Tresor de la Memòria (Sineu 2017)

No te posis nerviosa, reina. Ja ho veurem, sortirà lo que sortirà.

Empezamos. Antes de preguntar, si nos dices vuestro nombre y de dónde venís y empezamos las preguntas.

A mi me llamo Margarita. Lo digo? Ho dic?

Espera. M'he posat un poc nerviosa.

No, idò no t'hi posis, perquè noltros encara no...

Que noltros no mos hi posem ara que tu t'hi has posat.

Si me deis es vostre nom, d'on veniu...

Començ jo? Vale, jo me nom Maria Florit LLadó. Tenc, els anys que tenc, ho he de dir? 77 en compliré aquest mes. Que me diuen de Can Florit i som de Sineu, he viscut sempre a Sineu i sa meva feina ha estada fins a catorze anys anar a escola, a ses monges, es dematins a llegir i es capvespres a brodar. I això fins que me vaig casar i després feina a foravila sempre.

Yo me llam... En mallorquí?

Mallorquí.

Anava... a dir en castellà. Idò jo nom Margalida Alcover Abraham. Vaig néixer a Palma, que t'he dit. Vaig néixer l'any 42. Què més? Jo de què feia feina? Jo anava a ses monges també. Però anava a ses monges fins a deu anys vaig anar a escola, però després és a brodar. Bueno, després ja era major, ja vaig començar, fins es divuit anys vaig brodar. Después me vaig posar a fer corte de sabates, trenat i coses que havia... I llavonses, un pic casada, me'n vaig anar a un restaurant a fer de cuinera.

Vós vivíeu amb sa vostra padrina jove?

Sí, jo vaig viure amb sa padrina jove fins que em vaig casar fins es 22 anys. I después he seguit fent feina en es camp, me vaig casar i he seguit fent feina en es camp.

I vostè?

Jo me vaig casar en es 22 anys i vaig començar... Vaig tenir tres fills, i això, això és sa meva vida.

Anàveu a ses festes d'agost?

A sa verbena no hi podíem anar tots sols, mos havien d'acompanyar es majors, i festejàrem, sí claro. Després anàvem a passejar pes mercat, fèiem voltes pes carrer de s'estació, anàvem en es tren a les sis, i després en s'estiu, en es carrer de baix, fèiem voltes.

Si, això era es nostre passeig.

Es nostre passeig.

Ses cançons que cantàveu...

Ses cançons que cantàvem en es camp, jo en puc dir qualcuna perquè...

Mem, di-la, digue-la, digue-la.

En es camp, es temps de batre cantaven a damunt s'era:

Cavallet, quan eres jove,

que anaves de pentinat,

i ara que n'has oblidat,

que no dus pèl per sa coa.

I es temps des segar, en cantaven una altra que deien:

A Aubenya segaven ordi,

un mes davant Sant Joan

quan veren es camp tan gran

cridaren "misericòrdia".

Sa barcella era...

Sí, sa barcella era sa mesura de quan havíem batut, després quan tenien es gra net, mesuraven i se partien es gra es senyor i s'amitger.

No, jo tot això no ho sé. No ho sé perquè...

Històries de sa terra, llegendes...

Llegendes sa des Puig de Reig, que deien que hi havia una cova que hi havia un tresor, que el guardava el dimoni, i que per trobar-lo havien de donar sa volta en es puig amb sa boca plena d'oli per trobar es tresor, que es dimoni el guardava. I d'aquí ve sa festa des Much, que l'han tret ara fa, no sé si fa fa deu anys.

Es Much? Més o menos, eh? No ho sé si fa deu anys ja.

Sí que les fa.

I ses des Puig des Vent, des remeis...

Ah, sí, remeis, a un temps deien que s'herba de calàpet, si se'n posaven un poquet dins sa butxaca, calmava es mal de queixal.

Bueno, jo me vaig cremar un peu i me va prendre molt malament. I tenia sa meva sogra que me va dir: "Mem, mostra'm aquest peu" i li vaig mostrar, el me va mirar i m'hi va escopir. I després el s'endemà també, i se va curar fora anar...

I llevar fics i...

O sigui, a un temps hi havia unes persones que només ho sabien ells, i si les deies es fics que tenies, no hi havies de pensar pus, i després des cap d'un temps es fics desapareixien.

És vera, perquè jo en tenia una mà plena, de fics, es dits, i va venir un home a ca nostra i va dir: "Què tens en aquestes mans?" i jo vaig dir: "Mira-ho, està ple de fics". Diu: "No en tens a altres bandes?", dic "que jo sàpiga no", diu "bé idò no hi tornis pensar pus" i me vaig oblidar i un dia dic "i ses mans com les tenc? I les tenc bones!" i no vaig tenir pus fics! És vera això.

També anàveu a un lloc per casetes...

Ah sí, mos reuníem, era es nostre divertiment, anàvem es temps de figues, anàvem a sa caseta es vespre, a una caseta mos reuníem es veïnats i allà fèiem ball. Voltàvem per dins sa caseta, cantàvem, i això.

I aquí sa gent que venia de Palma...

Ah sí, venia una senyora de Palma que tenia molt bona veu i hi havia un senyor que era fadrí de Sineu i venia a posta per veure-la a ella i per estar més a prop d'ella tot es temps que podia. I me'n record que es temps de sa cançó ella s'aturava i ell feia "morena! morena!", ell era petitet i era molt graciós, tothom reia.

Pues... Ballàveu ball de bot, ballàveu jotes...

Ball de bot, jotes, sí. Bueno, i cantàvem, això era es nostre divertiment.

Anàveu a prendre la fresca pes carrer des poble?

Si anàvem a prendre la fresca? Sí, tothom hi seia a la fresca, a un temps. Clar, es veïnats s'ajuntaven, treien una cadira defora, es veïnats s'ajuntaven i feien... Bueno, xafardejàvem un poc...

Ho sents? Noltros encara ho feim. Noltros es vespres encara ho feim. Ara no, en s'estiu sortim un parell de veïnats i estam a la fresca fins les deu o les onze o les dotze.

Se feia molt això.

Però ja no en veuen ara. Ara, no en veuen. Sí, ara sí. Televisió i a ca seva, però noltros es vespres en s'estiu ho feim a això. Mos reunim un parell d'amigues i, de veïnades, i estam allà.

I a ses fires?

A ses fires també no era com ara. Tot eren d'animals. Duia tothom que tenia els animals perquè molta gent era des camp, feia feina en es camp i duien els animals que les tenien per vendre. Sa gent hi anava i triava es que li agradava. Es me per Pasqua, anaven a cercar-lo es Dimecres Sant, sa porcella pes Nadal, tothom anava en es mercat, però ara no hi podem anar, no hi ha res de tot això.

Sabeu com se fan ses panades de me?

De me. A ca nostra sempre les vaig veure de me. Ara ja en fan de tota casta, però...

No res, ara hem acabat, o no? Ja hem xerrat molt! Hem xerrat una hora i mitja!

I de nins també jugàveu a conillons...

Sí! I a piola, se deia.

Piola!

Aquestes rajoles i saltàvem.

I a conillons, a olles.

I a olles com se jugava?

Se marcaven amb un carbó enmig des carrer, fèiem s'olla que dèiem i llavonses amb so peu coix anàvem saltant lo que hi havia marcat i voltàvem.

Si fallàvem, si posàvem s'altre peu en terra, ja havíem perdut.

I vos enfadàveu?

No, no mos enfadàvem.

A saltar amb una corda.

I cantàveu cançons quan saltàveu sa corda?

Eh?

Cantàveu...

Sí, cantàvem, però no me'n record de cap com eren...

No vos recordau?

No, jo ara no. Però sí que cantàvem. O piola, un s'acotava i s'altre saltava damunt ell.

I en sabia, però ara no. Ara no.

Fuig es conill.

Sí, ha fuit es conill.

També hi havia a Sineu... i sa història de campanar i tot això.

Ah sí, na Maria les sap, jo no les sé.

Sa història des campanar, que es santjoaners com que era més alt que es seu el mos volgueren prendre, però no pogueren, aposta està distanciat de l'església.

De l'església.

I es pany del món?

Ah sí, també hi ha es pany del món dins es campanar, diuen. On hi ha es campanar, hi ha es pany del món. Mos diuen.

Mos ho expliquen, sí.

Aquella de Sineu, vila de primera...

Sineu, vila de primera, té la prima per bandera.

A Sineu se veuen els geps dels altres i no veuen el seu.

Però no saps per què? Perquè el duim a darrere.

El tenim a darrere en es gep, però es ditxo és aquest.

Deus saber què és es gep. Això d'aquí darrere.

Ses festes, ses noces, ses comunions, es batejos...

Bueno, això de comunions i noces i tot això era un temps... hi havia persones que podien molt i feien molt i ses que no podien tant no feien tant. I ho feien a ca seva. Ensaïmada o xocolata o gelat. Però no feien res més, no era com ara.

Ensaïmades i xocolata. O jo, a ca nostra, tothom ho feia a ca seva, no anaven als restaurants.

No hi havia tanta gent en es banquete, no. Es padrins, ses padrines, son pare i sa mare, es tios, i ja no hi havia ningú més.

També posaven música o...

No, reina meva.

No la coneixíem a sa música llavonses, més que aquestes cançons antigues que se cantaven...

Bé, però no se cantaven a una comunió, se cantava damunt s'era.

Cantar era de s'era i es segar. I sa figueralera. Es temps de collir figues.

Sa nostra figueralera

ha caiguda d'un cimal

i diu que no s'ha fet mal,

perquè pensava amb en Pere.

I aquella que m'heu dit d'aquell al·lot que perseguia ses al·lotes pes campanar...

En Joan quan va arribar

amb aquelles sabatotes

encalçava ses al·lotes

per darrere es campanar.

Ara se fan batalles de gloses, es glosadors, hi havia glosadors?

Sí que n'hi havia, de tota sa vida. Més que ara.

Se picaven els uns als altres...

Sí, però jo no ho he vist molt. No ho he viscut molt a això. No, perquè, quan érem més petits, un temps eren més rigorosos, segons a on no hi podíem anar, perquè sinó... mos renyaven. Anàvem a ses monges i mos tenien... ni a un ball, ni a un... res de tot això mos deixaven anar.

Vos havien d'acompanyar per tot...

Sí. I més si festejàvem.

Si festejàvem... no hi podíem anar com ara.

Havíeu de demanar permís...

Sí, es novios havien de demanar permís, se deia demanar entrada, per poder festejar.

I per casar-se també?

Claro. Venien es sogres d'una banda, son pare i sa mare d'ells a demanar sa mà de sa seva filla.

I mos regalaven un objecte també.

Un anell de compromís.

I ses nines quan naixien...

Ses arracadetes. Sí, sa padrina, ses arracadetes.

També, mos regalaven un objecte. Ses arracades i lo que fos.

Heu viatjat molt...

Na Maria, sí.

Jo simateix he viatjat.

Jo no.

Jo he estat a Argentina, he estat en es Països Baixos, he estat a Croàcia, he estat en es Picos de Europa, a Galícia, Sevilla, Madrid...

A Argentina teníeu família... Hi anava molt sa gent a Argentina.

Un temps se n'hi varen anar molt. Jo no, jo tot això no ho tenc.

Mon pare hi tenia tres germans.

Anaven a fer fortuna?

Sí, a fer fortuna. Se n'anaven amb no res i havien d'anar a cercar sa fortuna.

Anaven amb més doblers, casats i fills.

Sí. Jo com que hi tenia família, cosins, i tenia ganes de conèixer-los, perquè no les coneixia i hi vaig anar.

Seguien xerrant mallorquí o xerravem en castellà?

No, es vells, es tios, xerraven en mallorquí entre ells, però allà xerraven es castellà.

I era molt diferent a aquí? Amèrica a aquí?

Sí, bastant diferent. Allà tot es terra. No hi ha ni muntanyes, quasi. Tot es camp. Se manté es sembrat de gira-sol i soja i tot això. I moltes vaques. Allà lo preferido de sa carn és sa vaca.

Sa llet deu venir de per allà idò també.

Sí, no ho sé. Molta vinya també.

I a Mallorca què se sembrava?

A Mallorca? Blat.

Sí, també se sembrava.

Blat, ordi, faves.

I civada. Ciurons, pèsols, llenties... se sembraven de tot.

Els arbres, quins arbres hi havia?

Els arbres hi havia molts d'ametllers i figues o figuerals. I ara no n'hi ha. I garrovers. Això hi havia sembrat. Però ara els lleven.

I se moren molt, perquè noltros teníem molts d'ametllers i s'han mort enguany. Enguany i l'han passat.

I figues. Les plegàvem totes d'en terra. Jo n'he plegades moltes d'ametlles i figues.

I ses garrigues com s'estepa...

S'estepa. Sa mata. Això ja no ho has escrit, eh? Ja mos has afegit moltes de coses.

Anàveu d'excursió amb ses monges...

Sí, que hi anàvem, però ses excursions eren anar a Defla o anar a una possessió. No preníem autocar i tot això. Sí, qualque vegada.

Jo he anat per Estellencs, a sa granja d'Esporles. He anat a bastants de puestos amb ses monges. Sa granja d'Esporles.

A Defla anàvem a fer berenades que se deia.

Es diumenges.

I quan hi havia fira o festes a altres pobles, anàveu a...

Poques vegades.

No anàveu en es pobles veïnats?

A Can Picafort.

Jo anava a sa revetlla de Llorito en s'estiu, a peu de sa caseta, anàvem a veure sa revetlla amb sa meva padrina jove, perquè estàvem a prop.

També anàveu a la mar a nedar...

Es dia 18 de juliol, un temps, molta de gent anava a sa vorera de mar. Dia 18 de juliol era una festa un temps. I hi anaven. Ja està? Au idò.

Què era això de...?

Se puede terminar.