Tresor de la Memòria (Banyalbufar 2019)

Margalida Picornell Albertí, de Banyalbufar, eren difícils, no teníem res. Teníem una pilota que tenia una espuma i en aquell temps ses padrines tenien un estam i li donàvem voltes i voltes llavors la cosíem ben cosida i jugàvem a passada, o sinó a piso, però juguetes no en teníem, no mos ne podien comprar en aquell temps, no hi havia doblers.

Això mateix o "eco", era una paraula expressiva d'aquell temps, que ara ja no se diuen aquestes paraules. Idò, què te pareix aquella. Unes coses que se contraven amb ses dones que deien de primer.

Quan una estava prim dèiem: "Mira on és aquella! No té ni ventre ni moca", i era perquè estava molt prima i es qui estava gras no podia consentir que aquella estigués prima, maldament menjàs igual. M'explic?

Mira lluny i cauràs a prop.

Això era una expressió que tenien en aquell temps, es padrins que de vegades un sopegava o queia i deien: "Mira-la en aquella, mira lluny i veuràs a prop".

Saps què te sé dir? Vine aquí i veuràs porto pi.

Sí, anàvem a fer unes excursions amb un capellà i sempre mos feia bromes i jo un dia li vaig dir: "Saps què li agradaria a vostè? Diu: "Què?". Diu: "Tenir es porc viu i ses sobrassades penjades!". I me va dir: "Eh, jo aquesta no la sabia". Això és una dita de molt de primer. Sa de 8 de setembre és molt hermosa a Banyalbufar, d'ençà de fa una sèrie d'anys que sa gent ja no fa feina així com feien primer. Ha agafat molta d'audiència aquesta festa de Banyalbufar, dia 8 de setembre. Perquè primer, quan jo era nina, que tenia catorze o quinze anys, es dia de sa festa, que és dia 8 de setembre, si era dia d'anar a collir tomàtigues i haver d'anar a enviar ses tomàtigues cap a Barcelona o cap a Palma, sa missa que la feien a les onze, quasi no hi anàvem ningú, hi anava molt poca gent, perquè sa gent havia d'anar a sa terra, però ara de fa més de quinze o vint anys que s'ha format que es qui té feina aquest dia cerca libre per poder venir es dia de sa festa, perquè se fa un ofici que crec que a Mallorca pentura no se'n fan molts. Canten sa missa d'en Perosi, que és que tenim unes veus precioses a Banyalbufar. És un dia que sa gent sa muda molt, sa gent estrena es vestits i també en tenim un altre dia que mos han dedicat a sa gent major. Mos fan un dia, un vespre, mos fan sa missa a les 8, es capellà i mos fan un bon sopar a sa plaça, que això no mos ho fèiem primer. Sa Setmana Santa també la practicam, però sa gent jove no va molt d'aquestes festes. Només hi anam és que anam més a missa. I anam més a combregar i anam més en aquestes festes.

Pes crespells era una anècdota molt bona primer. Primer fèiem es crespells vuit dies antes de Pasqua i no en podíem menjar fins passat Pasqua, que havia de venir es capellà que cada dia dedicava un dia d'un carrer per beneir-mos es crespells, però, quan ma mare, que els mos feia, i els mos havia de tancar i no sabia on havia de posar sa clau, quan ma mare anava a agafar crespells ja trobava sa capsa buida de vegades, de s'endarrer que anàvem de menjar crespells. No és com ara. És vera. I venia es capellà, li teníem una espelma, li enceníem, mos beneïa es crespells i es qui tenia ous, li donava ous, és qui volia li donaven doblers i llavors es cap d'un parell de dies es capellà amb sos escolans se n'anaven a ses possessions de Banyalbufar, s'Alborçar, es Rafal, Planícia, i els donaven ous i coses i llavors es capellà amb sa criada els feia un sopar de truites, de lo que els havien donat a ses possessions. Això era es dilluns de sa Setmana Santa.

Primer, hi havia un home que era s'encarregat de s'ajuntament que feia net es poble, feia net es camins i llavors es dia que havia de dir unes coses pes poble saber-ho tenia un tambor i unes maces i feia tres tipus: feia un a sa plaça, un passat l'església i un aquí a baix des poble. I tocava i tothom sortíem a veure què deia i era perquè donava relació de què es qui havien d'anar a pagar coses a s'ajuntament o si hi havia coses d'aquestes que havien de menester, sa gent des poble que justament havien de menester. Això era que li dèiem en aquest home es "saig".