Tresor de la Memòria (Biniamar 2018)

Bon dia.

Per començar, es teu nom.

Magdalena Coll Amengual.

On vius?

A Biniamar.

I sempre has viscut aquí...?

Sempre, hi vaig néixer i, si pot ser, hi vull morir.

Quants anys tens?

83.

Vale, pues, tu saps molts d'oficis d'aquí. Quins són es més típics?

Anar a sa mina, els homes anaven a sa mina i qualque dona també hi ha anat a sa mina, també.

I mos pots explicar en què consistia aquesta feina?

A sa mina? Hombre, un forat i s'enfonyaven allà dedins amb un llum a les fosques i..., molt perillós. Hi ha hagut gent que hi ha mort, es meu home hi va anar de jovenet, però llavors quan mos havien de casar ho va deixar. Ho va deixar perquè llavors hi havia poca cosa, pocs doblers i per casar-nos..., cosa pobra. I ho va deixar perquè, si deixava sa mina, l'indemnitzaven i duia un parell de doblers i vàrem poder comprar es mobles. I llavors, bé, mos vàrem casar i va fer de camarer, ha fet de camioner i ha fet bastanta, sí...

I glosador, no?

I glosador, de glosador tota sa vida.

I a quina hora solien començar es miners?

N'hi havia que hi anaven en sa nit, n'hi havia que hi anaven de dia i n'hi havia que hi anaven es capvespre. Feien turnos. Era molt feixuc.

I on estan ses mines? On se troben?

Per aquí darrera, a suquí. Llavors en varen fer una de cel obert i ja no era tan perillós.

I, a part de miners, hi havia d'altres...?

Hi havia picapedrers, hi ha hagut sempre pedreres i picaven pedra...

I qualcun més de camp?

De camp, tothom, molta de gent qui no feia ofici de picapedrer també. Un parell de possessions i hi havia bastanta de gent que anaven a es camp.

I qualque llegenda antiga que solien contar..., una anècdota..., des poble?

Jo no sé... No sé quina anècdota.

Alguna història d'aquestes que teniu de Biniamar, coses que varen passar fa temps a es poble que mos contàveu?

De Biniamar, ha passat poca cosa d'això. Es poble era petit i tot era una unió..., i en fin.

I aquella dita que m'has dit abans?

Quina? Ah!

Es dia que em vaig casar

vaig fer faves escaldines.

Quan les vaig tenir bullides,

no les vaig poder trempar.

S'oli va esser a s'olivar

i sa sal a ses Salines,

es vinagre a ses vinyes

i ja no les vaig poder menjar.

En sabeu alguna més d'aquestes?

Sa sogra diu que no em vol

i jo no la vull a ella.

I té es mànec per sa pella,

fa anar s'oli allà on vol.

M'ha arribat a ses orelles

que sa sogra no me vol

i me posaré per dol

unes faldetes vermelles.

Si m'haguessis vist venir

per dins un camp de terrossos

es meu cor se feia trossos

per arribar per ser aquí.

No en vull dir més!

Algun acudit o alguna dita o refranys d'aquests que xerra des temps, que se feien servir a es camp? Per exemple, març ventós, abril plujós o algunes d'aquestes dites o refranys...

Jo cançons d'aqueixes, jo..., anava a collir olives amb dones majors i en sabien moltes. I tot lo que sé és d'aquestes dones majors que cantaven i ho vaig aprendre d'això.

I mos ne podeu dir qualcuna de ses que vares aprendre amb elles?

Aquestes que t'he dites, sí.

Perquè una glosa..., no voleu llegir, no? No voleu llegir cap glosa?

Ses gloses, les vos he duites.

Es dia que mos varen donar es sí

estàvem enamorats,

quaranta-sis anys fa que estam plegats

i mai m'he hagut d'arrepentir.

Vàrem començar el camí

ple de roses i espines

però si junts sempre camines,

caminant fas camí.

Hem passat sa barrera des setanta

ja no fuig lo que és amor,

però mos queda s'estimació

per fer lo que faci falta.

Aixeca sa cara, amor meu,

i camina alegre per la vida

i si un dia nostre Senyor te crida

que sigui junt amb en Mateu.

Moltes gràcies

Això són des meu home.

Si voleu contar-nos alguna cosa més, una altra glosa o lo que volgueu...

Jo no sé gloses... Ja està.

Moltes gràcies.