Tresor de la Memòria (Sant Joan 2017)

Un, dos tres.

Perfecte!

Respiran ustedes muy bien.

Podem començar?

Com vulguis.

Bon dia

Bon dia

Gràcies per venir, amb aquest somriure!

A voltros!

Primer de tot, vos volem demanar el vostre nom, on heu nascut, on viviu, val?

A jo em diuen Maria Magdalena Jaume Nigorra. Visc a Sant Joan, he nascut a Sant Joan. Estic casada, tenc dues filles i visc a es Carrer Major número 59 ben es costat de s'ajuntament.

Qué guapa sale usted en cámara!

Eh?

Sale muy guapa en cámara.

Sí?

Muy guapa! Ya se tiene que usted ver! No sale ninguna arruga, es imresionante! Impresionante! Sí, sí, de verdad! No se lo digo a todo el mundo, pero es que es impresionante, cómo sale usted en cámara!

No, no no... No surt tan... Yo no soy fotogénica.

Uy, usted sale feísima!

Yo no sé, sí que...

Es una broma. No, no, muy guapa. Un brillo en los ojos precioso. Un brillo precioso, tiene usted en los ojos! Muy bonitos los ojos. Qué vida!

Bueno, pues yo me llamo... Mallorquí?

Clar!

Jo me nom Bàrbara Gayà Bauçà. Vaig néixer a Sant Joan, después me'n vaig anar a viure a Palma, i ara visc a Palma i a Sant Joan. Tenc un fill i dues filles, i dos nets i dues netes.

Molt bé, molt bé. I...

Perdona, es meu net va fer de Pare Ginard, quan era nin.

Ah sí? On va fer?

A sa casa, a sa casa que és es museu.

A una representació?

Varen fer una representació. Hi havia... És que no me'n record des nom... Un de Manacor que és molt... Bueno...

Un actor?

Sí, eren dos actors i ell. Sí, feia quan era nin, que anava amb un traje blanc, i els mostrava s'habitació i anava... Se passejava per allà. Va quedar molt bé.

Molt interessant, no? Tenir aquesta connexió... I de... D'això d'haver viscut a Palma i a Sineu, hi ha qualque diferència...

Sant Joan.

Ai, perdó, que és que abans he xerrat amb una persona de Sineu, de viure a Palma, a viure a Sant Joan, trobau diferències en la forma d'expressar-se, de les paraules...

Molt, moltíssima, tot. És molt diferent.

Com a què? Com noms de coses...

No, amb sa gent mateix, que aquí tothom xerra un de s'altre. I jo, no m'agrada xerrar de ningú. Som més independent, o més... No sé, no, no...

Se xerra amb els altres... Bé clar, potser és un poble, com que és més petit... I... A vegades, abans, se xerraven, se contaven cosetes potser d'una altra forma, no? Amb una glosa, un refrany, per explicar alguna cosa des poble que no passa a una altra banda... Teniu qualque dita o qualque refrany que vos sembli particular d'aquí, de Sant Joan?

Bueno, jo en tenc...

Vostès dues han fet reculls, han fet...

Sí, jo me'n sé... Mon pare me'n cantava una... Cantava? Bé, de possessions des poble, i se diu:

Es gall de Son Burguès canta,

i es de Son Perxa respon,

Es de Son Gurgut diu com

i es des Calderers comanda.

És de l'home des Calderers era un home molt avançat a s'agricultura. Ja anava per França, i claro, tots els altres, no és que les comandàs, però seguien es seus consells, i varen fer aquesta cançó.

Ses cançons com per recordar, no? Algunes coses que...

Bueno, jo tenc una dita que... És un quan... Es que no sé què diu això... Un creu, i s'altre respon? Respon? Se posa es dit en?

No, jo no l'entenc.

No no, lleva-ho, lleva-ho, lleva-ho.

Sí, després. I si no, una altra.

Si seguim arribarem que per tot farem nosa...

Jo no la sé a aquesta.

Ai no, no m'agrada. No m'agrada això.

Sinó, mentrestant ella està cercant, mos vols fer una altra cançó?

Sí! Ves! Jo anava amb sa meva padrina, sa mare de ma mare, anava moltes vegades a sa caseta, i m'agradava molt que me digués cançons. I me'n deia una que se deia:

Quan s'ennigula i no plou,

s'ennigulada és borrera.

Ja diràs a na Ferrera

que s'estimat no la vol.

I una altra que deia:

Es dimecres per Sineu

tothom me deia: "Maria,

que has tirada malaltia

o s'ha mort s'estimat teu?

I llavors una altra que diuen...

Ses ametlles, claro, li anava a ajudar a espolsar ametlles, per plegar ses ametlles d'en terra perquè encara no hi havia teles, i me deia:

Ses ametlles se venen a qüerns.

Jo totes les hi compraria.

Per mi, una hora em bastaria,

de poder rallar amb en Llorenç.

I llavors n'hi ha una altra que diu:

A Carrutx olles hi ha

que van amb s'arrendament

i no han vist lleixiu calent

des de que en Remos hi està.

I llavors diu:

Amb molta pau i concòrdia

varen fer es Dijous Llarder.

Mons infants i mon muller

soparen d'un panet d'oli.

Vols que et faci una cançó,

que no hauràs sentida mai?

Vols que faci un baverall

d'un bocí de sarrió?

Són paraules que ara no les empleam i en aquell temps, quan jo era petita, ses cançons, com que també ja devien ser de fa molt de temps, les diuen i són guapes perquè no les empleam ara.

Ja, és una pena. Què és un baverall?

Un baverall encara en posen a es al·lots petits, en es baverall. Però diu: "Vols que te digui una cançó que no has sentida mai? Vols que faci un baverall d'un bocí de sarrió?" Un sarrió era lo que posaven per dur sa somera... Menjar a sa somera, hi posaven palla i coses d'aquestes. Era com un... Una cosa grossa, de llata...

Com una senalla?

Grossa però plana. I tenia dues anses, les agafaven així, posaven palla dedins i ho duien a sa somera.

A jo tot això m'encanta, perquè jo no ho sé, jo no sé res de tot això.

Jo tenia també sa meva sogra, que va viure fins a 101 anys. I es dia que va fer els anys, va venir a entrevistar-la un periodista, i li va demanar a veure si sabia cançons, i li va dir aquesta:

Moren papes, moren reis,

moren bisbes i canonges.

Moren frares, moren monges,

moren joves i moren vells.

Moren es qui no tenen béns,

i moren es qui en tenen.

Moren es qui pretenen

i es qui no ho pretenen gens.

I dita per una dona que tenia 101 anys, va ser graciosa. Molt graciosa, perquè... I se'n va recordar molt bé.

Som jo que m'encanta escoltar lo seu, perquè jo no he viscut tot això.

Està bé també si algú pot contar, que hi hagi algú per escoltar. Està bé, és necessari.

Bueno, pues jo t'escoltaré a tu.

No!

Si en qualque moment hi ha qualque dita... Perquè a vegades no en ens recordem i no passa res, però si n'hi ha qualcuna que vol dir, o qualcuna... I si no, escoltem les cançons!

Jo l'escoltaré, perquè m'encanta!

No, jo ja les he...

En aquesta llibreta petita hi caben tantes coses, no?

Si! També una altra que... A ses Francisques, també les deien:

Sabata fa llentrisca,

i s'ullastre olivó.

Si te cases amb un senyor,

te diran donya Francisca.

Aquesta és des noms, també, no?

Sí, a ses Francisques les deien aquesta cançó.

Na Maria per lluir

se rentava sa cara d'oli.

Més valdria fes pa amb oli

per berenar es dematí.

Sí, a ella com que li agrada molt es teatre i sap moltes coses...

No! Aquestes coses jo les sé des meus... De sa meva padrina, de mon pare, de sa meva sogra...

I qualque endevinalla? D'aquestes senzilles...

En sabia, però ara no me'n record.

Sí, es que jo crec que vostè sabia endevinalles. Bé, van sortint, això és lo que té de bo. Quan surt, surt i quan no... De vegades, surt...

Pues no, no no no. Ho sent molt.

Hi ha qualque cançó més que mos vulgui...

No, i amb endevinalles hi ha...

És verd i no és julivert,

és groc i no és albercoc,

fa ones i no és la mar.

És es sembrat.

I just després n'hi ha una que es nins tots la diuen:

"Oro parece

plata no es

el que no lo adivina

tonto es".

Aquesta...

I en menj un pam

en tir un pam

i en compr un pam

No? Es plàtano! En compr un pam, en menj un pam i en tir un pam.

Me muero por curiosidad por saber qué tiene usted en ese cuaderno tan grande.

Tan grande pues... Tengo mucho escrito pero..."

Pues léame usted algo, por favor. Me muero de curiosidad!

Mira, aquí en tenc un que diu: Jo pensava que eres mort quan no vengueres diumenge. Vaig dir mala herba mai mor i bestiar la perd sa llet pasturant." No, això no... No es això.

Si era un bon començament, no?

O mala herba mai mor, això sí... no, no sé per què és això.

Jo em pensava que eres mort,

quan no vengueres diumenge,

vaig dir mal herba mai mor

ni bestiar se la menja.

Ara! Ara ha sortit!

Molt bona, aquesta!

Vols que te la digui, perquè això...

Jo em pensava que eres mort,

quan no vengueres diumenge.

Vaig dir mal herba mai mor,

ni bestiar se la menja.

I después... Perquè me varen contar moltes coses de... Però clar, aquí també hi ha paraules que no...

Com a una història que conté paraules. Te dic algo? O no?

Sí, com vulgui! Clar, clar que sí.

Jo me'n puc anar?

Ara durarà un minutet

Bueno, mira.

A 1486 tragueren La Sang fou precís per la ciutat de Mallorca, perquè era cosa forta, acte i acte de fe. Anaven a treure-la per s'anyada que venia. Ses fonts grosses se rendien i ses petites eixugades. Moltes de tasques sembrades i es sembrat era eixut. Ponts, agustines... no sé què és això... Aigües eixuts, tota anaven reclamant per la creu del gran turment, dau-mos si és convenient una aigua santa prestigiosa que ens costa dificultosa... Ah no, que és cosa dificultosa... Jo m'equivoc molt, eh? Viure amb tanta sequedat. Encara no he contat un miracle que es va fer, que passant per un carrer, una dona que hi vivia en deu anys de malaltia, a son Ribada... No sé... Dins es llit... A Son Rida... A Son Rida dins es llit, me l'heu de dur a es balcó que tenc desig de mirar aquell va derramar La Sang pels pecadors, que es sentin, amorós, fos criat o fos marit o infant. Ja basta, no? Que és molt llarg, això.

Gràcies.

D'aquest parit la varen dur en es balcó, deu anys n'hi ha, que se voldrà aixecar.

Gràcies.