Tresor de la Memòria (Binissalem 2018)

Jo som en Joan Ingla Fontanet, no som de Binissalem, som català, però fa seixanta anys que estic a Binissalem, és a dir, que me sent més binissalemer que català. Tinc 76 anys. A es poble, a sa meva dona li diuen de can Remull i a mi, com que som català, em diuen de cas Català. Sé moltes d'endevinalles, lo que passa que t'han de venir a es pensament, però, per exemple:

Un llençol ben apedaçat

que mai cap punta d'agulla

hi ha tocat.

Són es niguls.

Un pam per aquí,

un pam per allà

i un pam que em penja.

Que és un forrellat.

I llavors n'hi ha un que diu:

El mig de dos penyals

hi ha un ermità

que el senten i no el veuen

i no el poden agafar.

Això és una mica brut, però resulta que és una cosa natural, és un pet.

Sa vermada va començar aquí, en aquesta casa particularment, perquè sa vermada la va començar don Llorenç Moyà que era el qui volia fundar i fer això de sa vermada. Aquest home ja tenia unes idees molta adelantades amb això, no sé si és perquè havia viatjat molt i sa festa de sa vermada no sé què. I tenia sa intenció de que es binissalemers a Binissalem fessin sa festa de sa vermada i va començar a fer-la particularment amb joves des club Atlant, que aquell temps existia aquest club, i varen començar a fer ses primeres festes a dins s'estable, que és a baix de sa biblioteca, allà se feia un sopar. Jo vaig venir a sa quarta festa de sa vermada i me convidaren, perquè aquest senyor era molt amic d'allà on feia feina jo i me va convidar perquè venia cada dia en s'estiu. Passava els estius a Binissalem i venia cada dia i fèiem sa xerradeta i així. Férem sa primera carrossa que no n'hi havia haguda cap mai amb un carro que anava a vermar a ca es Agustins, perquè llavors es comprava es raïm a es pagesos i normalment es cellers posaven un tall que deien de vermadors que normalment eren al·lots i un parell de gent un poc gran i duien es raïm aquí a Binissalem i feien es vi.

Donau fil a sa miloca

i, si fa vent, volarà

no ho sabeu que es metge Roca

festeja i es vol casar?

Això ho cantaven a un metge fadrí que hi havia hagut a Binissalem, molt famós per Binissalem per ser un poble, Binissalem. Heu de pensar que aquest home tenia un cotxe i no el treia mai de dins es garatge. Anava amb un cavall amb una galera a fer ses visites a es malalts i d'això. Sa casa des metge Roca que és aquí on hi ha aquests pisos que diuen de can Cagarrí. Jo me'n record d'aquesta casa, quan l'esbucaren, era una casa que hi havia una esplanadeta davant, uns escalons que pujaven per amunt.

Sa ximbomba sona trista.

Madona, que no ho sentiu?

Serà que no teniu

aiguardent pes ximbombista.

Què era un solc, un solc és un buit que queda quan llauren sa terra. Comences i fas un tros buit i llavonses van seguint un damunt s'altre. Ve a ser com una teulada, un solc, perquè una teulada és un solc de teules i un solc pues a sa terra és igual.

Un arpellot era una eina que servia per cavar [...] o per cavar corrals, per cavar lo que fos.

Aus n'hi ha molts: hi ha passerells, hi ha verderols, hi ha cua-roges, hi ha puputs, que també estan desapareixent. Primer anaves per un camí i sempre veies puputs. Quan passaves segons a quin indret sempre, sempre, sempre hi havia puputs i ara han desaparegut. S'altre dia vaig anar a un puesto i encara en vaig veure un, però han desaparegut.

Jo n'he fet moltes de feines, escolta, jo quan vaig sortir d'escola, vaig aprendre de mecànic, però jo no volia ser mecànic i llavors vaig fer feina a una bodega, vaig fer feina de xofer repartidor i llavors en es camp també he fet feines, però ha estat per jo com a hobby, més que...

Ni Borgonya, ni Xerès,

ni Porto, ni altres pamplines

que es tenen per coses fines

i es nom de vi han pres.

Jo, malgrat esser pagès,

no camin a les tentines

i no bec aquestes metzines

que [...]

sols bec amb cristall encès

l'orgull reial de Robines.

Això vol dir que només bevia vi de Binissalem. El cristall encès volia dir amb un tassó de vi.

Si anau a ca n'Amador,,

ja no menjareu tallades

es voltor se les ha menjades

perquè no fessin olor.

Ara passa un jovenet,

ma mare, el voleu per gendre?

Una quartera de cendra

no basta per fer-lo net.

Aixeca't i berenarem

un tassó de vi

i quan serem pes camí

des fred no mos trobarem.

Tu duràs sa guitarreta,

jo duré es violinet

i farem una musiqueta

a aquest bon Jesuset.