Tresor de la Memòria (Sencelles 2018)

Pedrona Alomar Llabrés. Vaig néixer dia vint, del mes dos, de l'any quaranta i me diuen de Can Mascaró.

Figues roges, cucarelles,

paretjals i albercors,

d'aquestes menjareu vós,

si vos casau a Sencelles.

En aqueixa cantonada

hi ha nascut un roser

i de quatre roses que té

n'hi ha una que m'agrada.

A Binissalem i Alaró,

Consell i Santa Maria,

tot lo que veuen de dia

en sa nit van a veure-ho.

Quan era petit guardava

una rosa a un jardí

i ara que he estat fadrí,

que l'he volguda collir

i ja la m'han haguda robada.

Qui va a Sencelles, se'n va a sense elles.

Això és una dita que antigament vengueren, fa molts d'anys, cavallers amb selles, deixaren es cavalls i els varen robar ses selles. I posaren "Sencelles":

Qui va a Sencelles, va sense elles.

Explicar sa sella? Són... és una... per calcar es cavalls és una sella. Es selleters, antigament se deia un selleter. Feia ses collides, bueno, tot lo des cavall.

A Llubí, ses llubineres,

quan han acabat de segar,

se posen a arrossegar

es peu per ses tapereres.

Qui barata es cap sa grata.

I mon pare el se gratà,

perquè volgué baratà

ma mare amb una més guapa.

Ma mare me diu bandera,

jo li dic que té raó,

ses banderes són honrades

per anar a sa processó.

El dimoni cucarell

va néixer es temps de magranes,

sa mare tenia ganes

de tocar-li es clotell.

A Costitx per tocar l'orgue

posen dos cans dins un sac.

Un fa nyic i s'altre nyac

i s'avenen com un rellotge.

A Costitx ho volen vila

i no arriba a llogaret

fan l'oferta amb un platet,

perquè no tenen bacina.

Olla de fusta,

tapadora de carn,

quan s'hagi estat tapada

ses tallades hi van.

Un escusat anti.

No és un banyo d'ara.

En compr un pam,

en menj un pam

i en tir un pam.

Això és un plàtano.

Un temps feien a Sencelles mateix sabaters duien ses sabates d'Inca de tallers i feien sabates, hi havia ferrers, fusters, encara en queden dos, encara queda un nebot meu i un altre. I llavors fèiem feina pes camp i és sa que hi ha es arbres, hi ha molta feina pes camp. Era una finca de muntanya, se deia sa Beduia, i allà estàvem molt bé, perquè estàvem ben damunt una muntanya i jo cuidava sa casa, feia menjar per jo i per... però es senyors baixaven a baix, a dins sa meva cuina, era gran i llavors per no haver d'anar a dos puestos a fer es dinar... no, tot amb un. Si tenien ells convidats, quan era cuit, teníem un interfono, li cridava, deia: "Se poden preparar que ara el puj", i li pujava dins una casserola es seu dinar i s'arreglaven ells. I tenia es al·lots, tenia quinze al·lots a dinar, es seus, es meus i convidats que me duien. Es batre era... un temps se segava amb una màquina, que és una cosa plana i té com un xerrac a davall i segaven amb una bístia i després de bon dematí havien d'anar, perquè estàs humit amb una falç, sabeu què és una falç? I collies ses gavelles, es caramullet que feia sa màquina, i fèiem garbes. Feien amb un vencís, amb una corda que posaves i después la fermaven i llavors, quan teníem totes ses garbes fetes, de bon dematí, s'aixecaven es homes amb un carro anaven a garbejar, se deia, duien ses garbes a una era, que era aposta per... i tenien dos carretons i després les tenien totes, allà ben estès. I, quan eren les deu o les onze, que feia es sol ben calent, posaven ses bísties allà damunt a voltar i batien, era es batre, i después ho havien de ventar amb unes forques, ara me surt, unes forques... sa palla s'anava per aquí i es blat per aquí... I això feien... En aquell temps feien molta feina i poc doblers. No és com ara que fan ses vuit hores, però, llavors, en feien vint-i-quatre d'hores, perquè mon pare, en pau descansi, s'aixecava a les quatre i venia a les sis de s'horabaixa. Moltes d'hores de feina. No sé què guanyava, perquè no me'n recorda.

Això si encara n'hi ha qualcuna... és un pou i una sínia, no sé què vos he de dir... és una cosa que bat, però té uns... com uns poalets, diré poalets perquè no sé què se diu i volta, carrega i después com és a dalt el tira dins una pica. Es safareig de s'aigua, sortia es safareig de s'aigua, però amb una bístia rodava, que voltava i treia s'aigua. I d'aquesta aigua regaven si feien hort o lo que tenien.