Tresor de la Memòria (Sant Joan 2017)

Jo me dic Magdalena Barceló. Bé, els apellidos també, o no?

Lo que tu vulguis!

Magdalena Barceló.

Joan Bauçà Nigorra.

Francisca Bauçà Nigorra.

Idoi!

Dos germans.

Eh, podem començar que mos contis mem si...

Mem, a què hem de...

La història de ses matances.

De ses matances? Era una festa per noltros, quan érem jovenets, perquè dúiem tots es davantalet. Anàvem en davantalet i mos passejàvem pel poble amb es davantalet. Tothom sabia que érem matanceres. I llavors es migdia fèiem un bon dinar de costelles... Bé, primer tallàvem sa coa en es porc, i el penjàvem sense que ningú se'n temés a qualcú. I llavors quan se temien que duien sa coa des porc penjada tothom feia una juerga. "I sa coa des porc! I duu sa coa des porc!" I llavors ja la llevàvem i la posàvem a un altre. I llavors es migdia fèiem unes bones sopes i frit. Llavors s'horabaixa mos n'anàvem tots es nins a cercar romeguers. I llavors es vespre, antes de sopar, fèiem un bon fogueró. I enrevoltant es fogueró i, i mon pare se posava un diari, aquí a dins sa corretja, i... I estic un poc nerviosa, eh?

Seguiu, seguiu.

I voltava es fogueró i... "I no el m'encendreu en el tió paper! I no el m'encendreu!". I els que l'encalçaven: "I ja el t'encendré en el tió pedaç!". I era una festa. Era una festa. I llavors acabàvem amb un bon sopar d'arròs boníssim, i pilotes. Ametlles que els dúiem a torrar en es forn, i les encetàvem, i llavors les donàvem una grapada a cada un, a davant, dins un platet cada un, i les triaven. Es qui les tenia davant les triava. I meló, que les guardàvem penjadets tot l'any. Penjats a una biga o no sé on, eh, Joan?

Sí.

I... I llavors, ensaïmada, acabàvem amb s'ensaïmada. I era una festa per noltros allò. I ara no, ara tot s'ha perdut això, ja està, ja està. Sí. I així acabàvem ses matances, i quan... Noltros no érem molt de família, no en teníem moltes, i a jo me sabia greu, perquè amb tres o quatre matances en s'any ja havíem acabat sa festa, i a jo me sabia greu no tenir-ne més, perquè mos ho passàvem molt bé. I llavors n'hi havia de més grandetes que ja mos feien fer feina ja no era igual, eh? ja donar aigua en es budells i tot això ja no era tan divertit. Però mira, ses matances sempre han estat, i ara s'ha anat perdent molt això, molt. I, i no sé què més de ses matances. Ja està, ja hem acabat. Ara, una altra cosa. Venga Joan.

Una altra cosa, diga-la-me. Ho has dit tot!

D'això de ses matances sí, ha de ser una altra!

Si podeu parlar d'una altra cosa...

Conta! Joan, conta lo des teatro, que era un teatro preciós i se va pegar foc, que també és molt interessant.

A sí, teníem un teatro a sa plaça...

Guapíssim!

Que està aferrat amb sa rectoria. Que segons deien els vells, el rector va voler aquell teatro per ell guaitar, guaitar...

I hi havia una finestra, eh? Que ell hi mirava, per sa finestra.

I en aquell temps jo anava un poc per l'església, i era cantadoret. I me feien posar si era sa pel·lícula. Si era u, dos, tres erres, que ja no hi podien anar més que es granats i... o quatre, que ja era un pecat mortal, que ja no s'hi podia anar. Què més?

Què més, això, que llavors un vespre, jo me'n record que es meu germà, que vivia a Sineu, va venir, mos va venir a tocar. Diu: "Mon pare" diu "ara hi ha una flamarada a sa plaça", diu "que es teatro se crema". I tothom mos aixecàrem i hi anàrem, i era una pena, perquè era una monada, aquell teatro. I jo hi he fet comèdia, en aquell teatro. N'hi fèiem de comèdia, i estava molt bé, aquell teatro.

Varen tocar ses campanes en sa nit.

Sí, varen tocar ses campanes i tothom se va aixecar per anar a veure...

I tothom se va aixecar, dúiem tots un poal, i pots pensar en aquells temps un teatro enorme amb poals i...

No hi havia quasi bomberos tampoc...

I fins que se va cremar tot i llavors va quedar...

Va quedar tot escombros, i una pena, perquè no han pogut fer res pus mai. El varen simateix arreglar un poquet a damunt per tapar, eh?

Però sí, varen tapar...

Varen tapar un poc, però està tancat i no saben allà dedins...

Just que no s'hi plogués

Si, just que no s'hi plogués... I és una pena.

Vàreu fer comèdia?

Comèdia? No, no n'he feta mai de comèdia...

Hi vàrem fer "En Joan, que ha vengut de prim", "En Joaquín, que ha vengut de prim"! Va estar molt bé, aquesta comèdia. N'hi feien cada any, fèiem una... Una.., sí, algo. I de ballar, hi ballàvem i... I jo en tenc fotos, que era petitona, que feia... Bé, devia fer poqueta cosa tan petita, però hi tenc fotos, de damunt es teatro. I llavors de majoreta, devers setze anys, aquesta de "En Joaquín, que ha vengut de prim", i llavors ja se va cremar es teatro, i ja no varen fer res pus.

I antes feren "Na Blancanieves y los enanitos".

Aquesta no me'n record! No me'n record!

No, i va ser... Va ser una monada, lo que eren, tot eren dones i enanitos. Noltros no...

I ninets, hi devia haver que feien d'enanitos, és segur es ninets.

I llavors varen fer "En Joaquín, que ha vengut de prim".

Aquest sí!

Aquesta hi cantava jo, era un coro i cantàvem "En Joaquin, que ha vengut de prim"

I en a quina era que cantaven "Què hermosa és Mallorca i es mallorquins", a en "Joaquín" per mi, no? A en "Joaquín". Està molt bé aquesta cançó. És guapa, lo que jo no me'n record de tot.

Què hermosa es Mallorca!

I es mallorquins

Fogim de sa ditxa per fer-mos endins

Somiam fortuna

darrere ella anam

i deixam ca nostra

i mos embarcam

és que som uns bàmbols

com no hi ha en el món...

Fa molts d'anys!

No me'n record de s'acabament. Ai, això ho tallareu, o això? Perquè no mos surt molt bé.

Mos morim de pena... O no?

No me'n record, i mira que la cantàrem, eh? Però ja fa tant de temps que no l'hem repassada...

Com és enfora hi ha, més n'hi ha, de llavors ençà cap a aquí...

Sí, és vera. No ho sé. Mem, què més...

Hem acabat.

Hem acabat, diu ella. Què més hem... Hem de dir res més?

Si voleu contar qualque rondalla, o qualque... O si sabeu qualque dita, la podeu dir!

En saps cap de dita, Joan?

"De Constantinoble vengo..."

Aquesta no la sé, a això, ja...

O ses endevinalles...

Endevinalles, eh? Voleu que vos en digui una?

Verd i no és julivert,

groc i no és albercoc,

negre i no és penya.

Mem si ho sabeu. No ho digueu es que ho sabeu. Va? Un lledó. Saps què és, un lledó. Lledoners? N'hi ha molts, per Palma, de lledoners. I tot d'una és verd, llavors torna groguet, i llavors negre. I en menjàvem de nins, a això. Era ben bo. Dolcet. No els heu tastats? No... Els heu de tastar, diu, perquè són bons quan són negrets. És vera.

I en compr un pam, en tir un pam i en menj un pam?

No el sabeu? No el sabeu, voltros? I què més?

Un plátano!

No... No... És que d'antes, així, em queda com a aturadet, eh?

I una caseteta,

plena de rabassetes

que s'obri i se tanca.

Sa boca! Sa boca. Què més?

I vos, Joan, en sabeu cap?

No, no... En sabia una...

De Constantinoble vengo, y vengo tan constantinoplalizado que los mismos constantinos constantinoplalizados no son capaces de desconstantinapolizarme.

Aquesta és un metricollar. Aquesta de s'erra és més bona de dir. La dic? La dic? La dic eh?

Un carro carregat de terra roja se'n va per sa carretera de Porreres. Es carro trabuca i terra roja per en terra.

De sa erra!

N'hi ha d'erres, eh?

Tot són erres!

I en sabem més, però ja... Ja no me'n record.

No surt quasi res...

Queda com a aturat.

Jo crec que mos basta ja.

Lo que volgueu voltros, si voleu acabar per ara.

Sí, idò i sí, perquè jo ja he xerrat molt. Que no és vera? Ell n'ha de saber, de cosetes de fa estona!

De fa estona?

I què he de dir?

Qualque cas que t'hagi passat fent feina de picapedrer, qualque anècdota, tu n'has de tenir! O no?

Aquella que me vares contar antes... Que vos vàreu anar a Barcelona a fer feina...

Ah sí, me varen... Això hi cab?

Feu tot i llavors tallaran!

Bueno, que hi havia un notari que se va casar a Barcelona i tenien un pis a sa rambla de ses flors, i jo era picapedrer seu, picapedrer de ca seva. I forçat va voler que anàs allà perquè havien de fer dos quartos de banyos. Bé, anàrem allà i vàrem fer es quartos de banyos amb gent d'allà. Venien es picapedrers d'allà i varen quedar una monada. I llavonses, quan vaig venir a la vila, varen saber que havia fet quartos de banyos. I una casa que tenien un parell d'al·lotes me varen dir per fer un "banyo". Quan els vaig dir... Diu vàter, bidet i es "lavabo" i això... Van dir "i això, es bidet, què és?". Vaig dir "uep". I jo tenia unes fulles que havia duites d'allà que explicava... "y para la higiene de las partes sexuales de la mujer"... I se varen quedar totes empegueïdes i varen dir que el posàs, i el vaig posar. Però vamos, en aquell temps, podeu pensar! Ses dones sols no sabien això què era.

Clar, en aquell temps, no... No n'hi havia.

No n'hi havia ni... Ni...

De bidets, que no és vera?

Hi havia sa bassa, i tothom anava a sa bassa...

Molt diferent d'ara, eh? Què més?, més coses o no? Jo per mi ja està...

Què feim?

Què feim, eh?

Si voleu contar res més, ara és es moment, eh?

Jo ja he xerrat molt i...

Llavors mos recordarà quan haurem sortit.

Sí, exacte, exacte.

Quan haurem sortit en sabrem més.

Bé, idò moltes gràcies, idò.

Idò, a voltros.

A voltros.

Molt de gust d'haver compartit aquests moments amb voltros.

Ni ho tornarem passar, segur!