Aire

Idò te diré es nom. Jo som en Miquel Tomàs Garau.

I quan vàreu néixer?

1950.

I vàreu néixer aquí a Llucmajor?

Vaig néixer a Llucmajor, sí.

A quina finca?

Vaig néixer a dins es poble, en es carrer [...], 22

I a què se dedicaven es vostres pares?

Mon pare feia de pastor i ma mare feia feina a unes matances d'embotits, de matar porcs i feien sobrassada, ma mare.

És a dir, que això de ser pastor ho vàreu viure des de petit?

Sí, ho vaig viure de petit, perquè mon pare i es meu padrí, al cel sia, ja ho eren. I jo me varen començar a anar amb ses ovelles amb mon pare que devia tenir vuit, nou anys ja i a es catorze ja me vaig posar tot sol i me vaig llogar amb un tal comandant, un comandant Manresa li deien, que era comandant i va arribar a tenir 190 ovelles, va arribar a posar.

I éreu vós tot sol?

I era jo tot sol. I jo tenia catorze, quinze anys.

I fins es vuit anys, vàreu fer feina...

Amb mon pare i vaig anar un poc a escola, però tampoc no hi vaig anar de demés. Mon pare s'estimava més que me n'anàs amb ell que no anar a escola.

Quant de temps hi deguéreu anar a escola?

I escola podria hi vaig anar más o menos nou, deu anys i llavors, quan me vaig posar amb es comandant, me va fer anar a escola es vespres per treure-me es certificat d'estudis. I tot això ha estat sa meva vida.

On tenia sa guarda es vostre pare?

Es nostre pare ho tenia a una finca que se dia, bé, mon pare va estar llogat, va estudiar primer a Son Iern també, es que ve de Campos, que és aquí on vaig començar jo amb ell i llavors d'allà també se'n va anar a Son Granada i jo amb ell també vaig anar a Son Granada. I llavors de Son Granada ja vaig venir cap a Llucmajor, jo tenia catorze anys i ja me varen posar tot sol, ja me guanyava poc, però guanyava qualque cosa.

Abans moltes vegades es pagesos, quan tenien una guarda, li donaven en es nin petit que la guardés. Era lo més habitual.

Hombre, un temps no hi havia res pus. Havies de fer qualque cosa i t'enviaven a guardar ses ovelles o es porcs o lo que fos. Això era sa feina, es al·lots un temps sa pagesia no hi havia lo que hi ha ara de maquineta, no hi havia res de maquineta antes. I ja te dic, tota sa vida he fet aquesta feina, és esclau, però m'agrada.

Com és sa feina d'un pastor, me la podríeu explicar?

Sa feina d'un pastor és bastant esclava, perquè no tenen ni diumenges, ni festes, ni si plou ni si fa fred, sempre han d'estar amb elles. I és una vida esclava i per anar bé les han d'engronsar molt, ara tot ha canviat, però antes un pastor de les vuit des dematí s'hivern fins a les vuit des vespre o les set amb elles, en canvi, a s'estiu tota sa nit. Ara tot ha canviat. Ara permí ja només qued jo, tothom ja s'han morts i es joves no se'n fan.

I ara quantes ovelles teniu?

I ara tenc dos-centes deu, els he retirades, en vaig llevar devers cent. Vaig estar un mes fotudet i en vaig llevar cent. I ja, bé, ja n'he llevat.

Abans, com era sa feina? Ha canviat molt respecte a com és ara?

Sí, ara ja no és com antes, antes guardaves ses ovelles, no és com ara que no els guarden. Antes havies d'estar damunt elles, tot estava sembrat, per tot hi havia arbres baixos. Un temps havies de guardar ses ovelles tot lo dia, no és com ara que, tot està... almenos Llucmajor tot està abandonat i ja no hi ha ni amos, però antes, si anaves una finca, havies de pagar. Hi havia l'amo i te deia "eh", si és s'hivern o havies de llaurar o te donaven doblers, a s'estiu, s'estiuada que diuen, quan havien segat, pagaves per quarterada pentura eren 100 pessetes, antes havies de pagar per tot, no és com ara que ara jo pas per tot i ningú te diu res.

Com ho fèieu? Xerràveu amb l'amo de sa finca i li dèieu: "puc venir a pasturar"?

Sí, xerràvem amb l'amo de sa finca, si era s'estiu, ja he segat, antes te feien dur un llibre, te feien un bitlletet i amb una firma com mentre te donaven permís per tu entrar en aquella finca i te feien pagar pentura cent pessetes, no sé què era, perquè passaven una parella de jurats rurals i te demanaven: "Tens permís d'aquesta finca?" I tu deies "sí", mostraves aquella cartilla, aquell bloquet i Tomàs o Pedro i antes això era així, ara això ja no, però antes havies de pagar i alerta no te posassis a un sembrat, perquè en rebies dues de l'amo i dues de ton pare. Ara no, ara no diuen res ningú.

I com ho fèieu? Havíeu d'estar vigilant ses ovelles tot es temps?

Sí, tot es temps, tenia un bon ca també, aquests cans tot sols, hombre, els havies d'ensenyar, quan veien una ovella que botava dins es sembrat es ca, si era un ca bo, ja hi anava tot sol, l'havies d'ensenyar, havies d'estar molt alerta, perquè no és com ara. S'estiu antes feien garbes, si pegaves una becada, se menjaven vint garbes o deu garbes, ja havies rebut, a pagar, a pagar, és ver, aposta un temps també ses finques estaven netes, no és ara, no és com ara que totes ses finques estan brutes, lleven es animals de ses finques i jo trob que s'equivoquen, perquè se fa brutor dins ses garrigues, a ses muntanyes igual, antes hi havia es porcs, hi havia s'egua, sa somera, ses ovelles i duien ses garrigues netes, no hi havia brutor, i ara tenen problemes, a Llucmajor almenos a ses finques no hi ha ni ovelles, ni porcs, ni someres. No hi ha res, per jo, no m'agrada, però ha vengut així el món. No és així?

En vers de passar es motor un cop a l'any, amolles ses ovelles tot l'any.

Un temps dins ses garrigues de Llucmajor a sa Marina estaven netes, perquè hi havia ses ovelles que hi jeien, hi havia una guarda de porcs, molts de puestos hi havia dues egües de cria o dues someres. I això ho feia net. I ara brutor per tot i se pega foc i no és raro que se pegui foc. No és raro, no hi ha es foc que podia haver de foc. És ver, jo vaig tenir aquest pensament. Si a Llucmajor en tota sa Marina no hi ha cap ovella. Allà on n'hi havia cinc-centes, n'hi ha cinquanta i a s'aigua no en veuràs, no n'hi ha ni una, no hi ha cap ovella ni una per aquí baix i això és brutor que s'hi posa, per tot se posa brutor. Com ses sorts de Llucmajor. Un temps hi estaven ple de guardes de sortera, que dèiem, i ara ha quedat sa meva, de guarda de sortera, no n'hi ha d'altra.

Guarda de sortera.

Se deia guarda de sortera, perquè no anaven a dins cap possessió. En quarterada i en quarterada i en quarterada. Guarda de sortera perquè sempre els havies de guardar, perquè no hi havia ni requilles ni... Un temps no hi havia requilles com ara.

Això vos anava a comentar, això de tant de tancat, abans no hi havia...

No has vist res, això era sa persona, ses ovelles volien carn humana volien. Mon pare me deia "carn humana i fora dormir". En sa nit tossir, tossir i tossir, havies d'anar darrera elles, no volien que se quedassin dormides, perquè llavors hi havia un poquet de contrari amb sos altres pastors. "Pastoret", es dematí llavors quan me veien en es bar, "es vespre devers les dues ses ovelles no te sentien, devies dormir". Això t'encenia, perquè a la una i mitja sempre se n'anaven a donar aigua, això era una cosa que... A la una i mitja de sa nit, en s'estiu, a abeurar, deien, au venga a abeurar, tothom a abeurar, tothom aigua, no hi havia motors, amb sa mà. Llavors pegaves una becadeta, que elles estaven quietes, i llavors mestre Guillem, "Pastoret, ahir te vares dormir, eh?". Me deia a jo i es altres, perquè hi havia pretensió. No és com ara. "Els hem amollades i una tanca i me'n vaig a jeure", antes no, antes els engronsàvem, se deia "engronsar", amb un picarol que duien, "no, no senties es quello, ja te vares tornar dormir". I això o es ca, "no serveix per res aquest ca", te provaves a veure qui el tenia més bo i a jo me varen donar molta matadura, perquè jo era es més jove de tots, hi havia nou o deu pastors, tots eren vells, sí, cinquanta anys i jo en tenia disset, devuit i es pastoret, es pastoret, i llavors vaig passar a tots es davant, hombre, i ho duia dedins, i es pastoret, es pastoret, i era petit, no me veien, i "es pastoret amb aquest ca no el dominarà", i jo ho sentia, bueno feia poc que estava pes poble, hi havia estat també, no era salvatge, però estava dins sa possessió, tenia una poc de por a sa gent jo encara en aquest temps, saps que hi havia de pretensions, no és com ara. Jo no tenc res que dir de ningú, però els amollen dins una tanca, poses es pany a sa barrera, pentura estàs tres dies a anar-hi, pentura estan un, i pentura estan vuit, això no són pastors per jo. Antes sí, llavors es xoc té sa coa massa llarga o aquest té sa cama massa curta, i llavors hi havia es xots passadors, que deien, es xots banyuts que sempre anaven davant, hi havia molta pretensió, que si es meu és més bo que es teu i això era pastors, però s'han mort i no n'hi ha d'altre major. Només qued jo. És ver.

Anem a parlar un poc des cans, perquè els criàveu voltros mateixos es vostros cans, com ho fèieu? Primer, devíeu haver de tenir bon ull per triar-ne un.

Hombre, más o menos hi havia bona raça de ca de bestiar. Ara no vull criticar cap ca, però es ca de bestiar és es ca que m'agrada més, i ara no en tenc ni un. Els tenc d'això de border collie. [...]

Idò això des cans, jo és que tengui res a dir, però es ca de bestiar que hi ha avui, perquè es ca que m'agrada més, un temps sempre havia tengut cans de bestiar molt bons jo, però ara aquests cans que hi ha ara per jo no ho som i venia a dir que normalment un pastor tenia una cussa o un ca bo i tenia sa cussa i anaves, te duia un quissonet, t'ho regalaven, no és com ara que tot va amb doblers i antes tenies es quissó que volies i l'havies d'ensenyar amb tu.

I com ho fèieu per ensenyar?

Molta paciència. Primer, paciència i hores i hores d'ensenyar es ca i jeu i dreta i cap aquí, però es ca de bestiar que hi havia un temps, arribaves a una finca i no importava en aquest ca dir-li a on havia d'anar, el posava dins es portell, aquell ca agafava sa vorera des sembrat, no hi havia cap ovella que botàs. Això era així i ara tenc border collies, però vaja...

Clar, a jo me fascina això que no havien d'anar en es sembrat o que...

Però amb molta paciència, un dia i un altre un dia i un altre i així, llavors hi havia cans com una persona. Una persona agafa un llibre i ja ho sap, i s'altre ha de llegir tot lo dia i encara no l'agafa. I es cans igual. Hi havia cans que amb un pic li bastava i qualcun li havia de dir deu vegades i qualcun que no servia o només mig canet, bastava que me digués "mira, aquesta cussa no servirà per res", bona cosa, llavors sí que, qualcú no servia, qualcun el regalava, és com una persona també, es estudis, jo es estudis no m'anaven bé, això és igual.

I ses ovelles teníeu ovella mallorquina supòs.

No, jo en aquests temps, quan estava amb aquest senyor, era mesclat. Tenia soriano, cama-bord, mallorquí, mesclat, ara no, ara tenc mallorquí. Un temps també n'hi havia d'ovelles mallorquines. Ses guardes sorteres normalment eren més bordes, mesclat, cohete, sa raça cohete, però vaja, no és com ara.

Els deveu conèixer just mirar-les.

Sí, más o menos sí, si en ve una de veïnat o se'n va una de veïnat, la conec. Si mateix vaig dir, ho puc contar, perquè ja està passat. Una vegada me'n va fugir una i va botar veïnat i hi vaig anar i li vaig dir: "Té una ovella aquí" i ja m'havien maldit coses d'aquest home. I li vaig dir "mirau, farà dos anys i la coneixeré s'ovella". S'ovella a s'any va venir, perquè els conec, me pens que els conec, vaig tenir amb això un bon professor. I, per cert, me feia munyir també munyir, me feia començar a munyir, perquè mon pare me deia "meco": "Ah, meco, aferra't, no amollis". I me duia per avall i vaig començar a munyir també molt prest, munyir, formatjar, gràcies a Déu, no m'empened, en sé de formatjar a l'antiga, lo modern no ho sé. Me va ensenyar de fer pastar, perquè es pastors a sa possessió havien de munyir, pastar i formatjar. Fer formatge i entrar un poal d'aigua i es pastar fer pa. Fèiem pa pagès, es pastor feia es pa i ho feien un pic cada nou, deu dies pastaven. Allà on estava mon pare hi havia nou o deu missatges i havies de fer i sa costum era fer dues coques: una de sucre amb un poc de sobrassada, això ho feia sa madona allà, però es pastor sa feina era pastar, munyir, formatjar i entrar aigua a sa madona, a sa madona de la casa, era sa feina des pastor.

I es formatjar com se fa?

Es formatjar, munyir, primer. Primer, s'ha de treure sa llet i se posa a s'olla covera i com que hi havia sa llet es dematí i es vespre, només ho havies d'encalentir, posar a una temperatura tebeta, una cosa que estigui bé, i llavors hi posaves es polvos aquests, es líquid i una hora tardava que ja és presa, i llavors feies es formatge amb sos fogassers, es motlles, llavors ho treies des motlles, es fogasser, hi posaves sal, i l'estenies damunt es pots i pentura en es mes, jo no me'n record bé, o mes i mig que ja era nial, o dos mesos, ni vell ni tendre, ho fèiem net amb aigua i ho posava damunt unes posts i llavors cada dia oli, dia si dia no, venga oli i era un formatge que n'he fet molt tot sol. Ara no en faig, perquè llavors me varen dir "te denunciarem", és vera això, aquí dalt hi tenia més de vuitanta peces i les vaig vendre [...]. Venia a sopar qualcú aquí "no tens formatge?", i era per jo i era boníssim és ver, a sa madona li sortia més bo que jo, no se'n poden riure d'això de ses mans, estil antic, això d'avui modern, però ella té ses mans més bones que jo. Mon pare també ja era com jo.

Què fèieu amb sa llet? La repartíeu o la consumíeu sa mateixa família?

Jo quan formatjava, fèiem formatge, normalment fèiem formatge, jo quan formatjava venia sa llet formatjada, ara venia un veïnat la venia en aquell temps, però sinó tot era formatge. Normalment munyien dos mesos, dos mesos i mig munyien, perquè només ses ovelles només feien un xot un pic en s'any, per mor des formatge i treien més doblers des formatge un temps. Ara no, ara ja tot l'any fan xots, ara ja ha canviat...

Perquè es negoci estava en vendre sa carn des cabrits, des xots, sa llana...

Sa llana que era una altra cosa que també valia molt i ara no val res.

Exacte i després sa llet.

Sa llet. Formatge. Normalment formatge, a ses possessions. Lo de ses guardes sorteres ja feien llet ja més per vendre, llet formatjada o llet molsissa, que era llet munyida i això, però ses possessions ho feien per vendre, perquè es missatges en menjaven poc de formatge. Passava un home amb un carro i ho baratava amb oli o lo que fos, ho venia en es formatge, no el tiraven. Es missatges en menjaven un pic de brossat en s'any en aquell temps, això ho he vist jo a això.

I què feien ho barataven normalment?

Sí, de vegades ho barataven amb oli o ous o qualque cosa i en aquestes possessions passava aquest home i també ho venien.

I a s'hora de tondre?

A s'hora de tondre una altra cosa que ha canviat molt ara i jo fa molts d'anys que tong, un parell d'amics que som, que és una festa, per jo guapa, i se perd o s'ha perduda.

Era gairebé com ses matances?

Igual. Idò jo dic llavors veus un veïnat que diu "ai, vaig veure per sa televisió que varen tondre allà feien una festada", "perquè no ho fas tu?", però no, mos estimam més pagar, jo no, jo fins que pugui, ara tenc a tondre dia 26, havia de tondre dissabte que ve però...

Com triau es dia que feis?

Jo trii jo normalment quan començam a tondre finals d'abril, 26 d'abril ja comencen a tondre, això dependesc de sa temperatura i jo normalment jo sempre tong mitjan maig, però enguany tenc una comunió dissabte i no puc tondre fins dia 26 i noltros encara som set o vuit i mig a sa taula som una quarantena per dinar, però vaja, estic molt content, perquè ara ja tonem amb màquina, ja tenim maquinetes i a les onze berenam, això és sagrat, a les nou mos hi posam, nou, nou i mitja arribam tots i a les onze a berenar i a les dotze mos hi tornam posar i una i mitja hem acabat.

I amb aquest temps, dos-centes deu ovelles.

En vaig arribar a tenir quatre-centes d'ovelles jo aquí.

I això ho fèieu amb un dematí?

Amb menos d'un dematí.

Idò sí que hi havia mans.

Sí, gràcies a Déu tenc un grupo molt bons, no és per dir-ho, però a ca es pastoret tothom li agrada venir, jo m'estim més que en venguin dos més i que no se cansin i ara quatre al·lots que venen per agafar i aquests quatre que venen amb ses maquinetes, dues hores tonem.

Abans no devia ser tan ràpid.

No. Amb ses estidores hores i hores i hores i ara un minut i mig dos minuts, tons una ovella, noltros no som professionals que en duen tres o tres i mig, com aquesta gent que ve d'alllà, però mos surt així, que si ses meves són més bones de tondre, s'ovella mallorquina és més bona de tondre. Té sa llana fina, estan netes, moltes planxes palades, són bones de tondre, no és com aqueixa un temps aquestes bordotes que hi havia... tot era gorga, era mala de tondre. I ara dius... però han fet una festa... ido fe-la, idò fes-la tu, clar que és guapo, tot és guapo, ara no hi ha ningú a Llucmajor, s'estimaven més pagar a aquella gent que no fer res, "tenc mal d'esquena", i jo també en tenc de mal d'esquena, és així, però jo sempre... l'any passat va venir sa tele, d'IB3 varen venir, va venir una al·lota, varen riure molt, Delinda, però aqueixa nina va collir una companyera seva, que vàrem riure per sa tele, quan ho varen mostrar. Cagondeu, Pastoret, no n'hi ha cap com tu. Va fer com si tondre i va perdre una sabata, però venc a dir... feu tu!

Com era abans respecte ara? De petit ja ajudàveu en es vostre pare a tondre?

Sí, però mon pare tonia amb estisores i jo vaig tenir un professor de tondre amb estisores, però no va ser es meu d'això amb estisores i jo, quan estava amb so comandant, es comandant diu "te compraré una maquineta", me va comprar una maquineta, "has de tondre tu tot sol", batualmón, i jo cada dia tonia tot sol, tonia cinc o sis ovelles to sol, això va durar tres anys o quatre que vaig tondre tot sol i llavors, dic "eh, s'ha acabat, no vull tondre tot sol" i varen venir un any aquesta gent que venia de sa Península. Llavors, s'any que va venir davant, jo pentura tenia 21 anys, vàrem fer un grupo des pastors, vaig comprar una alternadoreta i dues maquinetes i ja mos vàrem ajudar un amb s'altre. "I demà te va bé", anàvem a can mestre Pedro i mos vàrem repartir d'aquesta manera, però tots aquests ja caput, muertos, todos, solamente ha quedado el pastoret. I ara encara tenc aquests amics, lo que aquests amics no tenen ovelles, però és igual, venen a ajudar-me. N'hi ha dos que en tenen, he seguit es mateix ritmes.

I abans com ho fèieu un cop teníeu ses pells, sa llana?

Sa llana, un temps valia doblers i la te feien replegar molt arreu, perquè valia doblers.

Els devíeu deixar ben palades.

Sí, i ara també, queden molt ben palades amb aquestes maquinetes i antes amb ses estisores també hi havia gent que tonia molt bé, n'hi havia que no, n'hi havia que no eren tonedors, però vaja, quedaven molt bé també, hi havia gent molt bon tonedors amb ses estisores, i encara n'hi ha qualcun, però són aficionats, però antes eren tonedors també se posaven ferrucos, s'altre feia s'espiga d'ordi, s'altre li feia un dibuix, s'altre li feia una cosa.

Com a què és això?

Un dibuix a s'ovella li feien un dibuix amb so mateix tondre, un altre li feia s'espiga d'ordi, que era com una tirera, i s'altre li feia com una ferradura de cavall, però això només ho feien a dos animals o tres, no ho feien a totes, però això era molt guapo, però ja, no queda ningú que ho faci. No sé qualque poblet, però vaja són concursos, un temps... jo no hi va haver manera, no ho vaig esser.

Tenguent-ne quatre-centes, no els deveu posar nom a totes?

No, però en tenc dues que tenen nom, tenc una que nom Blanca i s'altra Margarita. Aquesta Blanca...

Com és que tenen nom aquestes?

Perquè aquesta blanca sa madona la va surar amb biberó per aquí. I ja és raro que no siguin per aquí, sempre estan per aquí s'ovella, ara la se n'han de dur amb aquesta caravana i ara té tres anys ja. Tenc un mascle que és es xot passador que nom Tomeu, aquest xot també, però ses altres no tenen nom, no poden tenir tant de noms. Aquestes dues sí: na Blanca i na Margarita.

I són tan braus com es cabrons es xots mascles?

No, hombre.

En tenia un que me va envestir un parell de vegades.

Normalment, perquè devia tenir poques ovelles pentura.

Eren cabrits, cabres.

Ses cabres, es boc, envesteix d'una altra manera, però que es xot. Es boc s'adreça i pega i es xot envesteix com un bou, perquè es xots normalment, quan estan estrets, sí, són com es bous, això de toros, aquests xots si ara proves d'agafar-li aquí de dins tot sol per agafar-lo t'envestirà. I així de sa no te diuen res, a lloure no te diuen res. Vull dir que no.

Mentre tengui per córrer.

Mentre tengui per córrer. Ah, si l'estrenyen, es sementals aquests volen envestir, però així no envesteixen.

Tenim un boc que me va envestir un parell de vegades, no li podia donar s'esquena.

No i jo en vaig tenir un d'aquests també i mira que li vaig pegar un parell de troncades, i me tenia por, però mira si són vius, en aquesta carretera d'Algaida i jo travessava ses ovelles i jo a vegades fum amb pipa, fumava amb pipa i mira si són vius, estava a su així i me va embarregar bufetada com qui dir ara està distret, perquè jo mirava ses ovelles passar i ell m'envesteix de darrera pam! Vaig perdre sa gorra i sa pipa. No, no em va matar, però... i me tenia por, però no són beneits, però normalment si són surats de biberó sí que volen envestir, però com que jo en tenia nou de mascles, però si les estrenys sí, si les tanques aquí o dins una soll, bueno si t'envestirà. Si, no l'agafaràs, bé, l'agafaràs, però t'envestirà.

I en aquell temps fent de pastor, ja se podia viure més o manco bé?

Crec que un poc millor que ara, hombre, no hi havia tants de gastos a una casa tampoc, però ara es xots, si compres es xots, es preu des xot, no igual, va més barato que fa quaranta anys. Més barato, no igual. Jo he venut xots, eren en pessetes, dotze, catorze mil pessetes i ara cada dos els valen. Sí, vivia bé, perquè no hi havia gastos a casa. Amb un llumet d'oli i dormir a les nou i un temps ses guardes sorteres ja ho veus si treien, una guarda sortera de cent ovelles tenien un pastor llogat i ara amb quatre-centes no pots tenir un pastor llogat, no treuen, no basta es xot per pagar es pastor, això és així, però antes sí, però no hi havia gastos. Anaves amb bicicleta i a ca teva un llumet d'oli i a sopar, a dormir, no i havia com ara i es xots valien doblers també.

Perquè supòs que xotets n'hi havia que anaven per menjar, més o manco com ho fèieu tot això? Quins deixàveu...?

Deixàvem cada any deixàvem anyells els dèiem una guarda de cent ovelles toca deixar de deu a onze o dotze anyelles cada any i lo altre cap es matadero, els mataven, normalment antes hi havia més carnisseries, venien i els te compraven, ja te podien pagar un poquet més també perquè se defensaven ells i ara se van en es matadero i han de passar per quatre mans, però vaja no mataves xots com ara per menjar a la casa, no els menjàvem per Pasqua i se acabó. I ara, no sé què tenc que menjar, matam un xotet? Matam un xotet quan volem ara també, antes no, antes ho venies tot. Això és així. I totes ses guardes sorteres tenien un pastor, moltes guardes no eren seves, tenien un pastor llogat i treia per pagar es pastor i per pagar ses pastures que deien. Ses civades. I ara ni a mil ovelles no pots pagar un pastor. Això és així. Sa llana un temps mira lo que venia, sa llana un temps va arribar anar me pens amb pessetes a devers cent i pico de pessetes es quilo. I ara l'any passat no sé si anava a trenta o trenta sis cèntims. Hombre, ni per s'aigua, me donen, lo que passa que jo les don aigua de s'aljub, no la tenc a comprar. Per si tenc anar a comprar aigua, puc tirar ses riendes, o no? I des vi més barato que hi ha, no és vera això? És el don cosa bona, trien es menú. Un me va dir enguany vull porcella: porcella, au! Envers de xot, ara hem de posar porcella i regalar es xot, vull dir que... Fan lo que volen, però vaja estic molt content d'ells.

I ara com ho feis amb es xots, on els teniu?

Ara esta per aquí, ses ovelles ara estan aquí dins aquesta finqueta que deuen ser quaranta quarterades ara són, ara no me duen molta feina, ara tenen menjar i ara els trec un poc per ses voreres, llavors també me'n vaig un poc per aquí: dues hores es dematí i dues hores s'horabaixa. Llavors estan aquí fins demà matí per aquí.

I les teniu aquí a prop?

Sí, a suaquí.

Idò me les podríeu mostrar.

Sí. Ves. Les podem anar a veure.

[...]

Amollaré es ca, perquè sense ca aquestes ovelles meves no...

No vos fan cas.

No. És així, ara n'he venut dos de cans, però venc a dir que hi ha gent...

Els teniu tancats en es cans?

No, fermats i sí no no tenc canera. Ara amollaré aquest i aquest i s'ha acabat s'aigua punyetero. Haurem dur aigua. Au! Arranca, no dirà res. Norte vine aquí. Sí, però també els han d'ensenyar.

Sí, però són super actius. Es meus sogres en tenen un i li pots estar tirant sa pilota durant quinze hores seguides.

Idò aquest... Norte, vine aquí. Duré un garrot, perquè sense garrot jo travel ja. Narten! Però vaja jo es ca de bestiar a jo m'agradava molt que hi havia un temps, però ara no, no m'agraden es cans de bestiar que hi ha ara. Una que són massa grossos per jo, un ca de bestiar no era gros. Un ca de bestiar d'altària només feia es mascle 67, 68 d'altària i 69 si vols i sa cussa 65 amb orelles petites. Hi havia dues classes d'orella: hi havia s'orella com a doblegada diguem així com a doblegadeta així i n'hi havia una altra com a tombadeta. Però no tenien aquestes orelles que tenen ara, aquestes orelles que hi ha avui, es ca de bestiar no tenia ses orelles així. I ara jo es darrer que vaig tenir...

Això que deu ser perquè estan mesclats?

Clar. Això ho varen espenyar a Llucmajor, varen començar a entrar es doblers amb sos cans, a vendre cans, tot es temps que varen regalar es cans -perquè noltros ho miràvem molt- tenien una cussa i tu tenies un ca: en Joan té un ca molt guapo, durem aquella cussa, perquè aquella cussa té aquest defecte o perquè té es pèl curt o perquè té es pèl llarg i amb aquest ca pot treure uns canets així i així. Això fèiem. Llavors varen començar a donar cans i cusses i per jo ho varen espenyar tot, però ara tenc aquest, no, en tenc dos més.

I són d'aquesta raça?

Sí. [...]

I ara què fa els recolleix?

Sí.

I ses d'allà ja s'ajunten totes.

Ja ho saben ja. Ja ho veuen. Deuen ser per aquí que feien via i no aquell no sol... Vine aquí, Norte! Vine! Jes! Vine! [...] Això és una eminència aquest canet. Vine, Norte!

Clar, supòs que ses ovelles un cop se veuen totes soles s'ajunten totes, no? Si en queda una, perquè abans n'he vista una que s'havia quedat per allà baix i ha vengut corrensos.

Ha venguda i, si no ve, va a cercar-la. Ara, mira-la a na Blanca, aqueixa és na Blanca. Ara tenia una filla i la vaig dur a desmamar. Això és na Blanca, aqueixa sí que té nom.

I això és tot s'estol?

Sí. Aquí n'hi ha dos-centes, dos-centes deu.

És com un canet. Devia ser tranquil·la però sa feina de pastor.

Sí.

És a dir, quan vos n'anàveu a lloure devíeu estar ben tranquil, ningú vos devia emprenyar.

No. I això sí, llavors també... Norte, vine! Hi havia es pastors, mon pare tocava es flabiol, també era important.

I vós no el vàreu tocar mai?

No. Poques vegades. Venc aquí que mon pare tocava es flabiol i tota sa nit se sentia ti-tirurí-tirurí, i també hi havia pretensió amb això, claro i això no és guapo, en sa nit en aquelles hores només senties es mussols cantar i es flabiols. Això és molt guapo. Era molt guapo això també, "no, tu en vares tocar una i tu en vares tocar aquella altra i jo vaig tocar..." i això era, aquests homes aquests temps i a jo també m'agradava.

Perquè tu guardaves es vespre?

Sí.

Això també devia ser...

Bueno, mon pare manava... me feia anar viu mon pare. Un pic o dos me va daixonar i me fa fer es passo com un soldat es vespre i me deia "no te donguis".

I no podíeu dormir en tota sa nit?

No, una becadeta la podies pegar, però antes lo que te dic, aquí hi havia sembrat, aquí també i guardaves aquí enmig. Hi havia s'estiu diguem. Garbes aquí i aquí garbes. Es ca a un puesto i tu a s'altre i havies d'estar hombre...

[...]

I clar en s'estiu les teníeu a lloure i també les guardàveu es vespre i en s'hivern...?

En s'estiu estaven a lloure tota sa nit i en de dia tancades, en sortir es sol.

Ah, clar, és a dir, giràveu.

En s'hivern de dia tot lo dia i en s'estiu tota sa nit, m'entens? Tota sa nit, no podien veure es sol un temps i fins que es sol no era ben post no els podies amollar. Allà on jeien cada dia granat, ben granat cada dia, cada dia, no era com ara que no granen. Antes granaven cada dia. I tota sa nit a defora amb elles i jo es pastor de dia feia horeta, tot lo dia dormir, perquè en sa nit havies d'estar, no podies dormir. Hombre, llavors una vegada que ja havies acabat de garbejar ja canviava s'asunto, jo que sé pentura hi havia quatre quarterades que ja no hi havia res, sí que podies dormir una hora. En haver begut a la una i mitja, dues, elles quedaven un poc assentades i podies dormir una estona.

I com els donàveu de beure? Supòs que en es pous hi devia haver uns abeuradors?

Sí, hi havia unes piques i havies de treure s'aigua a mà i omplies i en bevien. I normalment a dins es trossos també tenia una pica d'aigua per elles en de dia i en s'hivern no en beuen, venc a dir, però un temps bueno si veien es sol, perquè tornaven blanques de color, havien de ser marrons i, quan els tocava es sol, tornaven blanques damunt.

I on els guardàveu els teníeu tapades?

A dins es trossos, forats ben tapats amb un poc d'herba o una saqueta, que no entràs una mosca, no és com ara, ara... pentura antes era així i ara ha canviat tot, saps quin canvi que ha fet tot!

Ca, devia ser guapo...

Era guapo, una pena que això, lo que deim, com ses festes, saps què és tota sa nit aquí? Saps que hi havia de guardes! guardes sorteres, perquè es de sa Marina ja no les sentien, però tot això hi havia guardes...

Què li deis guardes?

Sorteres, sempre estan dins es sorts de ses possessions i sempre havies d'anar de finca en finca. I això sí cada pastor tenia es meu quadro, no podia comprar allà de sa, perquè era d'allà de sa i li tocava s'altre. Això ho teníem ben repartit es pastors.

Com era que s'havien de repartir...?

Ses finques diguem jo ara tenia aquest quadro i jo estava aquí i allà de sa pasturava s'altre i no podies anar a comprar, allà de sa sa carretera li tocava a s'altre, tothom tenia sa seva zona.

Hi devia haver competició.

Sí i, si te foties, "ja m'ha fotut una pastura"! Lio en marxa. Aquella pastura era meva, però per tu l'amo jo li vaig oferir deu duros i tu vint, batuadell! I l'amo de sa finca per vint ja hi havia lio amb sos pastors i per un cap estava ben fet per jo, perquè ara arribava s'estiu i tenia tot això d'aquí que tot era meu. Jo sabia que aqueixes ovelles d'aquí, pues allà era s'altre, jo estava a suaquí, aquell allà dedins, aquell altre veïnat, perquè llavors es vespre "mos veurem!", "a quina hora?", en aquesta caseta, per cert, molts de pics, mestre Guillem, "mos veurem? a quina hora? a la una?" I a la una mos veiem allà i fumàvem un cigarro i pegàvem sa xerradeta, xerràvem sempre lo mateix, una copeta i qualque vespre "soparem? venga! què duràs tu?", "Jo duré una llesca de pa" i no hi havia com ara fiambreres i una llesqueta de pa i jo duré un poquet de sobrassada, pegaré una mossegada i una taronja o un plàtano, un glopet de vi, una botelleta de vi en s'estiu. I en s'hivern, s'hivern, no, me'n vaig a dinar a ses cases. Es dematí partia amb ses ovelles en s'hivern a les nou o les nou i mitja partia, taleca posada, menjar dedins i a s'hora que me pegava sa fam, foc, feia foc a dins es camp, no me n'anava... no és com ara que som a Galdent i tenc a pujar a ses cases, antes no, antes dinaves en es tros, foc i un tros de xulla, una sobrassada en es foc, una botelleta de vi, això eren es pastors, ho feien tots. Si veies un pastor que se n'anava a vila a dinar, ja la duien d'ell, mira'l, igual de s'estiu, havies de sentir ses ovelles tota sa nit pasturar i antes duien tothom picarol i antes senties es picarols: "no, has passat per allà, o s'han aturades, a nit les has engronsades". Ja ho crec i escoltaves "up, ara passa mestre Bernat", "up, aquí de sa hi ha mestre Guillem".

I no s'ajuntaven es estols?

No, estan alerta, qualque pic sí, però normalment estan alerta a ajuntar-se, estaven a ses ordres, sabien aquí on una ovella s'ajuntava aviat volia venir cap a tu. Si a vegades guardaves un veïnat a s'altre ses ovelles i si una se n'anava aviat tornava a venir cap a ca teva, no van de... si són nades a ca teva, ara si compres una guarda ja és diferent, però totes aquestes que són nades aquí, no se'n volen anar de ca seva.

És que són com a gregàries, com a que tendeixen a ajuntar-se.

És vera això, ara si en canvi dus deu ovelles d'aquí i d'allà, però aquestes que són nades aquí se'n anirà una guarda, però be-bé ensumarà però aviat tornarà venir cap aquí, però és guapo. Jo ho dic jo no som pagès, jo som pastor, però quan veig això no hi ha cap jove que s'hi faci, ni s'hi pot fer, ja no se pot fer pastor avui, però era guapo per jo, tant si era s'estiu com s'hivern.

Me podríeu dir es pastors de Llucmajor que recordeu, de quan vós éreu jove o vàreu començar.

Es noms sí, es llinatges no les sé. Dos eren dos Guillems, mestre Guillem, jo els vaig dir sempre mestre Guillem jo, mestre Guillem, llavors un altre mestre Llorenç, mon pare en Miquel, en Bernat, un altre Bernat, en Jaume, en Llorenç, un altre Llorenç es Calderón de malnom, en Rafel, un altre Rafel, aquests he coneguts des meu barrio de per aquí, que jo he estat amb ells, i encara n'hi ha qualcun més. Mestre Pol, aqueix era des més vells, un altre Bernat, en Damià Risso, que li agradava molt... ses ovelles li fugien, perquè s'emborratxava, però era molt bona persona... també era... en Damià era aquest, mestre Vicens, de Son Grauet, aquest també, en Toni Busca, tot això són guardes sorteres que jo xerr, a ses possessions era diferent.

Per què era diferent?

Hombre, si no els guardaven, també tenien pastor, però no era igual, estava dins sa mateixa finca, no és com jo que anava de l'amo en l'amo, allà no, hi havia pastor, però hombre sembraven sa finca, hi havia d'haver un pastor, però no eren guardes sorteres. Però xerr d'aquests de per aquí, no i n'hi ha més encara...

I en es poble hi anàveu sovint, perquè hi devíeu anar ben poc pes poble si estàveu tot lo dia amb ses ovelles.

Hi anava molt poc, hi anàvem poc. És vera, es dematí es divendres a vegades hi anàvem. En s'estiu es dematí hi anàvem. S'estiu, quan havíem tancat ses ovelles, lo primer berenar, en haver berenat sí que sortíem de vegades fins a les dotze, fins a la una, però llavonses fins a les 8 o 8 i mitja fer horeta, això era sagrat, no ho podies anar de marxa, a dormir.

És a dir, que voltros sa brusca la pegàveu es dematins?

Sí, es dematins, sí, llavors mos vàrem dedicar a fer qualque berenarillo en es bar, venia jo venia un tal carnisser i me deia: "has de menester res per berenar, te duré un poc de frit". I ho dúiem en es bar i mos ajuntàvem set o vuit pastors, dijous o divendres dematí, això era més s'estiu, a berenar i llavors mos repartíem, un pegava es vi, s'altre es cafès i això era sa nostra festa, i un vermutet i ben bé que... en s'hivern, no, en s'hivern no me veien tant, no ser es vespre, sortia una estona, sortia una estona es vespre perquè a les cinc i mitja feia fosca o les sis, s'estiu no, s'estiu era diferent. Es divendres en es mercat sí que hi anàvem.

També Llucmajor ha canviat un poquet.

Tot. Molt, però molt, molt i en pocs anys, perquè jo ho dic en poc anys saps quin canvi que ha fet tot, no ha quedat ningú a Llucmajor, ningú. Jo estic a punt de retirar-me i no hi ha cap jove que pugui fer aquesta feina, ni pot fer-la, però vaja també hi ha coses...

Què és lo que vos agradava més de ser pastor?

M'agrada molt, ses ovelles m'agraden molt, totes ses races m'agraden de ses ovelles, però sa raça mallorquina és sa que m'agrada més per jo. I ja et dic totes m'agraden, però m'agrada molt, perquè pas gust de mirar-les. Si algú no se'n entén, no sap què és, però jo ara mir una ovella així com camina o perquè té una orella baixa. Pas gust de mirar-les. Aqueixa, fora, retirada, antes amb es picarols, es collars, que jo faig es collars, de lledoner, també les faig jo, això pas gust, perquè m'agrada. Ara avui dematí ja mirava aquestes dues anyelles, haver-les de dur en es matadero tan guapes... pas gust de mirar-les i m'agrada, i m'agrada veure una altra guarda. Ara vaig a un puesto: "Atura't, que veig ovelles!". O no en tens tu d'ovelles? però pas gust. És igual si és negre o és blanc, però pas gust de veure-les, jo ho duc a de dins, i totes m'agraden, però sa mallorquina blanca per jo és sa que m'agrada més.

Ara me direu si és vera o no és vera, però a mi m'han contat que hi havia ovelles que reconeixien es flabioler, que sabien perfectament qui...

Que el coneguessen no ho dic, podia ser, perquè els animals són molt vius, basta veure s'ovella com sap es fill au, sa mare fa be i jo no sé què diu, però es fill sap que aquell bel és sa mare. Aquí n'hi ha que són germans, això també és una cosa molt guapa que se veu. Han de mamar. Un fa be i s'altre germà li contesta, com que dir, es meu germà ja me crida. Això sí que ho he vist. A això des flabiol, ses ovelles, ara ses més assentades és vera, perquè hi havia es pastors un temps, ara no n'hi hauria d'assentades. Ara ses ovelles que hi ha, en sentir flabiol fugirien. Fugirien, antes no se movien, perquè estaven alerta, estaven domades i ara no ho estan. Ara en veure l'amo fugen. Jo tenc un parell d'amics que "cagondena, no sé com ho fas aquestes ovelles teves tu, quan els crides, venen i ses meves se'n van", perquè hi ha aquest també i saben que han de venir, això és igual. Jo ho comprenc, ara les amollen dins una tanca, tanquen sa barrera i adiós. Això és així, es pastors d'avui són pastors de barreres, jo els dic pastors de barreres.

Això des collars des picarols com és? Es picarols els compràveu?

Això jo... sí, i ara molt cars que van. Ara no en podem comprar, van molt cars. I ara també no hi ha cap picaroler i antes un picarol s'espenyava, venia un picaroler de Búger i mos ho arreglava i ara no hi ha ningú. Es collars els faig jo, vaig tallar un tros de lledoner, el vaig serrar i els faig. Es vespres o estones que no tenc res que fer. Hombre, perquè també m'agrada, però mon pare també en feia molt i mestre Guillem que va estar a Gomera aquest home també era artista per fer collars, me'n varen ensenyar ells.

Vos puc fer una darrera pregunta? I s'arrecada aquesta vos la vàreu posar de jo o de més gran?

Me pots fer aquesta pregunta, jo t'ho diré, perquè a jo m'agrada molt fer com a de Cantinflas, disfressar-me, m'ha agradat molt disfressar-me i sempre quan mos ne anàvem a una festa, sempre me posava una arracada de sa dona, d'aquestes tec empeltades, si mateix ja tenia, quan me vaig posar, devia tenir quaranta-nou anys i un dia me diu: "Un dia te'n faré un de forat a s'orella". Divendres mos passejàvem per plaça i diu "vine aquí" i hi havia un tenderete, hi havia una al·lota i tec! I me va posar s'arracada i aquí la duc, se va haver acabat. I tothom me diu que som un pastor modern. Sí, per mor d'això, però no ho som modern, amb es saludo no ho som, perquè ara me'n vaig a guardar-les dues hores i no importaria, perquè ara tenen menjar per aquí, però no puc jo avui dematí a les set ja era a una altra finca. Els tenc a guardar, els tenc a veure, pas gust, m'assec i pas gust i ara aqueixa camina malament, cap a es matadero, aquesta s'ha amagrit o aquesta ha engreixat. Igual que una va a mirar una pel·lícula de cine, jo pas es temps mirant ses ovelles. I què mir? Els veig cada dia, però pas gust.

Cagondena, miraré de no caminar malament davant vostre, encara m'enviareu a s'escorxador.

És vera, jo m'agrada, m'agrada molt.

I celebrau es darrers dies?

Sí, a Carnaval, sí, anam a sa rua, hem guanyat molts de premis desflessat, m'he desflessat de tot, normalment sempre, no és que sigui gai, però sempre m'ha agradat desflessar-me de dona. És igual, però sempre m'ha agradat, jo he guanyat concursos, de Cantinflas una vegada, però és vera, lo que has dit tu de ses matances, jo aquí feia unes matances.

Ja no en teniu de porcs?

No. Un jeia tot sol, millor si no en menjam. Hombre, en menjam però no...

Això és una cosa que ha canviat moltíssim. Abans te menjaves tot es porc amb una família i no se tudava res, noltros a ca nostra ja no feim matances, perquè tanmateix tudam la meitat des porc. Si vols sobrassada, compres carn i xulla i fas un parell de ribellades i ja està.

Noltros compram una sobrassada i en tenim per un parell de mesos. No en menjam.

Bé, perquè ara tenc moltes altres coses i abans...

Sí, antes jo en matava dos aquí, hombre, els al·lots, família, matava dos porcs, però ara els al·lots se'n han anat i una feinada que duu això, perquè se pensen que una cosa és s'altre. És una feina bruta.

Me'n record que mon pare se menjava es cap de porc.

O no és bo això? Però no en volen. O no en volem.

Ara hi ha coses que ja se desaprofiten i abans s'aprofitava tot.

Antes no hi havia geleres, i com ho feien? Eren bons aquells ossos a dins aquelles alfàbies salats. I ara no, això no ho podem menjar ja i antes no hi havia res pus.

No havien inventat es colesterol abans. No existia.

No ho sé, però, és ver, mataven un pollastre i què? Mataven pocs de pollastres a ses possessions i ara... Antes a ses possessions mataven un pollastre també. Jo ho he vist en això. Un a sa setmana. No com ara que menjam lo que volem. Un a sa setmana.

Jo a vegades pens, però que sa gent que en vist matar animals o que els hem matat, els respectam més que anar a comprar en es supermercat i, si vols pollastre, pollastre i si vols xot, xot i si vols porc, porc.

Jo ara me passa això que has dit. Mon pare quan va poder me va dir: "au, mata aquest xot", me va ensenyar a matar es xot, en mataven poc, però s'any que venia davant ja vàrem dir com més envant més, disfrutava de matar xots. Ara "vendràs a matar-me un xot?", "venc!", passava un guster de matar un xot i jugava amb sa sang i disfrutava. Ara no. Ara millor ara paresc un coió, faig així i començ a pensar i arribaré que no en mataré i antes disfrutava, de matar un xot.

Jo fa anys que no mat cap animal. Sa darrera vegada que vaig matar una gallina me sabia un greuer.

I si hi pens, adiós, i antes no, ara sí, ara me fa i lo que has dit, ara permí he tornat com a coió. Ara just pensar que es xots han d'anar en es matadero, quan les veig en es camión, me fan pena. Plor i tot. Tu te pareix ver? Començ a pensar au ara aquests animalets a on van. Mira quines coses, mira com he canviat, mort, mal fosses mort, ara no. Ara quan les veig, oh! Mira que he tornat. Aquí dedins permí i és llei de via això. De qualque manera hem de morir, però es xots també són per menjar noltros i toca't es nassos.

Jo de cada any m'he tornat més sensible.

Jo també. Jo.

Sí, però després pens que no, a part de que noltros hem de menjar, per exemple quan moltes vegades quan se xerra de fer matances com una cosa cruel, tu no el fas patir a s'animal, el mates, però no el vols fer patir, el mates, perquè l'has de matar.

Sí, jo amb això sí que també...

Es meu padrí pegava unes renyades si feies patir més es porc més de...

Hombre, claro. Quan veus que a vegades hi ha coses que no. No han de patir. Si s'animal quan el mates l'endevines, no pateix, perquè això el Bon Jesús el va posar aquest puesto i no se'n donen compte tec-tec. Això és vera, ara si comença. No puc, ara avui sa meva dona té tres moixets i ha agafat un li ha fet a suaixí i li he donat una passada perquè justament ha ferit un poc a sa porta "com pots tirar es moix d'aquesta manera?". I antes jo l'hagués tirat amb força.

I abans amb es cans com eren? No vos ne recordau?

Si m'en record...

Jo me'n record que a es meu padrí un ca li va tocar una gallina i l'endemà no hi havia ca i era es seu millor amic.

Ara amb això des cans també hi ha coses que a jo no me van bé, perquè amb aquests cans avui que hi ha se passen. A jo me varen matar 25 ovelles, un altre pic 14 i encara varen fer mamballetes es cans. Amb això, perquè es ca meu no sé que maten aquí, es ca meu me pot matar una gallina, però li diré ses gallines són meves, no n'he tocades pus i un temps si es ca meu venia a ca teva i matava dues gallines: "Miquel, es ca ha matat dues gallines", "tranquil, no en matarà pus", i ara és a se'n revés. Ara, a un amic meu li varen matar devers cent i pico d'ovelles. Tres cans. I jo me'n va matar 14 aquests cans, no hem cobrat. Jo amb aquests cans estic...

No heu cobrat res?

No.

Però no hi ha assegurança ni res... vos heu d'entendre amb l'amo des ca.

Sí. Mala cosa. Aquí el varen agafar tres vegades es cans. Aquest va pagar cada pic. Es darrer pic li va sortir salat. A suaquí les va contar un parell de pics es doblers, ja els pots comprar, ja, li deia. D'aqueixa vegada s'ha acabat. Són cans asesinos. Norte, ven! Vine, Norte, ven!

Idò jo me'n record d'això, des meu padrí, tenia un ca que devia fer nou anys que el tenia, però li va matar una gallina...

Tots es cans jo ho sé que fan, però ara encara hi ha cans que maten ovelles. Res, amb una paraula. Idò sí, idò ho veus, veus aquelles cases d'allà enfora? Jo hi anava amb ses ovelles allà. Son Dragó. Anàvem allà també jo, arribava allà amb ses ovelles.

Devíeu pegar bé unes bones caminades.

Tancava, no era aquí, estava aquí davant, en aquestes cases, n'hi ha dues de cases, llavors n'hi ha unes altres, unes més avall, són cases noves, aquí són un parell de quarterades.