Tresor de la Memòria (Sineu 2017)

Joan Torrelló Llompart.

I d'on sou?

D'aquí de Sineu.

Hi vareu néixer?

Sí, fa 54 anys.

Mos podríeu dir qualque glosa?

Bueno, puc dir... Ho hauré de mirar un poquet, perquè de vegades per recordar-me un poquet...

Un home que va pel món

ha de tenir bona testa

quantes n'hi ha que fan festa

per les verges i no ho són.

Una més?

Diu:

Un dia me passejava

i vaig veure un albó

tan alt com es Puig Major,

de gruixat no ho era massa,

però tenia una rabassa

com es castell d'Alaró.

Un dia cent homes Se resolgueren a tallar-lo,

quan l'albó anava caiguent,

una branca s'esqueixà,

d'ella en varen obrar

cent barcos que van per mar

i cent mil carretons de sis dits de carbó.

Quan l'albó anava caiguent,

es bons mariners deien:

"Mala peça! Ui els albons!"

I dites, endevinalles?

Dites, en podem dir una:

Qui s'allarga més que es llençol, mostra es peus.

Qui no vol pols, que no vagi a s'era.

Qui va amb un coix, es cap de s'any ho són tots dos.

Mem si mos ne recordam qualcuna altra, endevinalles hi ha:

Una cosa negra, negra, com un corb

quan el toquen, fa es mort.

I hem de donar sa solució?

Sí.

Pues és un escarabat negre.

Después n'hi ha més...

Quan és que un ca s'ajeu? A quina volta s'ajeu?

Pues n'hi ha que diuen un, dos, a sa tercera, i és a sa darrera.

Quan és que un toro fa s'ombra" més redona?

I sa solució és quan se llepa davall sa coa.

Encara n'hi ha més si mos ne recordam. Eh, sí.

N'hi ha una altra que diu:

Senyor mestre d'escola,

un consell vos vull donar.

Quin és s'animal

que té mamelles i vola?

I això ve a ser una ratapinyada, que noltros deim. Com que és mamífero, té mamelles.

Una olla de fusta,

una tapadora de canya,

sense destapar s'olla

i ses tovalles a dedins van.

I això un temps se deia "lloc comú" i ara se diu es "vàter", perquè tenia una fusta amb so forat i sa tapadora era de fusta. I ara són de ceràmica o són de plàstic o...

Enmig de dues penyes

hi ha un ermità,

el senten i no el veuen

i no el poden agafar.

I això n'hi ha que dirien, un poc grosser, un pet. Però és es vent.

Dos germans, vuit morros té.

Que això ve a ser un llum d'oli d'un temps. Es quatre és es de baix i es quatre damunt... Mem si en trobam de... Aqueixa altra que diu... I ja és sa darrera que he contat...

Té coll i no té cap,

té braços i no té mans,

té panxa i no té butza,

té cul i no té cames.

Això vendria a ser una gerra de test.

I més dites de ses...

Més dites, sí. Ja no me'n recorda de massa molt més, duc aquestes anotades només.

Sa des blanc, no l'heu dita.

Tens raó.

No diguis "blanc" fins que no el tenguis dins es sac.

I... Aquesta sa solució, no la sé.

No, és una dita.

És una dita, bueno ara també una altra endevinalla que m'ha sortit:

Quan és que un sac és més ple? Idò pensa, està ple de forats.

I llegendes?

Llegendes, com se suposa aquí, diuen que en es campanar de Sineu hi ha es pany del món. I això és una llegenda, segons diuen, perquè es batlle que teníem antes ho va mirar i tot això és... Són llegendes igual que sa des Much, aquí des Puig de Reig. És una llegenda, però ara quasi quasi s'ha convertit en una festa aquí en es poble, des joves. Que jo tengui més record ja... Ah sí! Però això és vera.

Hi ha una finca aquí des compte d'Espanya, que se diu Defla. Aquí, hi ha, i no és una dita, és sa veritat, hi ha un pou de s'inquisidor.

I creences?

Creences, bueno, creences n'hi ha que creuen, per exemple, un que té mal de queixal, si se posa una castanya agra a dins sa butxaca, te fuig es mal de queixal.

Després, una altra, que se diu un urçol, si te surt un granet aquí davall sa cella i te'n vas a un camí, que no, que de moment que no t'ho vegin fer, fas un caramull de pedres i, si es cap de dos dies hi vas i han tirat es caramull, se'n va es mal a s'altre que ha tirat sa cossa.

Després també n'hi ha que creuen que hi ha gent que lleva ses berrugues o es fics, però vaja jo en tenc un, i ho vaig mirar a un i no m'ha fuit, ara n'hi ha que hi creuen... Bueno i ja no sé...

Es cor?

Es?

Es cor.

Ah sí! Això és també és un poc fort, però vaja. Que se creia que, quan una nina petita de dos o tres anys enfermava d'un mal dolent, si agafaven una oronella, li treien es cor i li donaven a menjar cru, es coret de s'oronella.

I paraules?

Paraules... Sí, com se deia ara, per exemple, en vers de dir "tonto", esburbat, malcarat, boig... Bé, "tonto" se diu normalment. Una paraula que s'altre dia vaig demanar justament a un professor des vostre institut, que era "nyoscla", i ell mateix me va dir que no sabia quin significat tenia, nyoscla, i jo ho he sentit dir moltes vegades.

Què vol dir?

Com que dir... No ho sé, esburbadot, bé sí, igual, no, si ell mateix, en Pep Ferriol no va saber sa traducció.

Idò crec que ja és tot.

Idò, pues moltes gràcies.