Tresor de la Memòria (Sant Joan 2017)

Hola.

Per... Com tenc entès vós sou de Sant Joan.

Sí.

Vàreu néixer en el quaranta-sis, esteis casada de tota sa vida, sou mestressa de casa...

Sí.

I... quan éreu petita, supòs que es vostres pares vos devien contar contes, rondalles, o vos devien cantar qualque cançó, o vós mateixa en devíeu cantar amb ses vostres amigues.

Sí, sí.

Vos en recordau de qualcuna?

De cançó?

O de rondalla...

Sí... l'he de cantar tota sola?

Sí, si no la voleu cantar, basta dir-la!

Jugàvem a rotlos, cantàvem "gallineta què has perdut?", mos tapàvem els ulls i n'hi havia una enmig i dèiem: "Gallineta què has perdut? Deu reals i un menut. Per on? Per terra. Si les vols anar a cercar 'planto'". I sa que estava enmig cercava una nina, sa que sigui, perquè no sabia qui era perquè duia es mocador tapat, els ulls tapats amb so mocador. I això, i llavors jugàvem a bolles, i aquests jocs eren nostres. "Piso", una cosa que fèiem, "piso" i mos giràvem i fèiem es números i... llavors, què vos he de dir? Coses d'aquestes i... llavors cantàvem, per exemple, rotlos, i cantàvem qualque cançó, però era tota sola ara, cantar-la... La vos puc cantar, m'és igual. Però bueno. Per exemple, cantàvem:

Rosita, ¿qué vendes?

Harina y arroz

¿A cuánto lo vendes?

A dos treinta y dos

¿En qué calle vives?

En calle Rincón.

Responia una altra. Responeu?

Qué número tienes?

El número dos

Con sí

Con sí

Con no

Con ésta me da vergüenza

Con sí

Con sí

Con no

Con ésta me caso yo.

I això, una cançó així, i aquestes cosetes. I llavors endevinalles, i jugar a veo veo, i això eren es jocs que hi havia fa estona.

I d'endevinalles vos n'enrecordau de qualcuna?

Sí, ara te'n diré una:

Milindrango va empinat

militant que van amb ell

tots van vestits de vermell

Menos en Milindrango vell

A mem si sabeu què és! No?

No!

Idò és un cirerer. Perquè un cirerer és verd, i té es milindrangos tombant, penjats i... És un cirerer, amb una paraula. Bueno, això i ja què vos he de dir? hi ha moltes d'endevinalles. Ja no me'n venen més, eh... Una cosa nom... En compr un pam, en tir un pam i... Bé.

En compr un pam,

en menj un pam,

i en tir un pam.

Perdonau. I és, a mem si sabeu què és.

En compr un pam, en menj un pam.

I en tir un pam.

No...

Bueno, un plàtano. I què més me demanau? Han d'entrar una d'elles ara? Jo ja he fet un poc de...

Vós deveu saber qualque llegenda o qualque dita popular...

De Sant Joan jo me'n sé sa des puig de Sant Nofre, sa de la Mare de Déu de Consolació...

Jo no la sé, sa des puig de Sant Nofre!

No, jo no la sé molt, tampoc, eh? Però vaja, si m'ajuden un poc... A Sant Nofre tenim aquest puig que té cent, o dos-cents cinquanta metros. Se diu es puig de Sant Nofre i ara s'ha posat molt de moda perquè l'han... Hi ve molta de gent, s'ha posat a sa història, ara, i bastanta de gent. Hi ha una església que està esbucada i sempre hi havia un frare, que li deien Nofre. I aquest Nofre, sempre es migdia hi anaven dos coloms, i sa gent que feia feina per es camp deia: "Ai, són les dotze", perquè hi anava a les dotze, "són les dotze perquè ara hi van els dos coloms. És hora d'anar-mos cap a retiro a dinar, perquè són les dotze". I després hi ha una altra... Un poc més enfora, hi ha un charco gros i deien que hi duien es cans a tirar, es cans malalts. Se diu es bot des cans. I... no sé res més, és més o menos això. I ara que Sant Nofre està lo mateix, s'església i, sempre i llavors hi anaven después dels corbs, dos falcons. Cada dia, cada dia, sa costum era d'anar-hi dos falcons. I això, un poc més o menos això de Sant Nofre. I ara si volen contar elles lo de Consolació, també és molt popular. Hi ha un santuari a Consolació... Contau nines o he de contar jo? Un poc més menos... Ella? Venga Rosa. O Margalida. Ho he fet un poc bé?