Tresor de la Memòria (Alaró 2018)

Hola, bon dia, es meu nom és Joan Garcies, tenc 65 anys, sa meva vida laboral ha estat d'administratiu i estic aquí per lo que me vulguis demanar.

Sí, jo record que es primer dia que mos vàrem conèixer me vares dir que vivies a Felanitx o t'havies criat a Felanitx, fins que vares venir a Alaró, perquè hi tenies una casa, no?

No, exactament no és així, però vaja. Vaig néixer a Felanitx i hi vaig estar molt poc, fins els set anys, després ja vaig passar a Palma i ara fa deu anys que visc aquí a Alaró.

Sí, i bé, sé que vares fer feina d'administratiu i t'agrada molt sa fotografia.

Sa fotografia ha estat es meu hobby, cosa que actualment la tenc un poc apartada, però ha estat es hobby més fort que he tengut, en tenc d'altres però vaja no venen en es cas.

Si vols podem començar amb sa llista... Si vols podem començar per sa cançó que jo tant m'agrada. Sa cançó de "Jo tenia un busqueret".

Ah, bé, això és sa cançó que a jo me vares recordar s'altre dia, perquè jo feia estona que no la... l'he refrescada perquè la cant a ses meves netes, que és:

Jo tenia un busqueret

que volava pes carrer,

una dona el me va prendre,

el me va fer sabater.

Madona, si vols sabates,

es meu busqueret en sap fer,

fortes com una rabassa

i fines com un paper.

Aquesta és una cançó que jo m'enrecord de petit.

Sí, a lo millor, tu has dit que tu la cantaves a ses teves netes, o a lo millor te la cantaven a tu també quan eres petit...

No, no tenc record, però és d'aquella època... no és que me la cantassin però de...

I... sa glosa de Sant Antoni de "sa bota des vi"...

Aquesta l'he de llegir, però a lo millor, perquè és...

Sant Antoni gloriós,

guardau-mos aquesta bota,

si voltros no en beveu cap gota,

noltros la beurem per vós.

I una rondalla que han contat abans de Sa flor romanial...

Sa flor romanial me vares demanar mem si sabia qualque rondalla, na Bàrbara va dir sa de "Sa flor romanial", perquè és una que uns germans van a cercar sa flor romanial, que supòs que sa flor romanial ho cura tot. Aquest germà que la va trobar, es seus germans li varen prendre i ho varen enterrar a un lloc que hi havia arena. I després en aquest lloc va sortir un canyar, un cert dia va passar un pastoret per allà, va collir una canya, se va fer un flabiol i mentre tocava es flabiol, es so des flabiol era... "Oh, germà lo bon germà, tu em toques i no em fas mal, m'enterraren baix l'arena per la flor romanial". I aquest pastor pues sa població va sentir sa tonada, després ho varen fer tocar a es germans d'en Joanet en concret i, clar, sa tonada era completament diferent, que deia: "Oh, germà, lo bon germà, tu m'enterrares baix l'arena, per la flor romanial". O sigui, m'enterrares, o sigui... Varen excavar i encara el varen trobar viu, i tot content, i goig i alegria.

Clar... i si ara me vas diguent ses paraules aquestes de...

Ses paraules que jo crec que te vaig dir són sa "xicra", que és bastant comuna, que és una tassa de cafè, "engospar", que és quan una persona te tira diu "engospa'l", engospar. "Malavejar", per exemple, "malaveja" xerrar bé, és una paraula que actualment no la sent gaire. "Mariol·lo", que és una camiseta imperi. I no sé si te vaig dir "cànyem", que és un pedaç de cuina. Es "tondre" és tallar sa llana de ses ovelles, però aquesta actualment encara se diu, s'emplea.

També que a els d'Alaró se'ls diu "tefa".

Bé, això és una paraula que ja sé que a Alaró això està documentat històric, perquè a un pregó de n'Andreu Vilallonga que va fer a Consell, referent a s'independència des poble de Consell amb Alaró, va fer referència en aquest frase, però això és una paraula actualment en desús, "tefa" és com una paraula despreciativa cap a es d'Alaró. Després també per mí t'he dit que...

A Alaró són senalletes, ja no ho han de demanar, perquè hi varen canviar un Sant Cristo amb un paner de figues seques.

Aquestes coses són segurament de gent forana que tira figues cap a es natius d'aquí.

Una endevinalla, per exemple, com era... en compr un pam...

Aquesta és molt similar... hi ha una endevinalla què és:

Es plat que te serveixen ple i se'n tornen ple.

Aquest és un plat de caragols. Però això és molt similar a aquell que dius:

En compr un pam,

en menj un pam

i en tir un pam.

Que és un plàtano o plàtan.

Aquesta frase que m'has dit que a jo m'ha costat molt entendre-la: una mà renta s'altra...

Una mà renta s'altra

i totes dues sa cara.

Això, claro, tu fas un favor a una persona, tu fas... una mà renta s'altra i totes dues sa cara, és que te t'he contents.

Aquesta creença que tu me vares dir que, per exemple, no te tallis ses ungles....

Això són bruixes que diuen si te talles ses ungles en divendres te surten padrastres, però vaja és una cosa, a vegades, es padrastres te poden sortir si els te talles també amb un altre dia, però són coses així.

També m'han dit això de no te tallis es cabells amb lluna creixent te creixen més...

En creixent diuen, hi ha gent que se les talla sempre en minvant, jo particularment mir es moment que me va bé...

M'has dit que quan has de plantar els aliments sí que mires...

Quan has de sembrar qualque cosa, per exemple, jo ara no sembr, però si hagués de sembrar patates, que se fa davall terra se sembren amb lluna vella i sembràs mongeta i coses d'aquestes que se fa sa fruita defora, se fa amb lluna nova.

Això supòs que ho fas des de petit, des de petit, des de sempre...

No, això ho faig des de que me document amb coses de companyeros que són pagesos i m'ensenyen a mi.

Abans xerràvem des filar, de sa gent que cosia i això... i m'has explicat que era un canó d'agulles i com s'utilitzava sa màquina de cosir...

Sa companyera ha parlat de mundillo, que és una manera de fer randes que se fa amb un coixí, li poses una mostra, poses moltes agulles i amb ses macetes mesclen es fils a fi de fer com si fos una xarxa. Fan sa randa per uns calçons o si...

I, per exemple, ara conta'm es xiste aquests de quan un cafè...

Un hombre entra en un café i plof.

I després "qué es un cafè cuando..."

Un café cuando sale de la cárcel es un expreso.

I, per exemple, ses gloses de Sant Antoni, m'has contat aquesta, però també me'n vares contar una de Sant Antoni i el dimoni jugaven a 31...

Bé, però aquesta és sa cançoneta que tothom fa:

Sant Antoni i el dimoni

contaven trenta-u,

el dimoni va fer trenta

el dimoni trenta-u.

No, jo en sabia una altra però no la sé, sé que un acaba amb camiseta, s'altre amb calçons blancs, però no m'enrecord.

No sé, per exemple, també, si mos pots contar, per exemple, tu m'has dit que vares fer feina a una casa on utilitzava... no m'enrecord com se diu sa taula aquesta...

Jo vaig fer feina, vaig dur es comptes a un sastre i no tenia taules, tenia taules per tallar roba i coses d'aquestes jo no en tenia per escriure i jo feia sa comptabilitat damunt una post, que se diu una post de cosir, que simplement és un rectangle que té una mossa que simplement me servia d'escriptori.

I me pots contar un poc com ha estat sa teva feina? En plan, què feies? Com ho feies?

Sa meva feina? d'administratiu? Pues simplement vaig entrar de botones, vaig estar un parell d'anys de botones, després vaig preparar oposicions i vaig passar ja a auxiliar i vaig continuar tota sa meva vida fent feina d'auxiliar i administratiu. I després vaig passar un poc immobiliari i vaig acabar de caixer.

I si mos pots contar també sa llegenda de ses bruixes d'Alaró.

Sa llegenda de ses bruixes no la sé massa bé, però a Alaró hi ha una dita per sa nit de Sant Joan, que ses bruixes se passegen entre castell i s'Alcadena, teixeixen una tela, supòs d'aranya, que diguéssim, i es vespre de Sant Joan, que és una nit bruixa, pues ses bruixes se passegen entre muntanya i muntanya. No sé molta més cosa.

A jo sempre m'han explicat això i que també anaven d'una banda a l'altra ballant.

Claro, se passejaven o botaven... He llegit es còmic que hi ha un d'Alaró que és dibuixant que en va fer un i el tenc, però ara no me'n record exactament sa història exacte.

I, per exemple, aquesta dita que me vares dir que era: si vols entendre es nostre present has d'estudiar es nostre passat...

Això és una frase feta:

Per entendre es present has d'estudiar es passat.

Perquè en sa història a lo millor te pot [...] estar actualitzat de ses coses, però no, jo lo que te vaig dir era. Un que ara m'ha vengut a es cap:

En cap cap cap un cap de corda.

Aquesta te vaig dir, perquè en castellà és d'una altra cosa.

En ninguna cabeza cabe un cabo de cuerda.

Això en mallorquí és "en cap cap cap un cap de corda" és una cosa de com me vares demanar una espècie de trabalenguas, se me va ocorre aquest.

Té'n records que abans hem xerrat des carboners..

Es carboners, sa companyera t'ha parlat de s'ofici de carboner com a ofici antic i es companyero teu ha dit que havia vist rotlos de sitja i jo li he dit que si anava a Caimari, a s'entrada des poble hi ha un parc que hi ha un parc etnològic, per mí se diu, i hi ha una sitja muntada, una caseta de carboner, que se pot visitar i està muntat com a ofici de carboner, perquè d'així com se feia, s'ofici de carboner és un ofici que actualment no crec que existeixi, potser que n'hi hagi qualcun, no ho crec, pocs.

Jo te dic, per exemple, sé que m'ha contat que quan anaven a treballar conservaven, per exemple, els aliments...

Per conservar els aliments era molt fotut supòs perquè vivien, a lo millor estaven una setmana recorrits a sa muntanya, perquè s'ofici de carboner no només devia ser fer carbó, devia ser tallar sa llenya, acaramullar-la, muntar sa sitja, després pegar foc, tapar-la de terra, que és per mí així com se fa i després han de guardar que es foc no se faci cendra, sinó que ha de sortir carbó i això devia ser una feina de vint-i-quatre hores vàrios dies i, clar, per conservar els aliments pues, com no tenguessin, jo que sé, peix sec, com pugui ser una arengada o bacallà i després sobrassada o xulla seca per fer qualque sopes o fer un poquet de menjar per sobreviure.

Sí i me'n record que sa persona major que estava amb noltros també ha explicat que des de sa baix de sa terra també sortia com una aigua que feia unes plantes...

No sé, ella ha parlat, jo no som molt de plantes, però ha dit que empleaven una herba que se feia per allà que servia com si fossin d'espècies, perquè aquesta herba, que jo no conec, l'empleaven perquè donava gust com a de ceba i all, o de porro, més aviat, però vaja, supòs que devien ser com a herbes aromàtiques que hi havia salvatges, com és suposar comestibles, i els empleaven per donar gust a es menjar que feien habitualment. Devien dur arròs que també és una cosa que no se perd, o es sucre, que són coses més o manco... Si en tenien. Supòs que també a lo millor collien qualque caragol o qualque...

Au idò, jo crec que ja podem acabar que ja mos has contat moltes coses.

Molt bé, si se me vengués algo a es cap ja t'ho faria saber, però no tenc massa. Gràcies a voltros.