Aire

Bueno, jo som en Pedro Taberner Nadal i vaig néixer es 10 del 11 del 46.

1946 i vares néixer aquí a Palma?

Vaig néixer a Palma.

Me deies que es teus pares eren de Llucmajor.

Mon pare i tota sa meva família és de Llucmajor. Tant mon pare, com ma mare, com es padrins i tothom era de Llucmajor.

I com és que vares néixer aquí a Palma?

Perquè mon pare es temps de sa guerra va ser un dels represaliats, va estar a sa presó i després no podia anar a Llucmajor, el varen desterrar primer a Sóller i després el varen desterrar a Palma i estava a Palma i jo vaig néixer a Palma per això.

A què se dedicava ton pare?

Sabater.

Era sabater. I com és que el varen tenir tancat?

Perquè perteneixia a ses Juventuts Socialistes de Llucmajor i supòs que era un que estava per allà, no ho sé, perquè es vells d'aquella època no contaven res en es fills. Entonces, realment lo que va passar no ho sé, però bueno el varen collir, el varen tancar i, quan va acabar sa guerra, el varen amollar i el varen desterrar. No podia anar a Llucmajor, durant una sèrie d'anys no podia anar a Llucmajor.

I ta mare a què se dedicava?

També era sabatera, repuntadora que se deia en aquell temps.

I se dedicaven a ses sabates?

Sí, tots dos.

Vares néixer l'any 46 a quin barri?

Els Hostalets. Es barrio més xulo de Mallorca.

Com era els Hostalets llavors?

Com ara. Exactament com ara. Els Hostalets no s'ha fet res, plantes baixes petites amb un corralet darrere i, per això, jo sempre dic que per això després me varen fer del Baleares, el Baleares estava davant. O sigui, Son Canals estava a 50 metros dels Hostalets.

De fet, el Baleares devia ser un equip de barri.

Sí, era un equipo diguéssim lo que diríem s'equipo des poble, des obrers, era el Baleares. I el Mallorca era s'equipo des rics.

Era així abans?

Abans era així, ara això de classe ja ha passat un poc a s'història, però antes era pràcticament així.

Parlem un poc de sa teva infància, parlem un poc dels Hostalets.

Bueno, jo me'n record poc dels Hostalets, perquè jo vaig néixer a Palma per això, però después a s'any o a s'any i mig o dos, un any i mig o un any ja el varen deixar anar a Llucmajor mon pare, entonces, mos ne vàrem anar cap a Llucmajor. Fins en es set anys vaig viure a Llucmajor, però després en es papà li varen tornar oferir una feina a Palma millor d'encarregat d'una fàbrica de sabates d'en Genovart, en Genovart era es president del Baleares i vàrem tornar venir a viure a Palma. I en aquell entonces ja vivíem en Toni Rosselló Nadal, era una planta baixa d'en Toni Rosselló Nadal, que era s'Hort des Ca que se diu en poques paraules per allà. I això fins en es set anys i després vaig començar anar a escola, anava a escola a Pedro Garau. I pues en es deu anys ja estudiava es batxiller en aquell entonces, deu feia primer de batxiller i l'amo d'aquí anava a Son Espanyol i Son Espanyol estava aquí a s'avenida Compte Sallent i fins es catorze anys i es catorze anys mon pare va dir: "Vols seguir estudiant o què feim?". Mai he estat bon estudiant. I vaig dir: "No, no, jo si trob feina me posaré a fer feina".

I de què te vares posar a fer feina?

Vaig posar a fer feina a un almacén de merceria, ja no de punt, trobaves feina tot d'una en aquell entonces. I jo amb setze anys, disset anys ja feia de representant d'aquesta tenda, era una sucursal de Barcelona, Jacinto Parera que era una casa molt important de Barcelona i jo feia de representant i guanyava una doblerada, en aquella època guanyava una doblerada.

I te volia demanar per s'Hort des Ca que ara és la Soledat.

No, està entre la Soledat i els Hostalets, era s'Hort des Ca, que era realment lo que arribava fins en es cmap del Baleares, després se va fer es camp del Baleares allà, després se va passar s'autopista va passar tot allò, tot aquella zona era s'Hort des Ca i després se va fer Son Gotleu. Era tota aquella zona, diguéssim des Metropolitan per dir qualque cosa, lo que era es cines, però d'allà cap allà tot allò eren plantes baixes petites, no hi havia res, no hi havia cap pis, no hi havia res, es carrers no estaven asfaltats quan varen venir l'any cinquanta, jo tenia set anys, l'any 52 o això, es carrers no estaven asfaltats encara i sa plaça des Metropolitan que hi havia una placeta, hi ha una plaça encara. Allà hi havia una manxeta per treure aigua, perquè no hi havia aigua corrent n'hi hi havia res per treure aigua, moltes cases no tenien aigua corrent.

Clar, és que aquella zona estava com un poc separada des centre.

Claro, era s'extraradio, realment allò era s'extraradio de Palma i tot allò no estava asfaltat. Jo me'n record que l'any 58, sa gran nevada de Mallorca, mon pare s'aixecava a les cinc des dematí o a les sis des dematí per anar a fer feina, mos va cridar sa mamà i jo que sortiguéssim perquè hi havia un pam i mig de neu, però es carrers no estaven asfaltats.

Devia ser una zona de treballadors, perquè clar ara moltes d'aquestes fàbriques han desaperagut i tancat.

Eren petites fàbriques de sabates. Genovart eren set o vuit o nou o deu persones fent feina, eren petites fàbriques, eren com una colla de cinc o sis que ho feien tot. Aquests cinc o sis ho feien tot, hi havia un tallador, hi havia un patronista, hi havia tal, un que tatxava, n'hi havia un que cosia, n'hi havia un que pelava, era com una... i sortia sa sabata feta pràcticament.

I ton pare feia feina a una d'aquestes fàbriques?

Era s'encarregat, quan varen venir a Palma, era s'encarregat d'en Genovart. En Genovart per aquell entonces era el president del Baleares.

I on estava sa fàbrica aquesta?

Quan va venir, quan varen venir que estàvem allà, estava devora es Metropolitan. Devora es Metropolitan hi ha una cosa de gent, d'al·lots amb problemes com una fundació no sé què hi ha, per devora aquesta fundació i després vàrem passar a Mariano Canals i allà hi va fer feina fins que se va jubilar.

I ta mare feia feina?

Sí, feia de repuntadora, lo que allà mateix feia feina a ca nostra.

Duia sa feina a casa?

Sí.

Classe obrera total?

Total i absoluta. I ja te dic sa vida de mon pare, mon pare en dos anys se'n va anar a Argentina amb so padrí i sa padrina, es padrí i sa padrina mon pare amb dos anys i sa padrina embarassada i estem xerrant de 1910.

Molts de mallorquins que varen partir.

Varen anar cap a Argentina, sa padrina va tenir es fills a Argentina i se coneix que ses coses no li varen anar molt bé, varen tornar sa padrina, es papà i es germà i es padrí va seguir per allà. Mon pare va estar fins en es 10, 11 o fins en es 12 anys aquí, a Llucmajor, però se coneix que no li agradava ses coses i amb un que se n'anava cap allà se'n va tornar anar cap a Argentina i es papà va estar, després d'Argentina es padrí i es papà se'n varen anar a Cuba i mon pare va estar a Cuba fins en es 18 anys o es 19 no ho sé, va venir per fer sa mili, perquè sinó el declaraven prófugo, no hagués pogut tornar a Espanya, o sigui, una vida de...

I es teu padrí el vares conèixer?

Sí, però es padrí quan va venir allà, ja vivíem a Llucmajor, jo devia tenir 4 o 5 anys, quan va venir es padrí, i ja no se'n va anar pus. Varen comprar dues cases a Llucmajor, una devora s'altre, i ja no se'n va anar i no va fer feina pus, o sigui que...

M'has dit que feies feina de representant de roba en es disset anys ja devies jugar a futbol.

Jo vaig començar tard a jugar a futbol, perquè no volia jugar a futbol, no m'agradava entrenar, jo jugava en aquell entonces jugava pes carrer, això t'ho han contat supòs, jugaven barrios contra barrios pes carrer, hi havia molts d'equipos que me veien i venien a cercar-me per fitxar. Jo sempre deia lo mateix, fitxar, fitxar, fitxar havia de fitxar i què feia? Ah no entrenar a les sis des dematí, a les sis des dematí entrenar? Perquè jo feia feina i estudiava, perquè mon pare me va fer estudiar comptabilitat volgués o no volgués. I en aquell entonces no podien dir que no, no és com ara que es al·lots fan lo que volen, en aquell entonces, mutis. I fins que un dia mon pare estava cansat que hi anava gent per ca nostra i li va dir: "Ha vengut un amic meu de pes Bar Güell i a partir de la setmana que ve vas a entrenar amb el San Javier. Quan jo m'aixequi jo te cridaré i vine amb jo cap allà". I vaig començar en el San Javier per això.

Hi havia molts d'equips a Palma en aquell llavonses?

Hi havia equipos de ses escoles, hi havia juvenils d'Inca, de Manacor, hi havia molts d'equipos en es juvenils, lo que passa que el San Javier era un equipo independent des barrio dels Hostalets. I varen fer un super equipo, un d'un puesto, un de s'altre, varen fer un super equipo, vàrem estar dos anys seguits amb el San Javier no vàrem perdre cap partit a Mallorca, ni un, eh? Lo que passa que després jugaves es campionat d'Espanya i pegaves dins camps de futbol d'equipos de primera divisió i no teníem ni botes ni teníem res i estàvem més temps en terra que drets, però tu pensa que en aquest equipo del San Javier vuit jugadors o nou hem pensat a equipos de primera divisió, d'aquest equipo del San Javier. De s'equipo del San Javier d'una tacada n'hi vàrem passar tres en el Baleares, sa primera tacada, tres o quatre ara no me'n record molt bé, però de sa meva generació n'hi varen passar vuit en el Baleares i d'aquests vuit cinc se'n varen anar a la Corunya i jo me'n vaig anar tot sol en el Celta, jo me'n vaig anar mig any antes i érem tots del San Javier.

Hi deu haver pocs exemples així.

Jo crec que a Mallorca no hi hagut cap mai un equipo com el San Javier, ni crec que se pugui... hombre, ses generacions passen i un dia en sortirà una altra generació, però que diguéssim deu jugadors o onze jugadors, perquè jo crec des catorze que érem en varen sortir vuit o nou, però jo crec que dos o tres o quatre més en varen poder sortir, lo que passa que després passen també coses, lesions inesperades, en aquell temps quan te lesionaves mortuus est qui non respirat.

Desapareixies de s'equip i ja està.

No i és que no te recuperaves. Una ruptura d'un tobillo, un menisco, un lligament o això s'havia acabat sa carrera deportiva, no hi havia medicina deportiva de cap tipo, no existia sa medicina deportiva, així de simple.

Devia ser tot molt més precari sobretot un club com...

El San Javier era tot precari de tot, precari de tot, tu pensa que això ho duien tres persones, tres persones que no n'hi havia cap que fos multimillonari, a lo millor tenia qualque negociet i ficava quatre, jo que sé, dues pessetes, jo crec que sa federació mos solucionava es viatges a sa Península, perquè jo no crec que hi hagués doblers. Sa Peníncula amb barco, eh? Això d'avión i això, jo permí sa primer vegada que vaig anar amb avión era amb sa selecció Baleares juvenil sa primera vegada que vaig viatjar amb avión, però això era sa vida en aquell entonces.

Parlem un poc com era sa rutina amb el San Javier, entrenàveu cada dia a les sis des dematí?

Cada dia, llevat des dilluns, des dimarts i divendres a les 6 des dematí començàvem a entrenar o a les 6 i mitja no ho sé exactament, allò era un camp de pedres i vidres. Allà no te tiraves mai, por si acaso, sempre havies d'anar viu. I es dematí acabaves s'entreno a les set o a les vuit, te dutxaves amb aigua freda, te llevaves sa son per tot lo dia.

Millor que es cafè.

I a fer feina. Normalment, tots a fer feina. Setze anys llevat de qualcun, jo no sé si qualcun va fer es batllier superior, que jo ara me'n recordi no, universitat ja te puc assegurar que... bueno, sí en Bosch i en Crespí sí que se'n varen anar inclús a Barcelona a estudiar, però tots es demés a fer feina.

Me podries dir s'alineació...

...del San Javier?

O te pos amb un compromís?

No, amb un compromís a lo millor m'oblidaré de cap, qualcuna, Perelló de porter, jo, en... vàrem anar canviant un poquet, en principi jugava un, en Parma, en Sancho, jugava en Carlos Oliver i en Paco es Magre, en Paco Simonet i a davant jugaven en Ferragut, en Tauler, en Bordoy, n'Amengual, dins aquestes després hi va jugar en Tomàs, hi va jugar una sèrie de jugadors que realment a la llarga dins es futbol varen ser importants. En Tauler també va passar en el Balears. En el Baleares vàrem passar jo, en Parma, en Sancho, bueno, en Sancho havia passat un any antes, perquè en Sánchez és un any major que noltros, en Bordoy, en Tauler, en Ferragut i en Tomàs i antes havien passat en Sancho, en Paco i en Perelló també varen passar, en Perelló també.

Què significava per un jugador passar en el Baleares.

En aquell moment crec que res, noltros teníem pràcticament devuit anys i vàrem, mirat ara és d'una perspectiva totalment diferent. Un al·lot de devuit anys d'aquella època, no és un al·lot de devuit anys d'ara.

És que éreu molt més...

Molt més fets.

Homes. Això de sa joventut és un invent relativament recent. Abans eres un nin i passaves a ser un adult.

Eres un home. Jo me'n record que vàrem passar a jugar amb el Baleares però antes amb el San Javier començàvem a entrenar amb el Baleares, però sobretot fèiem es partits des dijous es Baleares estava a segons divisió, es partit des dijous es Baleares el jugava contra noltros, o noltros el jugàvem contra el Baleares. Li guanyàvem de deu partits n'hi guanyàvem nou i, a més, els inflàvem a cosses, teníem devuit anys, aquella gent hi havia gent de 30, 32, 29, i gent bregada dins es món de segona divisió, que això de segona divisió és un altre món. Es Moix, que era s'entrenador del Baleares, pràcticament de deu partits que jugàvem nou no s'acabava es partit, venc a dir, poses un al·lotet de devuit anys, n'hi ha qualcun que surt i arrasa, però en general és un altre món.

Això de ses cosses me fa gràcia, abans devia ser molt més, devia haver molta més branca en es partits.

Es futbol és molt més dur que ara, per una simple raó, ara no dic que no hi hagi dureses, lo que passa que antes no existien targetes no existia res i es àrbitres, quan venien, tu te'n anaves a jugar a Manacor amb el Baleares amb devuit anys anar a jugar a Manacor i s'entrenador llevar-me de s'equipo no hi havia canvis en aquel entonces. I dic: "Per què me lleves?" I va dir: "Perquè te matin avui que te matin dins es camp del Baleares". Era valentia? No, era inconsciència total i absoluta. M'explic? Era inconsciència total i absoluta.

Hi havia molta més brega.

Jugaves contra gent de devuit anys, jo jugant de defensa jo pesava 58 quilos.

Te devien alçar.

Bufant me tiraven en terra, jugant de defensa pesava 58 quilos, jo jugava contra tios de 32, 33, 35 anys que veien 70, 80, 90 quilos, te podien matar. I torn repetir en aquell temps si te lesionaves, que és lo que me va passar a jo. Això era així.

I supòs que es futbol també en sí, es joc, devia ser completament diferent.

Totalment diferent. Noltros vàrem entrar dins una dinàmica de què es futbol començava a canviar un poc, perquè antes es futbol era es tres o quatre defenses que jugaven havien de ser tios grans i grossos i això de jugar a futbol era una altra cosa, quan tengui es balón lo més enfora possible, si el trec des camp millor, quan noltros dins sa nostra època vàrem començar a arribar noltros, es futbol ja era un altra cosa, es defenses com jo aturàvem es balón, jo me permetia es lujo de jugar dins s'àrea, era un altre món, jo no vaig pegar una pilotada mai en sa meva vida i això va anar evolucionant. Això que un defensa fos com un extrem quan jo vaig començar va ser una locura, inclús en es públic, es públic si veien un tio un defensa que envers de pegar-li per damunt arrancàs amb un balón, intentàs fer una paret i anar-se'n i centrar, això, li rompies es esquemes en es aficionats, jo me'n vaig anar a Vigo. Jo vaig arribar a Vigo es mes de gener, perquè jo havia firmat però per anar-hi ja per jugar a primera divisió, però no sé què va passar i me varen dir, noltros havíem acabat de jugar en el camp del Baleares contra no sé qui, me crida i me diu "no, no, puja que no sé què passa", vaig pujar, aquí hi ha es bitllet te'n vas cap a Vigo i jo esteis locos voltros i jo que faig a Vigo jo tot sol sense ningú, jo he de programar un poc, "no, no, no dilluns te'n vas cap a Vigo".

I te'n vares anar tot sol?

Tot sol.

Quants d'anys tenies?

Tenia devia tenir 21 any.

I vares haver de deixar sa feina?

Tot, ho vaig haver de deixar tot. No havia cobrat del Baleares, ni havia cobrat res, vaig dir la meitat o... que me'n tenc anar amb qualque dobler, no fos cosa que hagués de tornar i me'n varen donar la meitat.

Però com és que funcionava això? Va venir el Vigo i li va dir en el Baleares.

Sí, va venir, jo havia firmat pel Celta, va venir, jo tenia dues ofertes, jo tenia una oferta del Saragossa, que en César era s'entrenador del Saragossa, m'havia vist jugar aquí i a través d'un senyor d'aquí vaig anar un dia a Cales de Mallorca que en César tenia un hotel amb en Seminario i allà hi tenia un precontracte, però bueno ses condicions eren molt bones.

Quan dius que ses condicions eren molt bones, quines eres unes condicions molt bones?

Jo t'ho diré, eren quasi 400.000 pessetes cada any, tres anys. En el Baleares guanyava 25.000 pessetes.

És a dir, dotze vegades més.

Més un sueldo de 13 o 15.000 pessetes vivies com un Rajà, més primes més, bueno, i després a través de no sé qui va venir el Celta. El Celta va venir, va enviar un directiu d'allà, també va fer un precontracte va acabar sa temporada amb el Celta i el Celta també me donava menos, 250.000, 350.000 i 450.000. També es sueldo no sé com estava, però poc más o menos lo mateix.

I com és que vares decidir fitxar pel Vigo?

Perquè el Celta arriba un representant en Guijarro famós aquest d'això de jugadors de Madrid, era s'únic que existia en aquella època. Arriba a Palma i jo, "no, no, en Taberner se n'ha d'anar demà, demà te'n has d'anar cap a Vigo que te reclamen i, a més, es contracte aquest, precontracte el pujam 100.000 pessetes", eren 250, 350, 450, 550, i vaig dir bueno pues me'n vaig, imagina't dilluns, diumenge havia jugat amb el Baleares contra el Tarragona i dilluns me'n vaig cap allà, arrib a s'aeoport. Palma, Madrid, Madrid, Vigo per lo menos hi havia un directiu del Celta que m'esperava, me duen a ses oficines, firmam es contracte es periodistes demanant, molt bé, me duen a una pensió i ara què, no demà vendrà un empleat nostre i te durà en es camp. Ah molt bé, a quina hora? No ho sé a les 10 des dematí, me venen a cercar, me presenten a sa plantilla, s'entrenador i me diuen: "Has traído ropa?" dic "tengo mi ropa, pero la tengo en la pensión". Pues me varen enviar "coge una cosa perquè te'n vas concentrat perquè dimecres jugam un partit" i vaig demanar i me varen dur en es Parador de Baiona i, quan vaig veure allò, vaig dir no sé on he anat perquè allò un hotel de cinc estrelles jo no l'havia vist un hotel de cinc estrelles i dimecres cap a Balaídos, jugaven contra Landesrecht, era es campeón d'Europa. Inauguraven s'alineació de Balaídos i jo no coneixia ningú, pots imaginar, i aquest tipo n'Eizaguirre s'entrenador i diu s'equipo i me posa a jo a s'equipo, ni un entreno ni res jo el me qued mirant així i dic "ha dicho mi nombre?" i me diu "sí", "pero si no he entrenado ni un día, no conozco a nadie", "sí, pero tu a que has venido aquí a jugar al futbol o?". Dic: "Hombre, sí". "Ahí está el campo". I ja me tens a jo jugar contra Landesrecht. Te torn repetir 58 quilos. I claro, quan varen començar es partit, jo vaig començar a mirar sa primera pilota que m'arriba l'atur i jo sentia un rum-rum, hi ha una famosa grada que es la grada del río perquè estava damunt per on passava un riu i jo sentia, això que es jugadors no senten lo que passa, te dic jo que ho senten i sentia gent que comentava "y donde han sacado esto?". Però jo vaig seguir es meu ritme, a partir d'aquí vaig jugar tots es partits, o sigui, tots. Amb això te vull dir que es món des futbol en es final, quan jo vaig arribar allà a Vigo, és cert que pràcticament estava a primera divisió, faltaven deu o dotze partits i duia una avantatge de sis o set o vuit punts. No ho sé, en aquell entonces eren dos punts, no eren tres com ara.

Quan duies aquesta avantatge era molt difícil...

Pràcticament estaves a primera divisió i jo crec que lo que varen pensar era que, per jugar a primera divisió, amb sa defensa que jugaven que eren tres moles, tres bèsties pardes que qui passava allà, qui passava d'una retxa que feien imaginari pues cap a sa clínica o cap a... saps què te vull dir? Ha passat que d'aquella manera no se podia jugar a primera divisió, entonces, què varen fer? Me varen fitxar a jo, varen fitxar un tal Hidalgo, que era també del Badajoz, de tercera divisió i varen posar en Manolo. En Manolo ha estat un des millors centrals que ha jugat mai també que era d'allà, però era de sa meva edat de 21 any i en Costes. O sigui, antes jugaven en Pedrito de las Heras Herminio, que era més es quart defensa que jugaven amb un líbero o jugaves amb tres defenses en línia i vàrem passar a jugar Taberner, Manolo, Hidalgo, a partir de quan jo vaig arribar va canviar tota sa defensa, però jo era aquest que ja volia començar a fer per jugar a primera divisió. Amb això què vull dir, que has d'arribar en es moment oportú en es puesto adequat.

En el Baleares hi vares estar...?

Dues temporades i mitja.

I què tal te va funcionar el Baleares?

El Baleares molt bé, jo es primer any molt bé tot.

He de dir que jo som balearico.

Es primer any molt bé, va venir en Rabassa era entrenador, era es segon del Barcelona, al tanto, poca broma. Va venir en Rabassa d'entrenador, havien pujat tots es jugadors i érem el San Javier a tercera divisió amb dos amb en Santi, que era un de Tenerife que havia jugat en el Constància, el San Javier. Erem el San Javier i vàrem fer una campanya extraordiànria, vàrem jugar sa lliga d'ascenso, lo que passa que jo, faltant quinze dies per jugar es primer partit de sa lliga d'ascenso, vaig collir una hepatitis i vaig estar tres mesos dins es llit i després tres mesos més, quasi dos mesos, dos mesos i pico per Estellencs que només dormia, m'aixecava un poquet, perquè antes això de s'hepatitis no era com ara tampoc. Com vaig collir s'hepatitis? Tenia unes molèsties i me varen posar una injecció segons s'injecció s'agulla estava infectada, perquè antes s'injecció que te posaven era sa mateixa agulla per tothom i vaig collir s'hepatitis i això va ser es primer any, després es segon any vaig començar un poquet tard per mor d'això, es segon any també varen jugar sa promoció d'ascenso que també vàrem perdre i es tercer va ser quan me'n vaig anar.

Com era sa rivalitat entre el Baleares i el Mallorca aquells anys?

No n'hi havia. No, perquè el Mallorca estava a segona divisió i a primera divisió pràcticament baixava, pujava, rivalitat no, jo no sabia res del Mallorca, noltros no sabíem res del Mallorca. Jo permí havia jugat mai un partit amistós contra el Mallorca, que jo me'n recordi, noltros no havíem jugat un partit mai contra el Mallorca.

Quins eren els rivals naturals del Baleares?

Bueno, Poblense, el Constància, pràcticament el Baleares aquí no tenia molts de rivals, guanyaven sa lliga sense baixar de s'autocar, però vamos si hi havia qualque euipo que me pogués daixoner el Constància, el Poblense, però molt poca cosa. Sa tercera divisió era molt dura per anar en es camp que anaves, molt complicat perquè guanyar dins sa Pobla o Muro o Santa Margalida, allò eren paraules majors, eh?

Anaves allà més que...

Eren paraules majors, eren molt complicat. Però bueno també després... El Baleares, sa directiva del Baleares se va equivocar, perquè amb aquests jugadors que t'estic dient, si el Baleares hagués invertit quatre doblers amb quatre jugadors un poquet bons de segona divisió, el Baleares hagués tengut un equipo durant deu anys o quinze anys per funcionar sense cap problema a segona.

I en quant a afició, clar, jo tenc sa sensació que el Mallorca ha crescut realment molt en els darrres vint anys una cosa així, però que hi havia un temps en què més o menys...

Sí, jo sempre he dit que realment en el Mallorca fins que jo vaig estar en el Mallorca i tal i un poquet més, el Mallorca realment socios tenia 3.500, 4.000 socios, no en tenia més, ha funcionat de veres, i el Baleares la meitat, 1.000, 1.500, aficionats de veres, lo demés s'anyadia segons com anava s'equipo. Si s'equipo anava bé, tothom cap en es camp. Si s'equipo anava malament, fora des camp. Jo el Mallorca abans sempre ha estat igual. Sempre que me'n recordi, en el camp del Baleares l'he vist pràcticament ple jugant jo, però també l'he vist pràcticament buit. I segons com anava sa cosa, Mallorca ha tengut una època des de diguéssim Cúper, en Manzano, espectacular. A mi no me costa gens dir-ho perquè és sa veritat. El Mallorca va fer futbol d'altíssima categoria. Hi ha jugadors que varen donar un rendiment extraordinari. És sa veritat.

Si t'ho deman, me diràs que ets balearico o barralet?

No, jo som balearico. Jo vaig néixer al camp del Baleares. De ses mans de mon pare a Son Canals, jo vaig néixer allà, som balearico de cor, ara bé, una cosa no té res a veure amb s'altre. Jo he jugat dos anys i mig amb el Baleares i sis amb el Mallorca.

Això de que ets balearico ho pots dir en es dinars des veterans del Mallorca?

Jo ho dic, ho saben tots, no hi ha cap problema, ho saben tots, jo som balearico, jo no me'n amag, jo som balearico i ja està, però perquè hi vaig néixer, és igual que un nin que a Barcelona és de l'Espanyol. Ets de l'Espanyol? a Barcelona? I? I no puc jugar en el Barcelona si som professional? Per què no?

Parlem un poc des anys a primera divisió, perquè i això devia ser d'un altre món.

Un altre món, quan jo hi jugava ho era un altre món, tot era un altre món, era una història totalment diferent.

Què era lo que més te va sorprendre quan vares començar a...?

Es camps, sobretot es camps, sa gent, tot, passa que també ho vaig poder disfrutar poc, perquè tornarem endarrere, quan te lesionaves, estava lleig i jo vaig tenir sa mala sort de rompre-me es tobillo i es lligaments, vaig fer una destrossa, tot sol, no puc donar sa culpa a ningú, però maldament que donàs sa culpa, no puc donar sa culpa a ningú.

Quan de temps vares jugar a primera divisió?

Un any. I me vaig rompre i se va acabar es bròquil, perquè no hi havia... me va quedar una cameta a suaixí. Ja estava prim però. Sa cameta pareixia un palillo. No hi havia recuperadors, no hi havia res. O sigui, jo me'n record de s'època de Vigo tres jugadors varen... dos no sé si varen jugar pus, jo encara vaig aguantar sis anys en el Mallorca jugant infiltrat. Pràcticament jugava d'infiltrat, però un tal Mauro que parteneixia en el Madrid que tenia 18 anys o 19 anys se va rompre es lligaments i pus. I un altre que mai me'n record des nom, que també jugava en es centro des camp, no va poder jugar pus tampoc. Un simple menisco en es quinze dies, és que ara un menisco amb quinze dies tornen jugar, hi havia jugadors que quedaven coixos.

Ja me diràs.

Un menisco. Sa medicina deportiva no hi era, no existia, quan te lesionaves anaves a un metge de cabacera.

Devia ser impressionant jugar contra el Madrid...

Sí, claro, jugar jo me' record que es primer partit de primera divisió que jo vaig jugar va ser contra el Madrid, no de lliga però com que havíem pujat a primera, es club mos va premiar amb un partit contra el Madrid i sa taquilla era per noltros. I jo vaig marcar a en Gento.

Vares marcar?

En Gento, tu t'imagines en Pedro Taberner de Palma marcant en Gento que bàsicament no havia trepitjat un camp d'herba amb sa meva vida. Veure en Gento davant jo, tot un mite futbolístic en aquest món.

Com te senties? Te vares acollonar?

No, acollonar, no, però sabia que era un partit amistós, m'era igual, però venc a dir que impressionava i després claro te n'anaves a Barcelona, te n'anaves a Madrid, te n'anaves a València, te n'anaves a camps, el camp de Manacor i després ves-te'n a jugar contra el Madrid, perquè jo vaig anar de tercera a primera divisió.

Un botet.

Un botet i jo sempre ho he dit, jo no sé si era bo o si era dolent, a jo m'ho han dit els altres, a jo m'és igual, però si puc dir una cosa ben clara, jo he tengut un promedi d'entre vint i vint i cinc entrenadors, mínim, el Mallorca un any tot sol en vaig tenir cinc, no m'ha deixat cap mai en es banquillo, mai, sempre he estat titular, tots. Qualque cosa devia fer bé, o malament o m'estimaven molt. Una de dues.

Com era sa relació amb es entrenadors abans?

Era, no com ara, bueno jo ara això ho hauria de saber un vestidor, però antes era ordeno-mando, jo era dictadura, però dictadura hitleriana, tu mutis tu només escoltar...

Quin va ser s'entrenador que més te va impressionar de tots aquests que has tengut?

N'he tengut un parell de molts bons, però cadascú tenia sa seva daixona, però jo com entrenador n'Olsen, del Celta, gran entrenador, com a persona no vull xerrar malament de ningú, però és igual. Com a entrenador un deu, en Saso un gran entrenador adelantat en es temps. En Saso va ser es primer entrenador a Espanya que va posar preparadors físics aquí en el Mallorca. En el Mallorca varen ser es primer que vàrem tenir preparadors físics, en César, grandíssima persona, però tots tenien qualque cosa, saps què te vull dir. Al final jo sempre m'he qued amb ses bones persones, perquè al final, lo que me va dir un dia un amic meu, diu: "Això des futbol són deu anys, dotze anys, anant bé quinze", però després queden 35, 45 anys anys darrere.

Això ja ho tenies clar quan jugaves?

Sí, sempre ho he tengut clar en això. Però bueno sa vida té coses bones, coses dolentes i va funcionant.

Parlem un poc de sa lesió, com va ser?

Sa lesió va ser jugant contra el Sabadell, una jugada que jo feia molt que era tirar-me per tirar sa pilota defora i deixava unes de ses cames endarrere i se coneix que jo, jo sempre he dit que si vaig collir, és una opinió, a lo millor ho he somiat, hi havia es brolladors aquests que sortien, vaig posar un taco allà de dins i es peu me va quedar darrere i, clar, vaig caure amb tot es pes damunt i me vaig destrossar es tobillo. Quina solució hi va haver? Me varen enguixar. Vaig estar quasi seixanta dies enguixat i després, quan me varen llevar es guix, me feia més mal sa cama que quan me l'havia rompuda.

Perquè feien radiografies, miraven res?

Res, ni radiografia ni res, me varen enguixar i punto, això era sa medicina que hi havia. A lo millor a Madrid o Barcelona o València hi havia una medicina un poquet més, sí, però en Mauro aquest que t'he xerrat antes se va anar a operar a Madrid, també va quedar coix, i això és lo que existia en aquella època, no hi havia més.

I quant de temps vares estar sense jugar?

Quasi vuit mesos.

I després va ser quan te va fitxar el Mallorca?

Va venir en Ginard, era s'època d'en Ginard al Mallorca, varen venir a Madrid i "has de venir, has de venir en el Mallorca" i no sé què, per amunt i per avall, i vaig venir perquè mon pare, jo era fill únic i mon pare me volia veure jugar a futbol, jo vaig jugar a futbol per mor d'ell, sa seva ilusió era jugar a futbol i per això vaig venir en el Mallorca, però bueno, crec que no ho vaig acertar, però és igual. A lo hecho, pecho.

I creus que no vares acertar?

No, perquè va ser s'època més convulsa del Mallorca, tenguent grans equipos no vàrem fer res mai, un dia per una cosa, un dia per s'altre, un dia perquè no cobraves, un dia perquè tal, un dia perquè... amb grans equipos.

Hi ha una cosa curiosa aquí i és que tu vares viure una generació de futbolistes que varen dur es futbol de sa prehistòria a sa modernitat per dir-ho d'alguna manera, perquè quan tu vares començar es futbol era una cosa...

I quan jo vaig acabar era una altra, començava a ser una altra, es futbol ja era una altra cosa. Jo sempre he dit que vàrem ser una generació, que ningú mos va ensenyar a jugar futbol, eh? Ningú. Vàrem aprendre a jugar a futbol tot solets en es carrers de Palma, en es carrers de Manacor, en es carrers d'Inca, en es carrers. Jo me'n record allà a Llucmajor, set anys, sis anys, a jo no me va ensenyar ningú a jugar a futbol, ni ho veia per televisió, o sigui, que me venien al·lots de tretze o catorze anys a cercar-me per jugar. A mi ningú me va ensenyar a aturar un balón. Jo per això m'enfadava molt amb s'entrenador que teníem en el San Javier, jo m'enfadava molt, ell s'enfadava més amb jo, perquè me va expulsar tres o quatre vegades del San Javier, és que ells sa seva idea era que es defensa no s'havia de complicar mai sa vida, subir es balón patas a seguir, i jo deia que no, que jo no pegava en es balón... Saps què te vull dir? I a lo millor qualque dia intentava qualque cosa i me prenien es balón i bueno es crits se sentien de... saps què te vull dir? Però hem perdut o hem guanyat? "Hem guanyat de sis o set a u, però per culpa teva mos han fet un gol". I ? Però això eren es entrenadors d'aquell temps, tots, lo únic que passa que després varen començar a veure que es futbol havia de ser d'una altra manera, perquè en el San Javier no era jo tot sol que feia això, amb en Paco, en Bordoy, en Parma, en Sancho, en Tauler, en Ferragut, en Bordoy, per això, guanyàvem, es dia que n'hi fèiem menos n'hi fèiem set.

Clar, devia ser molt diferent en aquella època, avui en dia tothom ha vist en en Messi jugar, abans havies sentit per sa ràdio lo que feia en Gento, però no tenies ni idea.

Ni idea, perquè no els havia vist mai, jo me'n record de veure es primer partit de televisió jo crec que va ser un partit del Madrid de Copa d'Europa en blanc i negre, estem xerrant dels anys, no sé quan varen posar sa televisió aquí a Mallorca, no me'n record molt bé, però devia ser ja, jo devia tenir catorze o quinze anys o setze. Quan va arribar sa televisió, sa televisió la teníem quatre a Mallorca, a l'any seixanta i pico, quatre, ni bar, no hi havia televisió enlloc. Jo me'n record d'anar a veure qualque programa a una casa particular que en tenia una i hi anàvem tot es barrio. I això era així. Conyo, és que ara sa gent no s'ho creu, però jo no m'ho han contat, jo he estat a cases que no hi havia aigua corrent, ni banyo, que mos n'anàvem a dutxar un pic o dos per setmana a una casa de banyos que hi havia per devora sa plaça de ses Columnes. Això és així.

A què te vares dedicar quan vares deixar es futbol? Vares estar sis anys en el Mallorca...

Sí, bueno, o me vaig retirar molt jove, no vaig poder seguir jugant perquè jo estava destrossat de ses cames i tal. I me vaig retirar en es 28 anys.

Però simateix vares jugar sis anys en el Mallorca...

Sis anys, infiltrat, qualque pic no jugava perquè no podia. Després, però bueno pràcticament sis anys d'infiltrat. Me vaig retirar perquè vaig dir s'ha acabat, jo no volia passar més ja per canúncies i jo era molt amic de n'Amador de sa Casa Gallega i me vaig posar a fer feina amb ell. Ja havia acabat comptabilitat, ho havia deixat però havia acabat comptabilitat i me vaig posar a fer feina per ell. Vaig estar 25 anys amb ell. S'època dorada de sa Casa Gallega.

Que era quan estava...

Ha estat sempre a Pueyo, no ha estat enlloc més. Després me vaig enfadar un poquet i me'n vaig anar i després vaig estar fent feina cinc o sis anys o set a Iscapalma, una companya de peix, una multinacional gallega, tota sa meva vida amb gallegos. Pràcticament es 70% de sa meva vida amb gallegos. I, per cert, sa Casa Gallega molt bé.

Tenc sa sensació que encara que dos més agressiu i hi hagués més òsties, sa relació de sa gent amb es futbol abans era com a més sana, com a més relaxada, això, eres d'un equip però no hi havia aquest hooliganisme exagerat. Com a que...

Jo no ho sé, jo antes, quan jo vaig començar a jugar futbol aquí a Mallorca, anar a un poble era molt complicat, no estic xerrant d'un, estic xerrant en general, però jo te promet que anar a Alaró, a Sa Pobla, a Santa Margalida, a Muro, a Inca, a Inca jo des juvenil guanyàvem en el Sallista de set o vuit, el Sallista havia estat aquest any anterior, antes d'arribar noltros el Sallista va ser campeón de Baleares, vàrem arribar noltros i a Inca li guanyaven de vuit o nou a zero i faltant tres o quatre minuts s'àrbitre pita un penal a favor nostre encara, s'ho hagués pogut passar pes forro des collons, varen invadir es camp per pegar-mos. Jo des camp des Cos d'Inca jo he sortit correguent de juvenil a campo a través, per dins un sembrat. De juvenil. Tot això què passa ara amb sos juvenils i això, normal. Sa gent se pensa que a ca seva té lo millor del món, i això no ho faràs canviar. Jo sempre he dit que és mal des futbol, en general, són es pares. Pares i ses mares fan molt de mal, però molt. I en contrasentit, si no fos per ells es futbol juvenil no existiria a Mallorca. Ni a Mallorca ni a enlloc. És un contrasentit, però és sa realitat.

Què te va dir ton pare quan te va veure jugar?

M'havia vist jugar al Baleares, però ell estava endarrer que jo jugàs aquí, perquè el Mallorca me volia i "vine i ja veurem" i tal, mon pare era un loco des futbol, mon pare era que es diumenges si no veia es futbol podia fer feina. Ell s'aixecava es dematí es diumenges per anar a veure es juvenils, després veia el Baleares o després veia el Mallorca o després i encendre sa televisió era sa seva alegria. Un loco des futbol mon pare.

I tu encara hi vas en el Baleares?

Jo hi vaig poc perquè es horaris no me van bé, ara per exemple jugava el Mallorca i el Baleares ahir, a les dotze, jo a les dotze ja tenc tres netes i venen a dinar es diumenge i jo per jo primer són ses netes. Ah, si es futbol és a les quatre o les cinc hi vaig, tant en el Mallorca com en el Baleares, no dic mentides, eh?

Tens es carnet de oci des dos equips?

Sí.

Jo també tenc es meu.

Sí, jo hi vaig. S'associació d'exfutbolistes del Mallorca funciona perfectament. Ara per exemple demà vaig a un dinar amb es veteranos del Mallorca, dissabte vaig en el del Baleares, del Baleares i del San Javier.

S'ajunten es dos equips.

Una companyera teva també em va demanar quatre coses. Una al·lota molt guapa, per cert, joveneta no sé me pareix que era d'IB3.

Jo hi vaig poc per allà per IB3. Faig es programa i només vaig a gravar-lo.

Això des futbol, es futbol jo de totes formes aquest futbol que se fa ara no m'agrada.

Com aixi?

Perquè a jo m'avorreix, a jo. Jo sempre dic que hi ha partits que si no fos perquè tenen un jugador... Barcelona, sense en Messi, hi hauria partits que tendria es balón 80 minuts i no faria un gol ni si jugàs tres dies seguits. Mira lo que li passa en el Madrid. I el Levante. El Levante va arribar tres vegades i va fer dos gols, n'hagués pogut fer tres, el Madrid va xutar 33 vegades a porta i en va fer un per casualitat. Es futbol, aquest futbol no m'agrada. I toc i toc, tocar i cap endarrere, jo t'ho diré d'una altra manera. Tu supòs que vas en es futbol, tu només fixa't amb lo que jo te diré. Tu te seus i mires es tres centrocampistes de s'equipo, qualsevol des dos, m'és igual. Quan trobes un balón lo primer que fan es tirar es balón cap endarrere, ni se preocupen de girar-se, aturar-se, mirar si se poden girar, balón pum cap endarrere. S'Atlètic s'altre dia va tenir es balón 75 minuts des 90, 75 minuts, no va fer cap gol. A mi que me diguin per a què serveix això.

Vas en contra des cànon futbolístc que s'imposa, perquè darrerament tot es posició.

Una cosa és tenir es balón i tenir control des balón, però si jo fos entrenador i es contrari tengués es balón dins es seu camp i se passàs es balón 200 vegades, com si se les vol passar tres-centes. M'és igual. M'explic o no? És que si jo tenc es balón tampoc me fan gol. Tens raó, però al tanto que si te qualques alguna vegada, així com jugues, és gol, això va passar en el Madrid. s'altre dia se va equivocar dues vegades, dos gols. Ara, si tens en Messi tio, si tens en Messi, pots jugar de qualsevol manera. Tant és que juguis per avall, com endarrere, com si la tires i baixa es meu, ell les baixarà es meu i te farà gol, això és sa diferència de tenir en Messi o tenir en Cristiano Ronaldo o tenir... en Cristiano Ronaldo feia 50 gols cada any, però no un any, deu anys ha fet 50 gols cada any. Saps què li passa en el Madrid? Una de ses coses que li passa, que ara no té en Cristiano Ronaldo, però no només pes 50 gols, que si en Cristiano Ronaldo està a l'esquerre, com estava sempre a l'esquerre, ha de tenir dos jugadors que s'han de preocupar d'ells i en Marcelo pot fer lo que li passa pes collons i ara en Marcelo cada vegada que se'n va cap endavant, se'n van cap a ell i sempre fan ses jugades, com que el Madrid prepara puesto a en Marcelo. Si tu tens en Messi o tens aquell.

No, si tens en Messi tens tota sa defensa i tot es mig camp pendent d'ell.

I aquell sempre dos tios pendent d'ell i així i tot te feia cinquanta gols i en Messi en tens tres contra ell i te fa cinquanta gols.