Tresor de la Memòria (Banyalbufar 2019)

Pau Bujosa Conill, de Banyalbufar, d'aquí.

No tenc ni ventre ni moca.

Què vol dir? que és tan prim que no tenen... que estan prims.

Menges més que una llima.

Que mengen molt i estan... mengen més que una llima.

Tal faràs, tal trobaràs.

Si dius una cosa o... tal faràs tal trobaràs, és lo mateix.

Fas més nosa que una busca dins un ull.

Un palangre. Un sarrió així amb corda o llendera, corda, i amb hams.

Aquí es gerret tenia molta fama, es gerret de Banyalbufar. I n'hi havia es pescadors ja antics, que n'hi havia, que amb so palangres agafaven anfossos i quissones i molls. Una vaca, era una xarxa i estiraven, arrastraven i anava a dins sa xarxa...

I, si sembraves o mongeta o segons què sembraves, miraven sa lluna. N'hi havia que hi creien i n'hi havia que no.

Ah! Es alls, si els sembren per sa conversió de sant Pau, que és pes gener i els arrabassen es dia de sant Joan són medicinals, es pescadors s'enduien, procuraven tenir cabeça i se fregaven, si els picava un peix. Deien que eren medicinals. O també romaní, anar a cercar romaní per si estaven constipats.

Antes ses campanes repicaven, posaven una bandera en es campanar, a l'església i tiraven caramel·los pes al·lots. Ara ho fan a sa plaça, però llavors ho feien a sa carretera, no passaven tants de cotxes com ara. Dia 8 de setembre permí era es naixement de la Mare de Déu.