RESUM
Avui seguirem parlant d'exiliats. En concret, ho farem a través dels records d'Engràcia Vicens i Magdalena Nebot, que s'exiliaren a l'Alger, allà on les seves vides s'entrecreuaren.
TRANSCRIPCIÓ
Ha passat un bon rato, perquè llavonses se va desbocar i va dir tot lo que havia de dir, com a español. I llavonses me diu: "Saps per què li faré es passaport? Perquè sa meva dona és mallorquina". I jo vaig pensar "enhorabona", perquè hombre algo vaig guanyar. Va fer bé casar-se amb una mallorquina, perquè va tenir una mica més de sentiment, que sinó no...
No vos hagués fet es passaport.
Perquè jo li vaig contar sa nostra vida i era per dir "nina, ves-te'n tranquila", perquè això és vergonyós lo que he passat i que em passat.
A mi lo que me va contar ahir n'Engràcia ja me va escarrufar.
I claro, i ho crec que vos va contar també que se'n havien hagut d'anar i que son pare havia estat tancat. Mestre Guillem disfrutava de xerrar amb ell, quasi cada dia passava, com que sabia que jo cosia.
I cosíeu amb n'Engràcia?
No, n'Engràcia no ha fet feina mai, no, que jo sàpiga no. Va anar a cosir a ca una professora, però jo que jo sàpiga no ha cosit mai, en canvi, jo m'he aturat i m'he jubilat ara. Claro, he fet tallers per tot Palma, vaig inaugurar s'escorxador, quan varen inaugurar, i noltros vàrem anar a s'església a protestar, perquè no se vengués allò i no s'expropiàs, sinó que fos des poble, a s'església nolros es meu home i jo ja vàrem anar a ses manifestacions i després com que jo feia feina pes cam rodó, un dia per setmana o dos, segons sa feina que hi havia, i des camp rodó, quan vàrem inaugurar s'escorxador, jo vaig ser sa primera que també vaig fer es meu taller allà.
I vivíeu allà en es camp rodó?
No, jo visc a devora sa graduada, carrer Jeroni Pou, aquí on hi ha Sa Nostra, cap de cantó, idò allà dedins vivíem.
[...]
Jo som de ses que he hagut d'aprendre francès, no som com es espanyols que no han d'aprendre res.
Sa veritat és que no se fos nota s'accent francès, només un pelet de res.
I com vols que se me noti? Me'n vaig anar amb devuit anys, jo havia estudiat dos anys aquí quan veig esser allà sa policia mon pare contestava lo que feien preguntava i llavonses sa policia diu, perquè jo li contestava, me diu "no importa contesti vostè, noltros l'entenem a sa seva filla", o sigui que ja començava a dominar-lo. Es cap de s'any no sabien d'on era jo. Ningú pensava que fos espanyola.
[...]
És que jo ara veia en Jaume, en Jaume el conec des de que va néixer.
Quin Jaume?
En Jaume Noguera, és que presenta ara es capvespre. En Llorenç son pare, aquest és en Jaume.
És de per aquí, no?
No, és de Palma, eren íntims amics amb es meu home, amb son pare i jo conec sa mare i tot i en Llorenç ara va morir, s'altre dia, son pare. Vull dir que tota sa vida ja els he vist a Palma a ells.
INFORMANT
Nom
Magdalena Nebot Vaquer
Professió
Cosidora | Brodador/a
Municipi de naixement
Capdepera
Municipi de residència
Capdepera
De n'Antònia Mercadal i això són es seus fills. I això és na Maria que te deia que cosíem, vàrem cosir en es mateix taller.
I aquesta ets tu?
Sí. Amb sa nina. Acabàvem d'arribar. Pensa que vaig estar tot lo dia malalta jo aquest dia.
Ah sí?
Me varen haver d'operar després.
Per què?
Perquè vaig tenir un fibrón a sa matriu. Un fibrón. Ara te volia mostrar sa que va estar amb ma mare a sa presó de Capdepera, aquesta, madò Maria, Bet Maria germana. Fins es darrer dia venia aquí jo es diumenges anava a cercar-la i dinava amb noltros. "Magdalena no me deixes, Magdalena no m'abandonis". Tenia fills, però m'estimava com una filla seva. Aquesta també va estar a sa presó de Capdepera, però aquesta no sabia res de política i madò Bet Maria germana aquesta diu: "Jo no sabia res de política, però ara, digau-me coses". Això no és aquí on hi havia ma mare... això és sa Provincial. Me deia Bet Maria me dugueren lo primer a sa Provincial.
I aquesta foto que hi ha tots aquestes homes?
No ho sé, no ho veig. Ah, deuen ser. No ho sé, és de sa provincial, que pentura hi havia homes i dones perquè permí se feren fotos homes i dones.
Hi ha moltíssims homes i dones allà en es cap de cantó.
Sí, aposta te dic. Això era sa Provincial. Bé, ja ho arreglaré. Per aquí en tenc més de fotos... Ah! de fotos en tenc animalades. Ah no, això ja és sa coral, sa coral.
Això són es tres que s'amagaren.
Aquests són es tres que s'amagaren i es des mig?
Això en Fil, aquest va anar a Alger i també va estar a sa presó a Formentera, i si no hagués estat per mon pare i el tio... no, aquí no hi és el tio Toni... i el tio Toni, s'hagués mort. Amb unes cames així d'inflades va venir a Formentera i perquè es meu pares li enviaren coses. Mira, això són ses filles que mataren: n'Antònia i na Maria i això és s'altra germana. Sa filla Catalina sa mare no la tenc.
I aquesta qui és?
Aquesta és na Magdalena, antes d'anar-me'n Alger. Aquesta la em varen fer aquí.
No és raro que vos venguessin darrera.
Una més, una dona com una altra.
No, i a sobre comunista. Els hi devia agradar...
Bé, però en aquell temps no era comunista jo. Mira això, quan jo era petita, que guapa. L'ador en aquesta... I això és es meu germà. I això és na Catalina, que li mataren son pare, a Menorca, que estava amb mon pare. Això som jo, veus, quin brodadet me feia ma mare a sa presó.
Això era quan sa vostra mare estava a sa presó?
Sí, i no veus que jo som més grandeta que tres anys? Ara vull anar apuntant coses. Això és n'Aurora Picornell. Això és na Maria i n'Antònia. Ara ja no sé què tenc per aquí. Això és es meu padrí que mataren. Com que me'n he anada pes carrer amb sa foto, el dec tenir més petit jo per aquí. I això és un cosí germà des meu home. I és un tio, un germà de sa mare de na Mercadal, n'Antònia, que veim a memòria històrica, idò això és es cosí que mataren, aposta es meu home més anava de política, perquè li deien Jaume Serra Escandell i es meu home era nin també i resulta que es seu fill que l'admirava, que era mestre d'escola i que sempre xerrava de s'escola i de s'educació li maten. I, clar, ell era més petit, quan el mataren era més jove, pues, bé, per aquí hi ha es escrits meus. Això ja és Artà, Artà que vàrem fer coses.
I aquesta foto?
Això és d'Artà, de... aquest representen es teatre de sa gent que mataren a Artà. Jo ho guard, perquè hi vaig anar a veure-los. Jo quan hi ha coses hi vaig i com que no fa molt que hi vaig anar. Ah, mira es meus pares, quan varen venir d'Alger, encara se varen presentar es primers socialistes aquí. I vaig fer una fotocòpia i li vaig donar en es batle, que és socialista. Això és un escrit meu. Bé, ja m'heu vista ara de jove, no en tenc més de fotos aquí, aquí només tenc ses fotos que he mirat de... això són escrits del 36. Mira, aquí tens sa família, això és mon pare de vell, ara quan va morir, estava en aquesta casa, ho veus? Aquí enfrente, damunt sa terrassa. Això és ma mare, això torna a ser mon pare. Això és es padrí que mataren, que has vist sa foto grossa, i això és sa dona des padrí Joan. No tenc es padrí Joan jo, jo ho he dit a na Margalida i ningú té fotos, des meu padrí. Això és Alger.
Aquesta foto és Alger?
Alger, mon pare, ma mare, i això és quan en Jaume era a París. Això és sa nina i això som jo. I això és sa padrina...
Clar, i això és es vostre padrí que mataren i sa seva dona.
Exacte. Bé, i aquí tens sa foto des llibre de na Margalida Capellà. Això és sa foto de ma mare des taller.
És ben guapa sa foto.
Perquè jo l'he treta d'aquí. Jo tenc aquí na Margalida Capellà i allà en David, hi tenc tothom. Veus sa foto, na Margalida va fer un llibre de ses dones que jo aquí quasi no hi som, allà som. I llavonses, clar, va posar sa foto aquesta na Margalida xerrant de jo o no sé, no sé si és amb aquests, és de ses primeres, mem si és aquí. Mira, això és un escrit de ma mare. Per aquí hi deu haver ma mare. Això és en David que me va treure tot. Tu pots llegir això?
Jo sí, més o manco. "Ahora que tenemos República, cosa pública, libertad de pensamiento y desarollo de ideas. De ideal vamos a hacer frente a las políticas que tan varamente nos ofrecen bayonetas y ametralladoras para defender su negra historia inquisitoria valiéndose de corazones inhertes. Ahora más que nunca [...] inteligiblemente sin mentirosas fantasías..." "Libérate, mujer". Ja me diràs.
Claro, defensava sa dona, és normal, ses dones sempre ho patim tot i som ses que ho vivim i som ses que mos donam compte. Es homes no vos ne donau compte, no. Feis esforços, no dic que no volgueu, no ho he dit en això, ni de molt, perquè jo ho he discutit molt això també amb mon pare. I era un home que feia cuina i que feia qualsevol cosa. Bé, aquí són preses. Això és lo que te volia dir. I aquí hi ha, veus aquesta foto? Aquests que fan això, s'editorial aquesta Leonardo, varen veure aquesta foto d'aquí i, quan varen fer s'altre llibre, li varen posar i na Margalida Capellà me telefona: "Ai, Magdalena, lo que mos han fet. M'han posat sa foto de ta mare. Estic contentíssima. I tu?", dic, "Què vol dir? Clar que estic contenta, jo més que contenta. Gràcies". Això és es padrí que mataren. Bé, això ja és més gent. Tot això són gent de Capdepera. Bé, ara ja no hi ha res més meu aquí, no sé que trobem qualque foto de ma mare. Jo hi ha noms que de vegades dic aqueixa l'he sentit... Es padrí perquè és que va fer aquesta foto i jo vaig treure sa foto amb so meu d'això. Aquí què diu?
Això: "El obrero balear 1942". Mira, això és 22 del 6...
No sé, és que jo tenc ses fotos de quan jo vaig néixer, els escrits a damunt es diari.
"El hogar de nuestros coreligionarios Maria Vaquer y Serafín Nebot, Pascual, secretario de la agrupación socialista se ha visto aumentado por el nacimiento de una niña que ha sido anotada en el registro civil con el nombre de Magdalena y con excepción de todo ritual religioso". Ah, vale. Tanto la madre como la hija disfrutan de immejorable salud, lo que celebramos. És a dir que no te varen batiar, d'entrada. Perdona, però aquí a Capdepera vàreu ser es segon poble de Mallorca que va tenir un cementeri civil.
Jo no t'ho he dit? No t'ho he dit jo? Que en es cementeri, es temps de sa República li varen posar "Cementerio municipal", però després entraren ells i varen posar "cementerio católico, apostólico, romano". Ah, mira, aquí hi ha és que t'he dit de París. Això era Versalles.