Tresor de la Memòria (Lloret 2018)

Bon dia. Com va?

Va bé.

Es teu nom?

Joan Coll Amengual.

Tens qualque malnom?

No, me diuen de can Coll.

I vares néixer?

A Lloret.

Quina edat tens?

74.

Sempre has viscut a Lloret?

No, sempre a Lloret no. Jo vaig començar estudiant aquí a es poble. Després, vaig anar a fer es batxiller entre Sineu i Algaida, a un col·legi

Sant Marc. Después d'aquí vaig estudiar Magisteri, però ho vaig deixar anar perquè quan vaig anar a sa mili vaig tornar, me varen donar es militars una acadèmia aquí on tot era ple d'analfabetos que no sabien ni llegir ni escriure. Ja me diràs, al·lots de 22 i pico d'anys, va ser terrible allò. I amb sa condició de què si no aprovaven es certificat d'estudis s'havien de reenganxar. Entonces, quan vaig venir aquí vaig dir "nada" i me vaig dedicar a administració d'una empresa hotelera.

I ara com és que estàs fent aquest curs des tresor de sa memòria?

Perquè me n'he donat compte que me fallen bastant ses paraules, sobretot quan me demanen una cosa, me diuen: "Mem i això?" i no, és necessari..., què se diu això..., xerrar molt, pensar... No ho sé, coses d'aquestes. Necessit es curs de memòria jo.

Es treballs que has fet durant sa teva vida?

Vaig fer dos anys a escola a es Carmelitas a Palma, después, com que vaig anar a sa mili, vaig venir i me vaig dedicar a s'hostaleria, en part perquè es sous eren molt millors. El doblàvem. I vaig seguir i he estat fent 40 anys feina a sa mateixa empresa.

Tens qualque afició?

Sí, afició sí: futbol i som forofo del Mallorqueta.

Després, jo que sé, t'agradava fer qualque cosa en es teu temps lliure?

Pues mira, jo som hortolà, pràcticament faig s'hortet de ca meva. És a lo únic que me dedic perquè feina ja n'he feta bastant i prou n'hi ha així.

I qualque cosa de cine o...

De cine, sí, bueno, això és per contar. Fa un caramull d'anys quan jo devia tenir devers quinze anys, más o menos, a Llorito feien cine a damunt es bar de can Putxet, a dalt, hi havia es cine. Hi havia es meu padrí i era es padrí de ses fonts que duia sa màquina de fer cine, però jo estava d'ajudant juntament amb un altre. Érem tres. I noltros quan mos duien es sac amb ses bobines des cine, les posaven totes a una gran a on aferraven cada una d'elles i després les passaven pes cine i quan arribava, que posava un paperet per saber que acabava es primer rollo, el tallàvem i el posaven una altra vegada dins es pot. I això és lo des cine.

Idò ara ja passam a paraules antigues, jo que sé... Des cine mos podries explicar un poc es...

A es cine quan jo tenia devers catorze o quinze anys amb so meu padrí i un altre dúiem es cinema, es cine des poble, i m'agradaria poder-vos mostrar, perquè encara la tenen, sa càmera i tot. Lo que fèiem noltros era que rebíem uns sacs amb unes lates que hi havia sa cinta i noltros l'anàvem muntant totes aquestes a una gran i després la passàvem per sa màquina. Envers d'haver-hi es llum d'una bombilla d'aquestes potents, no, eren en carbons. O sigui, un carbó quan se tocaven s'encenien i aquesta claror era lo que donava es llum perquè se ves es cine a baix.

Això és lo des cine.

Ara, sa batedora? Bueno, sa batedora va començar, la varen inventar un llorità i un palmesano. L'amo en Domingo i en Gabriel, en Biel Prohens, de can Prohens. Això era a es principi des temps des batre, se feien amb carretons i una bístia donant voltes i s'esflorava sa palla i també se desfeia es gra de s'espiga. Entonces, después, tot això ho recol·lectàvem i amb una pala i una forca alçàvem això i amb so vent separàvem lo que era es gra, de sa palla. A es final quedava poca cosa, però ells varen inventar un aparato que se deia sa matxina, que era un aparato que hi tiraves tot lo que hi quedava des resto que hi havia pols..., la tiraves de dins, donaves voltes, i tenia com uns ventiladors que feia vent i després això anava dins uns garbells, passava dins uns garbells que això se movia i passava es gra per avall i pes vent sa palla se n'anava a defora. Però a es final hi havia coses que no acabaven de ser capolades entonces no passaven pes garbells. I què feia? Se n'anava a un altre departament que això li dèiem es baleigs, que era lo que donaven después a es animals. Después de sa matxina, varen idear, l'amo en

Domingo, va idear un altre aparato que, aferrat a sa matxina, podia batre. No importava ja muls ni carretons ni res de tot això. Era un altre afegit, que dèiem, que tenia una boca a on tenia un batam, i un batam són uns ferros redons que tiraves sa garba a dedins, separava es gra també de s'espiga i capolava sa palla. Claro, després passava un puesto on hi havia també un ventilador, que era es ventilador de sa matxina ja, entens? I amb aquest ventilador, pues, tirava sa palla a un puesto i passaven a es garbells i mira i tot això... Fins que amb sa matxina varen idear això. I ara últimament lo únic que han ficat és: quan tu anaves a segar, que ho feies amb una bístia i agafaves es gra..., no..., bueno..., ara he quedat aturat, veus? Quan anaves a segar agafaves es blat o s'ordi i el tallaves i feies després ses garbes. Ara això ja no importa. Ara han afegit, a tot lo que teníem, una cosa que dona voltes amb un tractor, talla es gra aquest..., es sembrat diguem, i ja ho tira a dins on hi havia sa batedora que era allà on hi havia es batam. I ja està, això ha estat afegidors, afegits, que han anat estupendos, i ara

ja no importa ni batre. Què més?

Ara te diré un parell de paraules antigues que ja no estan amb ús i tu mos les expliques un poc: caramuixa.

Una caramuixa és un albó quan és verd. Saps què és un albó? És una planta verda que té fulles i surt un palo i té a dalt de tot no sé..., algo d'això..., quan s'asseca és una caramuixa i amb ses caramuixes noltros lo que fèiem eren es canyissos que era per assecar ses figues i per

assecar també es albercocs. Què més?

Escórpores.

Escórpores, sí. Lo que feia ses caramuixes, que és una planta verda que té un bulbo davall, quan tu treies es bulbo, sempre hi havia aferrat com una espècie de cuc blanc que tenia un caperrí negre amb unes mordaletes i això ho agafaves i ho posaves a trampes per anar a caçar tords.

Això és això d'aquí.

Pues ara ja passam cap a creences..., jo que sé, catòlic...

Som catòlic, apostòlic, però no creyente, no practicante. Vaig a qualque missa, però no som practicant.

Festes, festius...

Festes, de Lloret, vols dir? O festes... Hi havia sa fira des Sequer i després Sant Domingo. Bueno, Pasqua, Sant Domingo i es Sequer. Són tres festes d'aquí de Lloret que són, vamos, lo millor que hi ha en el món, eh?

I a Pasqua feis...?

A Pasqua lo que feim noltros, sempre se fa un dinar especial es Divendres Sant que és quan noltros aquí, a ca meva, feim ses panades, i entonces solem fer patates bullides amb ou bullit i faves tendres..., no sé què se diu això... I després feim ses panades, es rubiols i qualque crespell. Jo som es forner.

Després, coses des camp.

Bueno, jo cosa des camp, jo ara no en faig res, lo únic que faig és hort per sa família. Per ses meves filles i per noltros. O sigui, això sí que ho faig.

I tu empeltaves?

Sí, jo empeltava arbres. Ara, si sa lluna era creixent o decreixent jo els he empeltat sempre quan creixia sa lluna, entonces, feia esquejes, empeltava tarongers, després empeltava pruneres, d'ametller a prunera, albercoquers i coses d'aquestes. Sí, jo he estat empeltador.

I com se fa això?

Com se fa? Se fa per esqueje, o sigui, agafes un palo, bueno un tros de rama des que tu vulguis empeltar, fas un tall a es tronc aquí on l'has empeltar i li fiques dedins. Sé que se diu això per estaca. Empelt per estaca. I després hi ha es des tarongers, que se fan d'una altra manera, que fas una retxa, no talles sa branca aquí, sinó que fas una retxa així per avall, l'obres i li poses un ullet d'un altre taronger, lo que vulguis aferrar, i després ho emboliques, és diferent es taronger que es altres. No són per estaca, aquests se diuen... No sé què se

diuen. Què més?

Ara mos pot dir qualque ofici que s'hagi perdut o que ja no s'usa tant...

Bueno, jo crec que s'ha perdut, és que més s'ha perdut és es de matalasser. Perquè en aquell temps es matalassos no vos penseu que fossen tots de llana, n'hi havia de tres classes, que jo sabia: una de palla, una de crin i s'altre de llana. I es matalassers lo que arreglaven més era sa llana, que la tupaven, la feien neta, amb so tupar feien fugir sa pols i tot això d'aquí. Després l'estufaven i tornaven omplir. Sa palla, no, sa palla, lo únic que feien que quan batien, sa palla que quedava més llarga l'aprofitaven per posar a dins es matalàs aquest.

I es crin, mos pots explicar...?

Es crin, això, jo no sé si és això, però heu vist qualque fregall d'aquests que té com a uns fils que són de..., no sé com ho he de dir això..., és com un fregall, però no sé, saps això que empleen per caçar gorrions amb visc, saps què és visc?

No.

Ui! No, és visc és una cosa que noltros feien amb una pedra, no sé què se deia allò tampoc, no m'enrecord... Que ho bullies i feies com un visc, com una pasta i aquesta pasta, quan tocava ses aletes des pajaritos quedaven aturats. Se feia amb penya..., no sé que més. Sé que eren tres coses que hi posaves allà dedins. Ai, ai! Un poquet de cassalla...

Que mos vares explicar de sa filharmònica...

De sa filharmònica?

De sa banda de música, me varen explicar un poc des futbol i tot això...

Sa banda de música, jo me record que sa banda de música, hi havia un bar, un bar que ja no hi és, que ara és es forn, que li deien ca na Paula.

Tenia a baix, hi havia a l'esquerra es bar, a la dreta, hi havia una barberia i a dalt hi havia una sala molt gran. En aquesta sala molt gran hi havia una banda de música que ensaiava allà. Mentre mos tallàvem es cabells, sentíem tot es d'això. I qualque vegada sentíem: "Benet, no te dormis!" N'hi havia un que tocava un trombón i feia bup-bup-bup i de repente li deien "Benet", i feia bu-bu-bu fins que..., idò aquest aquí...

Aquesta banda de música va estar molt de temps en marxa. Per cert, per Sant Domingo, a sa plaça devora sa rectoria, s'hi feia un cadafal, que era com un altillo que feien de fusta adornat amb mata i bueno, allò era una virgueria, i sa banda de música tocava i mentres tocava, pues, es joves, ses jovenetes i es jovenets, pues se passejaven i allà festejaven. I después es jovenets, quan no hi havia res, allò mos servia com a de ring per fer lucha. Però això era ses festes sa banda de música aquesta, i acompanyava sempre per Setmana Santa sempre fèiem el encuentro, que això era que se trobava el Bon Jesús que pujava d'un carrer i la Mare de Déu baixava per s'altre i se trobaven. I, quan se trobaven, pegaven tres salts i sa banda de música també era es número u. I si hi havia funeral, també sempre hi havia sa banda de música. Saps aquests negres que van a davant que toquen xim-xim? No, no ho has vist tu? Un funeral de gent negra? Idò això una espècie així. Lo que no era de xaranga, era...

Una de ses teves aficions era es futbol, tu jugaves a futbol?

Jo jugava a futbol, he jugat a futbol fins a es 27 anys, más o menos, sempre vaig jugar amb so des poble. Es camp de futbol que noltros teníem estava ple d'albons. Lo que fèiem noltros era jo amb so mul que tenia mon pare i uns esterrossadors. Saps què són uns esterrossadors? Saps això que duen es tractors a darrere que duen una pedra damunt? Idò això és un esterrossador. Entonces passàvem per amunt i per avall fins que teníem ses canyes aquestes totes tirades per en terra i jugàvem així. Ara, ho vésseu és una meravella lo que tenim, però noltros jugàvem així. I te vaig mostrar a tu una foto. Ara no la duc. A tu amb uns trastos així d'alts. Ah! I es balón era de cordons, en vers de que ara tenen un foradí l'infles i ja està, no, tenia un xap i l'havies d'inflar com una bufeta i después tenia forats, tenies que cordar, com això de sabates. Però si havies de pegar un cabezazo i te tocaven es cordons, vamos! Quedaves marcat.

Qualque anècdota de quan anaves a escola o...

Vàreu contar que per una festa, fèieu un globus... Això vos enrecordau? Entre uns quants mos vareu explicar que un fèieu globus de paper,

que s'alçava...

No era jo, però...

Va ser des grup que érem tots.. . Però és possible, perquè jo me record d'això des globos, però no vaig ser jo que ho vaig dir. Sí, agafàvem un poc d'esperit, teníem un paper, saps això que feien estels, saps què és un estel? Tampoc? Cometa. Per favor! Paper fèiem com un globo d'aquest i li posàvem uns filets pes quatre cantons i després un d'això d'esperit, li pegàvem foc i se n'anaven per amunt, però jo no ho he fet mai això, jo ho he vist fer. Què

más?

Això de Lloret des coets...

Aquí tenim una empresa de focs artificials, que és de ses millors que hi ha a Mallorca o més importants de Mallorca. Tenim sa sort que per Sant

Domingo, dissabte de Sant Domingo que és sa revetlla, aquí feim un grans focs que se fan aquí baix, a devora es col·legi i aquí se veuen tots, i ve mig Mallorca a veure-los. És vera, hi ha una gentada. I són tios d'això de coets i en venen també per mi, o no sé. Coses d'aquestes...