Tresor de la Memòria (Sant Joan 2017)

Bé, quan mos ho varen dir, jo sempre m'han agradat molt ses paraules, aquestes rares que mai no havia sentit, perquè claro, quan jo era petita, a s'escola noltros no teníem s'assignatura de xerrar català i mallorquí, i claro, després quan ja vaig ser major, poc a poc anaves sentint paraules. Això m'ha agradat molt i he recuperat de sa meva llibreteta un parell de paraules d'aquestes rares, després també ses dites també m'agraden, i després hi ha una altra cosa que no mos ho havia comentat sa nostra professora, però que jo vos ho volia proposar, que també me pareix súper interessant, i és que jo he viscut molts d'anys a Palma, i tots es puestos tenen es personatges que coneix tota sa ciutat, i jo de Palma sempre me n'he recordat d'una, i també he duit un poc sa seva història per si vos pot interessar i la contarem una mica. O sigui que podem començar amb paraules, després refranys o dites, i després si vols pues vos cont un poc sa història d'aquest personatge.

Idò, podem començar si me vol dir un parell de paraules.

Bé, ja t'he comentat això, que paraules n'he anat recuperant un parell. N'hi ha una que vull començar amb ella, perquè té per jo un so molt agradable i és sa paraula "romandre", que és una paraula que normalment amb so llenguatge diari no s'emplea, perquè sempre se diu: "Ah, me'n vaig i me quedaré a tal puesto", i sa paraula guapa és això: "Hi vaig i romandré a tal puesto". Aquesta és una. Una altra que també me va fer molta de gràcia sa primera vegada que la vaig escoltar és "mac" per dir "pedra". Perquè jo vaig sentir "tiraré un mac" i jo vaig dir "què és un 'mac'?", i después ho vaig mirar i, clar, ja vaig saber que era "pedra". Una altra és sa paraula "gastament". Es gastament és un avort, però és una paraula que també normalment no l'empleam, no? L'"any tirurí" és una altra expressió que també me va fer sempre molta de gràcia. Quan qualcú estava un poc constipat jo sentia a sa padrina que deia: "Ui, duu una pipida damunt!", eh? Això és una altra cosa i quan feies un atxem: "Ui, quants d'atxems que has fet!". Aquestes coses. Quan xerraves amb qualcú i deien "anda que no braveja aquesta persona" per dir mira com fa de presumida i tot això. "Pentura", que vol dir "potser", en lloc de "potser" se diu: "Pentura aniré a tal puesto". Una altra, quan qualcú a lo millor, quan jo me feia peresa aixecar-me des llit "venga no tenguis tanta vessa". "Vessa" també és una paraula que també s'emplea poc. Una altra també molt graciosa per jo, no sé si se diu "ambosta" o "esmosta", que és agafar lo que cap en dues mans. Una ambosta d'ametlles, per exemple. Lo que passa que aquesta no estic molt segura. No sé si se diu "ambosta" o "esmosta", no ho sé, això ho tendreu que cercar. Després també quan una persona era un poc lenta per fer ses coses, que entenia lentament lo que li deies, després quan se n'anava deies: "aquesta persona és un poc curt de gambals". Es gambals. Fer "jutipiris", una altra cosa quan li feies així a qualcú. Quan eres petita, deien: "Mem, fes qualque jutipiri". Després, un "esclafit", és caure, un esclafit. Es "cucurucull", que és sa part de dalt de sa muntanya, es cucurucull des Galatzó, coses d'aquestes. Quan una persona anava molt ben vestida, se deia: "Què enllestida vas!". I després, lo darrer que vos diré és que quan me portava malament ma mare me deia: "Te donaré un tapamorros". Que vol dir "ves alerta perquè rebràs, eh?". Paraules així que no se sentin habitualment, és a dir, són aquestes ses que vos he recollit. I després si vos pareix podem passar a sa part de dites, que també en tenc un parell.

Si mos voleu dir qualque dita.

N'hi ha una que, quan era petita, perquè sa llengua te funcionàs, pues sa meva padrina me deia: "Has de dir...

Quin fum fa, fa un fum fi!

Que pareix que xerram xino, no és vera? L'has sentida, no? Después,

Set era que l'aguantaven i encara pixava tort.

Com que dir mira que "hem anat alerta, però encara així i tot mos ha sortit malament sa cosa". Un altre també...

És més llarg que una quaresma.

Aquest també... A ca meva quan ma mare se posava, a lo millor a fer net, li deia a sa mare, perquè sa padrina vivia amb nosaltres: "Ma mare vaig a fer dissabte!". I no era dissabte, però s'entenia que anava a fer net. Com vos he dit, jo vivia a Palma, i si qualque dia teníem que anar en es centro a comprar, pues deies: "Me'n vaig a Palma". A Palma hi érem, però "Palma" volia dir es centro de sa ciutat que anaves a comprar a ses tendes habituals que hi havia en aquella època, que ara en xerràvem de totes aquestes tendes tradicionals que tothom coneixia, hi havia una molt famosa que només venien teles que se deia La Gruta, i tota Mallorca coneixia La Gruta, o La filadora. És dir, tot això també s'ha anat perdent. Hi havia una papereria que era Can Roca, que també tothom que necessitava qualque cosa especial, per un bolígraf, d'un paper per una festa, anava a Can Roca i allà ho trobava. I tot això també és molt tradicional i tot això també ha anat desapareixent. Quan qualcú estava molt enfadat, pues deia: "Està més encès que un misto" o, quan qualcú estava molt enfadat i tal, a lo millor tu veies que aquell dia sa mestra estava un poc enfadada i a lo millor en es company li deies: "Alerta que avui es tords volen baixos", com que dir, "alerta que no mos han d'agafar". A lo millor estaves xerrant amb algú, i tu xerraves d'un tema i aquella persona passava a un altre, i tu li deies: "No has de mesclar ous amb caragols", perquè no casen els ous i els caragols, no casen. Quan arribaves tard a un puesto, pues deies: "Has arribat a misses dites". Com que dir "has fet tard, ja". "Fer es negoci de na peix frit", que vol dir que has fet algo i t'ha sortit malament, és a dir, no has guanyat res amb lo que has fet. No fa falta que fos res monetari. Podia ser que fos, jo que sé, un treball que no t'havia agradat i, quan l'havies presentat, tu te pensaves que a lo millor te posarien una nota i te n'havien posat una altra i tu deies: "He fet es negoci de na peix frit". Sí, i después com a dita n'hi ha una que jo sempre l'he sentida, que m'ha agradat molt. És com una poesia petiteta, però se deia com a dita, no? És a dir, i és referent a s'ametller. I diu així:

Arbre de millor profit,

com s'ametller no n'hi ha:

fa fusta pel bestiar,

ses clovelles per cremar,

i es bessó per fer confit.

I aquesta també és molt guapa. I ja... Bueno... Cançons, refranys en sé, però bueno refranys a lo millor és una cosa que molta de gent, i sobretot de gent d'aquí de Sant Joan, en coneix més així més antics i això, i si voleu ho deixarem. Jo lo que vos he proposat en es principi és lo des personatges.

Si vol xerrar d'ells.

Sí, a Palma hi havia un personatge molt conegut, això vos ho estic contant quan jo a lo millor tenia... Això era a lo millor l'any 60, eh, por ahí. Sí, aquesta persona va morir l'any 73, o sigui que, que li deien na Bel Rollet. Na Bel Rollet era una al·lota que de petita havia estat una al·lota molt intel·ligent, però que després degut a una meningitis, ella va créixer, però es seu cervellet va quedar com a un infant petit. I entonces sempre se passejava pes carrers de Palma. Se ficava aquí on fos, tant si era una boda, com si era un funeral, se n'anava pes bars i, si tenia set, agafava es primer tassó que veia i el se bevia i se n'anava. Contava a tothom que es seu novio era el rei en Jaume, que havia de venir a cercar-la per poder-se casar. I era un personatge... de vegades, feia un poc de por. Jo me'n record haver-la vista pes Born, pes passeig des Born. Era una dona rossa, que duia unes trunyelles, que anava en calcetinets curts, que se passejava sempre per tot, xerrava tota sola, i claro, mos feia una mica de por. Però después ja, quan se va morir, tothom xerrava de na Bel Rollet, però amb carinyo. És a dir, era un personatge pues nostre, de Palma, i un personatge que sa gent de sa meva edat tothom l'ha coneguda i tothom la recorda. I, bueno, pues si me vols demanar algo més...

Si no, si no li sap greu, acabarem. Però bé, una bona història!

Vos ha agradat?

Molt!

Molt bé! Idò que disfruteu i nosaltres també disfrutarem! Gràcies, Biel.