RESUM
Na Joana Ginard Brunet i el seu fill Bartomeu Joan Gomila Ginard ens canten un tros de l'argument d'Artà, una iniciativa emmarcada dins el projecte de recuperació folklòric dels sons de la festa.
TRANSCRIPCIÓ
Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u,
Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u
el dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta-u,
Sant Antoni trenta-u,
ai, trenta-u!
Beneïu-mos, sant Antoni,
som es pagesos d'Artà,
beneïu-mos, sant Antoni,
som es pagesos d'Artà,
l'any que ve volem tornar,
no mos
Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u,
Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u
el dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta-u,
Sant Antoni trenta-u,
ai, trenta-u!
Beneïu-mos, sant Antoni,
som es pagesos d'Artà,
beneïu-mos, sant Antoni,
som es pagesos d'Artà,
l'any que ve volem tornar,
no mos
assusta el dimoni,
no mos assusta el dimoni,
ai, el dimoni!
I assistiu a lo elogi
d'un sant que hem de venerar,
i ara per acabar, acabar,
digau visca Sant Antoni,
digau visca Sant Antoni,
ai, Sant Antoni!
INFORMANT
Nom
Joana Ginard Brunet
Professió
Treballador de Correus
Municipi de naixement
Artà
Municipi de residència
Canyamel
Nom
Bartomeu Joan Gomila Ginard
Municipi de naixement
Artà
Municipi de residència
Canyamel
Ara toca fer es repàs
a tot lo que és des jovent,
durant tot l'any mos fa vent
just diuen que me pas,
però no em fan gens de cas
es com si xiulàs es vent.
Allarguen s'adolescència,
just pensen en maquinetes,
tant joves com jovenetes
tenen poca convivència
red socials per conveniència
que entren dins ses casetes.
Ara toca fer es repàs
a tot lo que és des jovent,
durant tot l'any mos fa vent
alguns diuen que me pas,
però no em fan gens de cas
es com si xiulàs es vent.
Allarguen s'adolescència,
just pensen en maquinetes,
tant joves com jovenetes
tenen poca convivència
red socials per conveniència
que entren dins ses casetes.
Els pares van mantenint
a tots aquests jovenells
no s'independitzen d'ells
fins als trenta van vivint,
de
juerga en juerga sortint
mira-te'ls quins estornells.
N'hi ha que són tipo ni-nis
ni estudien, ni treballen,
es pares miren i callen
sa fadrina o es fadrí.
Se passen sa vida així
tot pensant amb per què fallen.
Ho tenen ben malament
per entrar al món laboral
l'experiència que les cal
no la tenen normalment,
les paguen poc malament
molt pocs tenen bon jornal.