Na Magdalena Ferrer Oliver va néixer a Sencelles el 1938 i té una memòria prodigiosa, ja que ens recorda moltes gloses i endevinalles, a més de paraules que han caigut en desús com "xapeta", "xerrac" o "gavilans". També ens explica la recepta del frit de matances i com són les festes de Sencelles: Santa Àgueda, la Mare de Déu d'agost o l'Embala't. També ens diu refranys i cançons, com la d'en "Pep Gonella", en "Joan quan va arribar" o na "Catalina catalana".
Magdalena Ferrer Oliver, vuitanta anys, recent fets.
Amarillo, verde y blanco,
habitación de la hormiga,
si quieres que te lo diga,
espera y vete pensando.
Una pera
Un llençol ben apedaçat i
punta d'agulla mai ha tocat.
Un camp ben llaurat i punta de rella mai ha tocat.
I és sa teulada.
Parar taula, que no se diu ara.
Girar figues, pelar ametlles.
Xapeta, destral, xerrac, gavilans. Xapeta l'emplees més pes ramellers i per fer coses. Una falç per segar faves, una arada, que era per llaurar, i llavors una... els gavilans era per entrecavar. I un xerrac per xerracar, per tallar es arbres, si hi havia llenya. Això s'empleava molt. Xerrac encara s'emplea, però no és per lo mateix, un temps d'empleava molt.
Es frit mallorquí, qui más qui menos ho fa, però es frit de matances, jo ho faig així, n'hi ha que per ventura no ho fan així. Jo fregesc patata, llavors, xulla, llom, carn magra, fetge i, llavors, si tenc esclata-sangs o picornells, n'hi pos i pebres vermells i el remenes tot. A ca nostra les agrada molt.
Ses festes des poble hi ha: Santa Àgueda, que és sa copatrona de Sencelles, que n'hi ha que diuen que és leyenda i n'hi ha que diuen que no ho és, que fa moltíssims d'anys, no m'enrecord sa fetxa exacte, no plovia i vàrem dir que es dia que plouria farien festa i es dia de Santa
Àgueda va ploure i ja era molt endavant, perquè ja era dia cinc de febrer i aquest any hi va haver una anyada que no hi havia estada mai. I de llavors ençà sempre feim festa, és sa copatrona de Sencelles i feim festa. I ara, darrerament, perquè hi va haver uns anys que va decaure un poc, però ara per ventura fa trenta o quaranta anys que se va tornar a moure i fan un fogueró amb torrada, sa plaça es dissabte i es diumenge hi ha l'ofici i llavors sortir a la fresca, un temps se feia sa comèdia de Santa Àgueda, però llavors va decaure i ara fa un parell d'anys que no l'han feta a sa comèdia de Santa Àgueda.
Ah!, Llavors tenim la Mare de Déu d'agost que són ses festes d'estiu, sa fira, que és en es maig, es tercer diumenge de maig fan sa fira, també que és molt antiga, fa molts d'anys que la fan. Sa fira és com totes ses fires. Es dissabte de sa fira fan ara fa per ventura deu anys que fan... hi ha paradetes de menjar i llavors es vinaters que tenen en es poble surten i beus vi i menges. Hi ha taules a sa plaça i hi ha bastant de gent, s'ha animat molt. I llavors sa fira, com totes ses fires, que hi ha... I llavors la Mare de Déu d'Agost és per s'agost. I antes de la Mare de Déu d'agost, ara per ventura fa o deu o dotze anys que fan s'Embala't, que és sa festa de sa palla, no sé si heu vengut mai o no. I res, i tragines, una bala de palla, fan un dinar a un puesto que se diu sa plaça nova, fan fideus, lo que tenim a Sencelles, que
és la Beata, que molta gent la coneix i és sa festa més gran que se fa. Fa per ventura quaranta anys que se fa una festa, una ofrena floral i tota sa gent que hi vulgui anar i nins van vestits amb so vestit ample que se diu o vestit de pagesa i duen un ram de flors en es monument. I n'hi ha que no van vestits i també li duen. És una festa que fa molts d'anys i Sencelles hi tenen molta devoció. Llavors, fan una missa i ara pes nins no se'n fa, se fa una cosa dins l'església que són jocs i quatre coses. I llavors es vespre se fa un ofici i hi ha molta gent. I és un dia que és festa a Sencelles.
El trobes que han canviat, perquè eres més jove i te feia més il·lusió i ara ja no te'n fan tantes. Sa festa de la Beata ha anat a més i
Santa Àgueda també ha anat a més, perquè va durar uns anys, fa quaranta-cinc o sis anys que era quasi un dia normal. I llavors la remuntaren i ara se torna fer. I la Mare de Déu d'Agost també, ses festes de s'agost i s'Embala't que és lo que va millor. Van a cercar sa bala i la duen i llavors, quan surt sa nova, se banyen, jo no és que hi hagi anada mai. És cosa de joves. Se banyen i se tiren palla i hi ha molts de trulls. Es joves van molt animats amb això. Van molt animats.
Cada cosa a son temps i estiu cigales.
Un tord sense ales, no pot volar.
Una casa sense pa, no estan contents.
Una jaia sense dents, donau-li pa moll.
Una bota buidada no ha de menester punyir.
Es nostre morir
s'arramba de cada hora,
per ses parts enfora,
jo no sé què hi fa.
Jo que hi tenc d'anar
me sap com a greu.
Qui s'aixeca dematí, pixa allà on vol.
Val més duu dol, que morir-se.
Qui jura en ver no jura en fals.
Els joves a un ball van erugats i es coll des frares són peluts o pelats.
Pere Gonella té
un ca de bou,
el baratà amb un ou
de xoriguer,
el va vendre en es porquer
de Son Caliu,
que era s'home més viu
de dins Son Serra,
sabia tocar guitarra
i castanyetes,
sabia fer ballar pessetes
dins un garbell.
Es fill de na
Portell
era un cabrit,
se va tallar un dit
fent un llaüt.
Va davallar es puput
felanitxer,
que feia de barber
davant can
Pau
i mestre Nicolau
li ficà s'espasa
arran de s'ull.
En Joan quan va arribar
amb aquelles sabatotes,
encalçava ses al·lotes
per darrere es campanar.
Catalina catalana
penja es llum a sa paret
i veuràs en Joanet
que el s'enduen a l'Havana
amb un cotxe d'indiana
tot carregat de ramells.
Sencelles