou des ferrers, perquè ara això no sé sent. Perquè maldament hi hagi ferrers ni siquiera estan dins es pobles, però això record i se veu que devien tenir feina simateix, perquè record que se sentia bastant. Perquè de nina he estat a qualque poble.

Bé, i també cançons o gloses que sapigueu.

De gloses, me sap greu, però en absolut. No som gens artista jo.

I qualque paraula antiga que ara ja no s'utilitza.

Sí, en sé, lo que passa és que me n'he de recordar, està sa cosa... Per exemple, vos diré, però crec que és actual encara: un embut. Després, una xicra, per exemple, s'emplea més com a tasseta de xocolate. Tenia més aquest nom.

Endevinalles o acudits.

No.

A lo millor sí que mos podeu contar una mica com se vivia a es pobles abans, que abans mos dèieu...

Bueno, sa vida pues jo l'he vista canviar tant i que va canviant i que..., i no, no... constantement veig que sa vida està canviant, canviant, canviant... A més, tenc dos nets: un que ara ha fet vint anys i s'altre n'ha fet disset i veig que sa vida és una cosa sèria. A més, amb sa meva filla, que només tenc una filla, però i ara amb sos nets pues un canvi..., que, de vegades, paraules i tot d'ells que me queden, que no sé ni què són. I això que he intentat ficar-me un poquet a s'internet, però vamos, és un canvi però enorme, enorme. Per exemple, es cotxes, també, es canvi des cotxes, es cotxes que hi havia i que hi ha també són tan diferents. Aparte que n'hi havia pocs, però..., i a més, que és un canvi constant, un canvi contínuament que està tot canviant. I d'antigament pues no hi havia s'abundància, a més, jo vaig néixer el 35 i vaig viure un poc sa postguerra, sobretot lo que més record és sa postguerra, però era una escassès que ara hi ha una abundància que pens que casi, casi és massa. Sa vida era molt diferent, també per s'educació també era molt diferent perquè hi havia molta de gent que no podia rebre s'educació que hagués rebuda. I moltíssimes coses. Veig es canvi. A més, que no sé fins a quin punt canviarà, perquè veig que sa cosa canvia, canvia i canvia... Hi ha moments que..., jo perquè no som, som més bé optimista amb ses coses, som bastant positiva, però sí crec que de vegades hi ha per fer-se por i tot. Sí.

Moltes gràcies.