Tresor de la Memòria (Lloret 2018)

Margalida Picornell.

A on vàreu néixer?

A Lloret.

I s'edat?

Vaig néixer dia 11 de febrer de l'any 36.

Quina relació tens amb so lloc de residència, ton pare i ta mare ja eren aquí a Lloret o...?

Sí, tots varen viure aquí.

Quins treballs habituals o aficions teniu o teníeu?

Jo, era brodar i anar a passejar amb ses monges.

Me pot dir qualque cançó o qualque glosa que sàpigues?

Ara te diré sa des batre i diu així:

Muletes correu, correu

fareu sa palla menuda

que quan la teniu llargaruda

es bestiar no la voldrà.

I també me pot dir sa de "cames-roges de goret", que me vares dir s'altre dia?

Cames-roges de goret

són bones per medicina.

Fadrí que es casa amb pubilla,

el s'endemà se'n pened.

I qualque rondalla o llegenda?

No, només això des cuentos.

I paraules antigues? Per exemple, me vares dir es nom de ses sobrassades.

Per ses matances fan sobrassades: sa culana, que és aquella tan grossa, després hi ha llarguera, que és una altra que fan més llarga, llavors fan es botifarrons que tots les fan más o menos igual de grossos.

Qualque endevinalla, acudit, dita o refrany?

Ara no me'n ve cap, monetes.

Per exemple, una casa de rabassetes, ni són verdes ni són seques.

Ah, això sí, són ses dents.

I qualque creença o ritual festiu? Per exemple, a ses festes de Lloret de Sant Domingo, què feis voltros?

Per ses festes de Lloret fan molta de verbena, que se diu botellot, que en fan per tot. I això és lo que hi ha per ses festes.

I els oficis, per exemple, es que teníeu i ses feines...

Mon pare i ma mare feien feina a es camp. Sempre varen fer feina a es camp i jo hi anava a dur-los es berenar i es dinar a es camp. Això era.

I me pot dir, per exemple, per Pasqua me vàreu dir que quan éreu joves anàveu a besar ses mans a es padrins.

Sí, això era... sí, havíem d'anar a besar ses mans a es padrins. Així com ara donen besos, llavors besàvem mans.

Besàveu mans des padrins i es padrins que vos donaven.

Ah, sí, es padrins mos donaven un cèntim. Llavonses no hi havia euros. No sentíem s'olor d'euros.

Llavonses, era tradició per Pasqua tots es nins des poble anar a es seus padrins a besar sa mà.

Sí.

I quan éreu petita que anàveu a es camp, a dur berenar o es menjar que has dit a es teus pares, quines feines feien ells a es camp?

Es temps de segar, segaven, es temps de batre, batien i es temps de sembrar, sembraven. Una cosa venia darrere s'altra.

[...]

Recordau com se vivia a es poble quan éreu petites voltros?

Molt bé, se vivia. A cada carrer hi havia un grupo de dones, allà un i allà un altre i allà passàvem sa vetllada, contant coses: "jo he anat aquí, jo he anat aquí deçà". I això era es seu divertiment, sortir a la fresca. Qualcú que li prenia sa cadira i coses així.

Ja, a aquells no hi havia tele...

No, no hi havia tele, no. I una cridava s'altra si feia tard que hi anàs, deien, a la fresca, la cridaven i... "Ja venc!" I hi anaven i estaven allà a la fresca.

O sigui, ses dones vetllàveu i els homes?

Els homes a es cafè, els homes ja anaven a es cafè. I llavonses lo més curiós que aquí no hi havia corrent, en aquest poble, i hi havia una farinera que deien que feien sa corrent, tenien uns motors i feien sa corrent i a les dotze se tallava sa corrent. I tu si eres a una veïnada o s'altra havíeu de córrer, perquè deien: "Ara farà sa senya" i sa senya era que se tallava sa corrent. I això en varen tenir un parell d'anys de sa corrent així. Després ja varen posar s'altra i ja va estar.

O sigui, que a les dotze tots havíeu d'estar a ca vostra?

Exacte.

I després, per fer-vos llum a casa, què empleàveu per tenir llum, quan no hi havia corrent?

Hi havia un llum de carburo, si bé ara no saben què és...

[...]

Com vos il·luminàveu dins sa casa?

Amb llum de carburo, sabeu què és "carburo"? No ho deuen saber aquestes nines lo que és carburo. Bé, eren unes pedres petites que posaves dins com un pot i després enroscaves a damunt i llavors aquell pot de damunt havies de posar aigua i aquella aigua degotava damunt aqueixa pedra i dava sa llum. I llavors ja n'hi havia de petrolio, que feien molt de fum, però vaja. I llavonses ja hi havia quinqués, que se deien quinqués, molt guapos. I aquesta manera. I una dona aquí a Llorito se va cremar sa cara. Eren a foravila i no tenien corrent. I havien de fer sa llum amb una caramuixa, sabeu què són caramuixes? Això que fan es canyissos. Bé, són unes caramuixes llargues, perquè els volien llargues per fer es canyissos i sempre tenien foc a sa xemeneia i amb una caramuixa, un al·lot va encendre sa caramuixa cap a sa cara de sa mare i la va cremar. Tota sa vida va estar marcada per aqueixa caramuixa.

I ses caramuixes com se feien?

A sa Comuna. A sa Comuna hi ha una planta que se diuen albons i surt sa llavor d'aquella albó i això s'assequen i se fan canyissos. Aquí a sa Festa des Sequer ne fan molts i ne fan de petits per vendre. I vaja, això és lo que se diu.

I se fan per servir per ficar dins es foc i que prengui?

Sí, això per començar foc i per fer canyissos, per fer ses figues, ses figues s'han d'assecar damunt canyissos i també feien canyissos grossos per assecar figues. Això és lo que feien i un temps també tothom tenia un forn per fer foc i per fer pa i a sa Comuna se barallaven per anar a cercar llenya a sa Comuna perquè llavors n'havien de tenir per cremar. I això és lo que feien.

I a sa Comuna hi ha alguna festa tradicional des poble que aneu tots...?

Per l'Àngel i ara per sa Natura. Ara diumenge que ve és sa Natura i també hi van.

A menjar panades...?

Fan paella i paguen un tiquet i van allà. Perdonau, no hi poseu ses nassades que faig.

Recordau a què..., sa vostra generació, a què jugàveu quan éreu petites a es poble?

A baldufes, uns aros que duiem amb un ferro i llavonses a tella, n'heu vistes mai? Bé, idò, a Palma així com arriben hi ha un daixò que juguen a tella.

Què és tella?

Tella és una pedra redona i hi ha una retxa allà enmig i tu has de passar sa retxa i és qui passa sa retxa guanya. Això era es jugava.

Per què a vegades deis "Llorito"?

Perquè Llorito és més vell i varen posar Llorito i Llorito i Lloret de Vistalegre i ho varen espenyar.

O sigui, sa gent d'aquí li deis "Llorito"?

Llorito.

I després se li va canviar a Lloret?

Sí, es palmesans, me per mivaren esser.

Varen ser es palmesans?

Per mi sí.

Abans que xerràveu de s'alimentació, abans, dèieu que menjàveu moltes llegums, què era lo que més menjàveu a casa, quins plats?

Saps què passa? Que a aquells temps mon pare i ma mare sembraven un bocí d'ordi, un bocí de ciurons, un bocí de llenties. I, clar, tot allò ho arreglaven i tenien per tot l'any. Simateix mataven un porc, perquè el feien ells, però principalment això.

[...]

Per plegar doblers, cada casa li daven o cada possessió els daven més...

[...]

Lo que feien es quintos que m'has dit que anaven a cantar panades per ses cases...

Sí, es quintos anaven per ses cases des poble i per ses possessions, també anaven, perquè ses possessions les daven més. Les daven formatge i sobrassada i berenaven a sa possessió i cantant anaven a fer sa volta per ses possessions per treure doblers per fer es ball i es dinar. Qualque vegada les venia justs. I llavors aquí un temps, ja fa molt de temps, era molt guapo, per les Verges feien una serenata pes carrers i és molt guapo. No sé si a voltros vos n'han feta cap. Però aquell silenci i aquell cant, maldament no fos molt guapo, però era molt guapo. I això és lo que feien es quintos.

Mos pots explicar alguna anècdota que coneguis des poble, alguna anècdota de fa temps o alguna creença d'aquestes que hi ha que no se sap fins quin punt és vera o fins quin punt és inventada...?

[...]

Aquí hi havia un home que li deien "el dimoni de si", però tenia tot es seu traje i als al·lots les feia molta por i duia un garrotot per agafar els al·lots. I per Sant Domingo, aquest dimoni, feien un cadafal, sabeu què és un cadafal? Un palco, un palco sabeu què és? I anaven a cercar mata a sa Comuna i feien un bon cadafal. I hi havia aquí una banda de música, que és una pena que s'hagi perduda. I el dimoni i sa banda de música feien es lio per sa plaça i era sa festa de Sant Domingo. I aquest pobre home va tenir un mal fi, però..., no ho sabem què és sort i que no és sort i feien unes rodelles. Aquí també hi ha un tècnic que fa ses rodelles i coets i tot això. I aquest dimoni un temps només feien aquelles rodones, aquests coets a l'aire no els feien encara..., feien això, i el dimoni, per allà davall, per davall sa rodella, allà bones ballades i bones daixones que feia el dimoni. Però ara n'han vengut molts de dimonis, llavors només en teníem un. Però ara quan venen... Bu! De dimonis, n'hi ha molts! I foc i fum!

I, quan voltros brodàveu, què brodàveu per vós i sa família o...?

No, no allò, no hi havia gens de negoci de res. Ni de brodar ni de res, no hi havia negoci de no res en aquell temps. Lo que s'usava, quan una s'havia de casar, se feia tot s'ajuar que deien, o jo què sé, perquè es calçons i tot de davall les se brodaven. Tot s'ho brodaven. Això era lo únic que feien.

I es fogueró per celebrar ses matances?

Ah, això també. Un temps no hi havia barreres a es portells. Ara pes camins tot hi ha barreres. I hi posaven un feix de batzers, sabeu què són batzers? Idò encara haurem d'anar per sa font a cercar batzers. I els al·lots... "N'hem a cercar batzers, n'hem a cercar batzers!". I els enviaven a cercar batzers i llevaven es batzers que paraven que els animals no anassin a es sembrat i l'amo tot enfadat, i aquells al·lots necessitaven es batzers per fer es fogueró. I quan havien acabat de tot de ses matances, feien es fogueró. I llenya a es fogueró, i llenya a es fogueró i ballant voltant. voltant es fogueró bones ballades, i això és lo que feien de ses matances.