Tresor de la Memòria (Costitx 2017)

Manuela González.

Quants d'anys tens?

Setanta-dos.

I on va néixer?

A València.

I què hi fa aquí?

Me varen dur els meus pares quan no tenia encara dos anys.

I per què se varen mudar o...?

És per sa necessitat. Mon pares eren andaluces i hi havia molta misèria i Mallorca estava en es seu moment més bo, hi havia moltíssima feina, mon pare ja va venir amb feina. És a dir, que tot va anar molt bé a Mallorca. Jo de cor som mallorquina.

Què bé. Vostè feia feina, ara que en xerram, quina feina va fer?

He fet vàries coses perquè m'agrada, som dislèctica i m'he d'esforçar molt, i he fet... Vaig estudiar de perruquera, vaig esser mestra, vaig estudiar de governanta, vaig fer feina en es Palace Atenea de governanta, però me va sortir... També vaig estar bastant quasi quatre anys amb uns austríacos, vaig fer d'ama de llaves, vaig guanyar molts de doblers, vaig estar a Àustria i després me va sortir una feina a Son Dureta a ses cafeteries, que me pagaven molts de doblers, perquè ningú ho volia fer i vaig començar de cuinera. I fins... Vaig començar a fer bocadillos i poc a poc vaig estudiar, vaig aprendre, i vaig estar molt de temps fent de cuinera. Després vaig tenir sort, vaig agafar bons restaurants com "El pilón" a Selva també. I m'ha anat bé sa vida.

Vostè diu que ha anat a Àustria, què són, els seus viatges?

No, vaig anar de feina. Els austríacs eren els Kleins, però no de sa marca, sinó s'apellido. Tenien una fàbrica de refrescos com aquí que seria es 7up però era Almdudler i me varen dur per devers lo mateix: dur sa casa, fer ses compres, es personal i me va agradar molt. M'ho vaig passar molt bé.

I abans ha dit que ha anat de creuer.

Sí, però ara fa... Encara no fa un mes, encara ho tenc fresc. M'ha agradat molt també. Vàrem anar a Nàpols, Roma, vàrem veure el Vaticà, vàrem veure La Fontana, casi corre que te corre perquè teníem es temps molt just i vàrem tornar en es barco i així vàrem anar a un parell de puestos més.

Quin ha estat el seu lloc turístic preferit?

Realment, sa veritat pareix un poc absurdo, perquè ara gràcies a Déu d'ençà que me vaig jubilar he anat per molts de puestos però és que més m'ha agradat, ja ho sé que pareix un poc així, Còrdova. Vaig tenir sa sort d'anar-hi a finals de maig i a principis d'abril i estan ses flors, que diuen ses flors de mayo i després hi ha es patis i jo som una malalta de ses plantes i ses flors i tot això.

Hi havia flors boniques?

Precioses. Jo crec que és una de ses coses més guapes d'Espanya, si mateix conec Alemanya, Àustria, Holanda i Dinamarca i França, claro, però lo que més m'ha agradat ha estat això, en serio, ses plantes, però és que jo som una enganxada.

I vostè coneix cançons, gloses i tonades?

Bé, però es meu problema és que quasi totes són en foraster, però gloses, per exemple, sé una que... jo visc aquí baix en es torrent de s'Estelló que diu:

En anar ple fa tala

i en tant se va d'un frare

i enguany un valenté.

Que no sé què significa, però bueno. Me pareix que vol dir que se va dur un barco, cosa que no ho crec, però és sa glosa, ses gloses són així.

Vostè coneix d'altres que sí que sapi el seu significat?

Bé, aquesta vol dir que aquest torrent, quan davalla des Puig Major que és quan hi ha molta d'aigua, que estan ses Fonts ufanes i tot que hi ha una quantitat d'aigua enorme, és quan aquest torrent va ple. Si tu te poses en es costat des torrent sents un renou com si hi hagués un maremoto i en dos segons te pot arribar a sa cintura. Jo ho he provat i, si estàs enmig, tomba. Vol dir que tala, que te tomba.

I en castellà quines sabeu, per exemple?

De gloses? ¡Muchísimas!

El carbonero se fue a la mina

y cuando salió se encontró a su mujer

fue feliz y dichoso

porque a su hogar iba a volver.

N'hi ha moltes. Jo realment he estat tota sa vida aquí, però com que ses germanes majors que eren vuit, ara en queden quatre, tres, normalment són forasteres, m'explic. S'única que som mallorquina realment som jo. Tota sa meva vida he estat a Son Rapinya, vàrem comprar una caseta i sempre, i després de casada, vaig tornar a Son Rapinya fins que vaig canviar. I, clar, jo som mallorquina i me deien ses monges: "Manoli, si tu dius "julivert", xerraràs bé es mallorquí i, claro, me vaig aprendre "julivert" tot d'una", però no sabia mallorquí. I quan me vaig enterar que es catalans diuen "juavert". Dic, no no, "julivert". M'agrada es mallorquí, m'agrada es parlar mallorquí, m'agraden es mallorquins i m'agradaria ser mallorquina, però som valenciana. Es carnet diu "valenciana".

Això no s'ha de mirar es carnet, s'ha de mirar on has crescut.

Jo per jo es meu cor és mallorquí.

Coneix qualque llegenda o rondalla?

Moltíssimes, però, aquesta que conten molt però és molt llarga que diu que na Maria la va enviar sa mare a comprar carn i se'n va anar a es cementeri i no se li va ocurrir altra cosa que duu un braç d'un mort. Li va dur a sa mare i sa mare va dir: "Mamà, però això què és? Això és menjar, és es braç d'un mort", li va dir sa mare: "Sí, però és bo".

I és s'única que me sé, però és molt llarga, és molt pesada. Jo me'n record que sa meva filla, que dic sa nina però té quaranta-quatre anys, la va començar a contar a Palma i va acabar a Porreres. Així t'ho he dit tot. És molt llarga, però és es resum.

Vostè encara diu paraules antigues, en coneix?

Sí, paraules antigues sé lo que diu tothom: es "vermar", "foradell", mira a jo m'agrada aquesta paraula i he estat cercant què vol dir, però és un poc... és com dir "poma", però exactament no saben s'arrel d'aquesta paraula. "Ets un foradell", és com dir, "ets una poma", però significa... I després hi ha una que m'agrada molt que se diu "faristol". Quan un músic posa sa partitura, això de fusta és un faristol. A s'església, quan posen es llibre, s'evangeli, també això és un faristol. Això és lo que és, que jo vaig cercar perquè m'agrada molt tot això i pensava que era una "espelma" i no, no ho és, es faristol és això que posen indistintament perquè s'empleiï però es nom és es mateix.

[...]

Se'n record del què és una "ruca"?

Sa veritat que no. Ho varen dir s'altre dia però no me'n record. M'ho pots dir tu, no? Ja som dos. Ai, sí, però ho sé una ruca. Ah, sí, claro, què tonta! Una ruca, és un ase. Saps què passa? Que, antigament, això sí que ho sé perquè m'agraden molt totes ses coses des camp, per això vaig venir a viure aquí. Resulta que es mul, no sa ruca, que sa ruca és un ase, es mul, antigament, quan feien que tallaven sa... segaven, diguem, no? Varen treure una màquina que se diu "segadora simple" i posaven un mul, no tenia motor, però duia com un carretó que tenia un eje i aquest eje anava segant i, claro, ja no tenien que emplear lo que era sa guadaña, que no sé com se diu tampoc en mallorquí, això m'heu de perdonar. I claro això va ser un bum, els principis de sa maquinària, que no era maquinària realment, i és pareix això que segur que vàrem xerrar de sa ruca. De totes maneres, una me va dir "ruca" i jo li vaig dir "ase". I me varen dir és lo mateix, tonta. No mos vàrem insultar massa.

Qui t'ho va dir?

Una des poble que és molt simpàtica, na Petra. Se pot dir. Té aquestes coses, és famosa en el mundo entero, per lo menos en es poble. Ni una cosa ni s'altra. És molt xerradora, crida molt i és molt de poble, no és ni dolenta ni bona, però jo li vaig llevar una revista i ella me va dir "ruca" i jo li vaig dir "ase". I quan ho vaig contar me varen dir "és lo mateix", no heu fet res de nou.

Vàreu contar que havíeu anat de matances?

Sí, un parell, bé, tampoc som una experta, però hi he anat un parell de vegades i sa primera vegada que hi vaig anar vaig quedar un poc impactada... i som cuinera, però era massa gros i era massa feina i me va agradar molt, molt i després ja he anat més en es poble i aquí ja ho fan més intel·ligent. Vaig anar a Porreres sa primera vegada i ho feien per vendre, era un particular, però en feien molta quantitat. Però me va agradar molt ses matances, també me va agradar molt s'ambient de ses matances, perquè claro jo t'estic xerrant sa primera vegada que era molt joveneta i miraves més es nins que ses matances, claro, què passa? Que això era molt diferent perquè jo no havia viscut aquesta vida. Es berenar i es dinar, jo som de molt poc menjar, i venga i venga, i cançons i cantar i ballar i xerrar-ne, va ser fantàstic. I després ja aquí està més normalet, però m'agraden, és una cosa que m'agrada.

Com eren es balls i les cançons de matances?

Normalment, fèiem ball de bot, boleros, sa jota marinera i totes aquestes coses. Després jo som com som sempre me tirava un poc amb so flamenco i completàvem es núcleo.

Vostè cantava i ballava flamenco?

No som una gran ballarina, però som ballarina i cantadora de flamenc. Ho faig regular regular, però m'agrada, m'encanta. Mon pare cantava molt bé, molt bé, i ma mare també. Ella me va dir: "Ets andalusa?". No me diguis això, però jo reconec que hi ha algo i mira que quan estic xerrant castellà me mir molt de no dir res..., perquè crec que si hem de xerrar i no som andalusa, no tenc per què xerrar andalús. Jo ho faig a vegades per fer riure i per fer bromes, però lo que és es meu dia a dia o xerrar mallorquí o castellà, andalús, jo no som andalusa. Jo tenc sa meva germana que xerra andalús i li dic: "Mira, nina, calla". Té vuit anys més que jo, no són molts.

M'havíeu dit que éreu vuit germanes?

Érem vuit, sí.

Totes dones?

Eren dos nins. Un va morir molt jovenet que hi va haver una epidèmia, jo no me'n record, bé, no sé siquiera si havia nascut, de sa grip, me pareix que era s'any 42 o 43. Després, s'altre va ser una desgràcia més gran encara a Son Rapinya. Un camió el va agafar i, bé, i varen quedar ses nines, sis nines.

Quina mala sort.

Sí, molt mala sort, però bueno és sa vida, es dia a dia. Jo ja te vaig comentar que es dia a dia s'ha de viure. Jo s'altre dia no sé si me va passar una cosa que crec, me passen moltes coses, però aquesta cosa crec que val la pena contar-la. Una amiga meva me va dir: "Anem a cercar esclata-sangs". Dic: "Sí", "anem a tal puesto", "anem". I me va dir: "A sa finca hi ha unes barreres, fica'l a dedins que es cotxe estarà millor", vale. Primer, mos vàrem prendre, jo anava amb tacons, jo som molt fina, venia d'informàtica i vàrem estar tres hores per sa muntanya. Quan vàrem tornar en es cotxe, i això que vàremdemanar cercar es puesto en s'internet, havien tancat ses barreres. I vaig dir anem a fer un poc net i sortirem per sa muntanya. I així ho vaig fer. Quan vaig sortir, sa companyera m'aplaudia. Diu: "Però és que no te poses nerviosa, no te poses histèrica". I dic: "Però, si és lo que hi ha, o ho faig o no ho faig". És lo que li vaig dir a sa nina. Jo, per sa meva vida potser, m'enfrent a lo que ve. És que no puc. Estic tota sola des de que tenia onze anys, surant a germanes i visquent i sent feliç perquè jo som un bitxo feliç. Ma mare va morir. Sempre he tengut ajuda. Sempre hi ha un veïnat, un altre, sempre hi ha una persona, mira. Això és com una leyenda o per jo: Tu ajudes ara aquesta persona, aquesta persona ni se'n recorda ni t'ho agraeix, però hi ha en aquesta que t'ajuda. I jo dic que això és una cosa "un de s'altre" supòs. Jo he tengut molta sort en aquesta vida per sortir un dia a s'altre davant.

Però això també serà perquè tu també has ajudat molt.

Perquè tenc un caràcter un poc... Supòs.

Vostè me va dir que no creu amb sa sort, creu amb es fets...

És lo que t'estic dient, realment és això. T'havia contestat a sa pregunta antes de temps. Sa sort se la fa un mateix. Clar, que pots tenir sort. Mira hi ha una anècdota molt bona també. Jo vaig vendre un pis i vaig comprar una finca. I vaig quedar fora doblers. Sa finca, es tetxo estava amb goteres, no teníem trespol, ta ta ta ta ta... i jo havia gastat molts de doblers. No vull aclarir més peruè és un cas molt... I jo tenc molta fe, pareix una tonteria, en madre sacramento que és sa fundadora de ses adoratrices. Jo deia "desde luego", no res normalment, però dic: "És que és una putada lo que me feu, no és just, jo crec que... m'he teniu que ajudar". Idò me va tocar es cegos, Setanta mil euros. I vaig acabar sa casa. No sé si aquestes anècdotes són importants, però són fets que m'han passat i es venir a sa sort. Sí, vaig tenir sort, però jo estava lluitant per això. No, tot sol resar i tot això, que també, jo crec i no crec. És una història un poc rara. però, jo vaig vendre es meu pis, jo vaig comprar sa finca, me vaig arriscar i vaig tenir sort o no vaig tenir sort. Jo aquestes persones que se posen a un racó a plorar, a plorar, perquè tenen mala sort, no ho entenc. Aquella deia: "Cridam a un que vengui", "No, anem a treure es cotxe com sigui". I com això pues podria estar quatre mesos aquí contant anècdotes perquè, claro, sa vida no ha estat...

Bé idò ja finalitzam, moltes gràcies.

Gràcies a voltros, sou molt amables. Vos faré una petita història, perquè m'agraden molt fer històries. No, gloses, en castellà si m'ho permeteu i, si no vos agrada, podeu tallar.

En este día especial, nos hemos reunido con la juventud para disfrutar, contarle nuestras cosas: nuestras anécdotas, nuestras vivencias, nuestras historias. Y ellos que nos dan alegría, paz, consuelo. Es maravilloso con vosotros estar. Quiero que seáis felices, que la vida os sonría y todo, todo sea mejor cada día.

Moltes gràcies.

No me digueu que ho torni a fer perquè ja no me'n record.

Diuen que ses coses bones passen un pic.

Sí, però me fa gràcia perquè m'agrada molt fer-ho això, molt. A vegades escric coses, m'agrada escriure coses.

[...]