Tresor de la Memòria (Sant Joan 2017)

Bon dia!

Gràcies per venir i participar. Primer de tot, vos voldríem demanar que mos diguéssiu es vostre nom i on vàreu néixer. A on heu viscut, com...

Bueno, puc començar jo, bueno, pues jo vaig néixer a Sineu fa 66 anys i en fa 42 que me vaig casar a Sant Joan i de llavors ençà visc a Sant Joan, però vaig néixer a Sineu, nom Magdalena, tot sigui dit, i res més. Si voleu res més, saber res més. Eh?

Està bé.

Està bé?

Està bé. Sí. Vostè?

Pues jo me nom Maria i vaig néixer a Sant joan, he viscut sempre a Sant Joan i en fin, sempre. Tenc 79 anys ben duits, es mes qui ve faig es 80, i això, en fin, això.

Molt bé, gràcies.

A jo me diuen Maria, vaig néixer a Sant Joan, tenc 61 anys i sempre he viscut a Sant Joan.

Molt bé. Tenen una arrel forta aquí a Sant Joan, no? Llavors?

Jo amb 42 anys ja... Ja conec tothom. Quan arribes te trobes molt estrany perquè no coneixes ningú, a part de sa família, però después te vas integrant amb tants d'anys ja... Lo únic que no he perdut és s'accent, perquè a Sineu no se xerra igual que a Sant Joan, i encara me diuen, m'escarneixen i se com a riuen un poc de jo, però bueno, ho duc bé.

Ho fan de bo?

Només faltaria! Només faltaria que perdéssim ses nostres arrels. Ses arrels no s'han de perdre mentre pugui ser. O no?

Ara que me diu això de Sineu que...

Que xerram diferent, sí.

Que xerren diferent. Quines expressions, o quins... Quins verbs...

Sa diferència, vols dir que hi ha? Feim sa /e/... Per exemple, noltros deim: "Mari/e/", "caset/e/", feim sa /e/. I, a Sant Joan, ella te pot dir, com deis Maria? Com ho deis?

Maria. Sa /ə/.

Fan Maria, o no sé com...

Mos semblam bastant amb Felanitx, a Sant Joan.

I amb altres pobles del voltant? Que Sant Joan està ben ben al centre, també tenen d'altres sons així diferents?

Jo aquí a Sant Joan amb Felanitx, no en sé d'altre que s'assembli amb es santjoaner.

Com Sineu no, a Sineu no hi ha enlloc, n'hi ha molts que quan mos escarneixen, que diuen, mos confonen amb Lloseta o Binissalem, però és diferent, perquè a Sineu feim sa /e/ i allà fan sa /ε/. Noltros, per exemple, deim, a Sineu deim "vinagre" i "caseta", i a Binissalem, Lloseta, Alaró, aquella zona des Raiguer, pues diuen cas/ε/ta més vin/ε/gre... Vin/ε/gre, cas/ε/ta, ho diuen... Fan sa /e/ diferent. A Sineu feim sa /e/ més seca... /e/ trencada, no sé com se diu, però, perquè jo no he estudiat català i no sé exactament com se diu, però som diferents. Feim sa /e/ però diferent.

Un altre so.

Un altre so! Feim sa /e/ molt, molt així, /e/, /e/.

I ara amb això dels sons... Amb els sons n'hi ha a vegades jocs de paraules... Sabeu qualque joc de paraula, qualque endevinalla... Que vos agradaria dir-nos?

Bueno, endevinalles n'hi ha moltes, lo que han de venir a sa memòria.

Sa pròxima que vendrà m'ha cantat una cançó que jo no la sabia. Parla de Sineu, es dimecres a Sineu no sé què, però na Maria Magdalena la duu escrita, li he dit me l'has de donar apuntada perquè no la sé! Hi ha un dicho que diuen...

A Sineu veuen es gep dels altres i no se veuen es seu.

Perquè el duim darrere, es gep. Se duu darrere, no mos el podem veure mai! No és així, però voltros l'heu sentit a dir, que sempre s'ha dit: "Ui, a Sineu, que veuen es gep des altres i no se veuen es seu!".

A Sant Joan mos tenen per peu-grossos!

Peu-grossos a Sant Joan! I per què és això?

No ho sé, mos aguantam de drets! Tenim estabilitat.

I de refranys, perquè a vegades ses dites, es refranys tenen... D'aquestes amb relació amb es temps, avui que està més ennigulat, vos sabeu qualcuna? Que tengui relació amb es temps, amb es camp...

Per exemple, ses tres boirades, sol ploure. Tres dies de boira seguit, sol ploure. Ennigulat crusats també és una senyal d'aigua. I no sé, ara així no me'n surten més.

I si Randa duu capell... Com ho diuen? No sé com és.

Si Randa duu capell...

Randa amb capa.

No.

Com? Com?

Si Randa, per exemple, té boira, diuen es puig de Randa té capa, plourà. Va vestit de capa, sa boira.

I de... Si no, d'alguna llegenda?

I aquesta que diu de sant Marc.

Na Maria en té moltes.

Sí però les tenc apuntades allà dedins, si no no me'n record. De Sant Marc?

Vuit enllà, vuit ençà, sa saó de Sant Marc no pot faltar.

De fet, avui plou i Sant Marc va ser ahir.

Despús ahir.

Despús ahir.

I això es repeteix?

Eh? Sí, sí, sempre. O vuit dies antes, o vuit dies després...

Sa brusca no pot faltar.

Sa saó de Sant Marc no pot faltar i, efectivament, ho és així. De fet, a Sineu es patró és sant Marc perquè no plovia, no plovia i varen prometre que es primer dia que plouria farien festa, i va ploure dia 25 d'abril. I llavors ençà és es patró, fan festa, de fet, hi va haver el bisbe. Ara, despús ahir varen fer una processó. Sí, fan molt. I es refrany és això, i de fet avui, plou.

Puntual, eh?

Puntual. Sí.

I de qualque llegenda o històries que se contaven o...

No sabeu la devers Son Vaquer, dels dragons de Son Vaquer, la deveu saber.

Sí però no... Ja tampoc no ho sé exacte, en això.

Bé, però jo ho he sentit contar en es meu sogre.

Sí, que hi havia balls. Antes hi havia balls, no és com ara que hi ha discoteques i tot això. Hi havia balls per ses casetes des camp, i se deien balls de sequer, i a Son Vaquer, una finca, pues se reunien es joves i movien ball. Però llavors hi havia pretensió amb ses al·lotes i diu... Ara no sé com se comença...

N'hi ho diuen, Sant Joan eren molts, de Sant Joan eren molts i de Montuïri trenta...

De Sant Joan eren molts,

de Montuïri trenta,

no hi havia cap s'empenta

però no hi faltaren dragons.

I és perquè amollaren dragons per allà dedins i clar, sa gent se va desperdigar.

És com a una història que ve d'una realitat, no?

Sí, sí, sí. Jo l'he sentit contar en es meu sogre, en això. N'hi ha moltes de cançons d'aquestes. Moltíssimes, sí.

Per exemple, pues antes no hi havia, quan espolsaven ses ametlles, ja no hi havia ni màquines per espolsar ni res de tot això. Tot era manual. Pues llavonses es vespre se reunien es veïnats d'un carrer i pelaven ses ametlles, i quan havien acabat de... cantant cançons i tal... Hi passaven grupets de joves, si a ses cases hi havia al·lotes, i llavors, en es final, l'home de la casa treia un meló o una síndria, i això era es disfrute que hi havia. Es divertiment, vaja!

Molt bé, molt bé.

És així.

Doncs, moltes gràcies! Moltes gràcies.