Tresor de la Memòria (Sencelles 2018)

Joan Alomar Sureda, nascut en es poble de Sencelles l'any 1939, que sa meva, es meu hobby preferit de fa moltíssims d'anys és es periòdic, sigui deports, sigui el que sigui. Es meu hobby és sa lectura.

Me'n vaig vorera a vorera,

cercant es bons oronyons,

no hi vaig pes endiotons,

sinó per s'indiotera.

Jo tenia un busqueret

que volava pes carrer.

Una dona el me va prendre

i el me va fer sabater.

Ala! Dones, qui vol sabates?

Es meu busqueret en sap fer,

fortes com una rabassa

i fines com un paper.

Que això era un amo de possessió que tenia un parell de missatges, que en aquell dia se deien missatges, i estaven a damunt s'era batent, va passar un capellà duent el Bon Jesús a un necessitat i es missatge s'aturaren es moment de passar el Bon Jesús i ell deia: "Què és això?", "a fer feina" i es moment que... s'era se va esfondrar, varen quedar tots sepultats a baix de terra i, segons diuen, no sé es dia de s'any encara se senten es gemecs. Es 23 de juny.

Garbejar és anaven a segar es cereals, després els feien garbes, se'ls fermaven amb vencisos, que en mallorquí se diuen vencisos i, després, quan havien d'anar a fer sa recol·lecta des cereals, anaven a carregar es carros amb ses garbes, per això, se dita és garbejar. Porgar és agafar s'erer, posar... el fermen a una forca que té dos forcalls amb unes anses de s'erer i es fan moure s'erer, cau es gra a terra i després es desperdicis els posen a un caramull per gallines o per ovelles o per porcs o per als animals que hi havia aleshores.

Un català català, del Barcelona serà,

un català qualsevol és de l'Espanyol,

un català mal parit és del Real Madrid.

Santa Àgueda, 25 de febrer, la Beata, 27 de febrer, la Mare de Déu d'Agost, dia 15 de febrer, perdó, d'agost, i després hi ha s'Embala't, que és es diumenge antes de la Mare de Déu. Això són ses festes des poble. Després ja venen ara ses festes nadalenques que és festa normalment per tot.

Ma mare me diu bandera,

jo li dic que té raó.

Ses banderes són honrades

per anar a sa processó.

Li fic eixut i li trec banyat, què és?

És cullerot.

Sa nostra figueralera,

ha caiguda d'un cimal

i diu que no s'ha fet mal,

perquè no se'n riguin d'ella.

Després hi ha aquesta:

En ringo rango va entonat,

són 10.000 qui van amb ell

tots van vestits de vermell

menos en ringo-rango vell.

Què és? Un cirerer.

Mare meva, mare meva.

Mare del sant roser,

si me volíeu bé,

la vos ne tornaríeu a ca seva.

Coneixia un mestre Melis

que feia d'empeltador,

va empeltar un albó

a damunt es cap des rector

que feia figues siscelis.

En Joan quan va arribar

amb aquelles sabatotes,

encalçava se al·lotes

per darrere es campanar.

On te n'anares Bernat?

Fora haver-la coneguda

Saps què és de mala beguda,

pagar sense haver endeutat.

Una capsateta que s'obre i no se tanca.

Què és? Un ou.

Aineta vols esser meva,

aineta digues que sí,

faràs sa feina per mi

i aniràs a menjar a ca teva.

Redolant, redolant vaig néixer,

redolant, redolant moriré.

Quan estiguis dins sa tomba,

encara redolaré.

Què és?

Una granera.

Verd i no és julivert,

groc i no és albercoc,

negra i no és pega.

Es lledons.

Quan surten són verds, després, van tornant grocs i després, quan fan sa maduració, tornen negres.

Sa madona de sa torre

es pa negre li fa mal,

però no ni fan ses coques

ni es torró per a Nadal.

Ella portava el dinar

als pobres segadors,

el dimoni envejós

en terra li va tirar.

Ell el va tornar a aixecar

i va ser més saborós.

Sor Francina qualque dia

per miracles germans

feia créixer es mitjans,

que dins es convent hi havia.

Es gall de Son Sales canta,

es de Moneió respon,

es de can Raió diu com

i es de can Castell comanda.

Voldria tornar a Bellveure

en esser damunt es pont

i tu que fossis sa font

d'allà on he de beure.

En es puig de s'Alcadena

hi vaig sembrar un claveller

es primer que hi colliré

serà per tu Magdalena.

Dalt sa muntanya més alta

hi ha un romaní florit

i a les dotze de sa nit

hi ha un Rossinyol que canta.

Noltros venim de sa vermada

i es rems són petits i pocs,

noltros tenim pocs jocs

i mala nit que hem passada.

Jo segava blat cabot,

que em pegava pes capell,

l'amo estava content d'ell

i jo hi estava ben poc.

A Aubenya segaven ordi

un mes davant sant Joan,

quan veien es camp tan gran

cridaven misericòrdia.

Hi vaig anar per un brot,

la me donaren sencera

i sa mare que li deia

dona-li cossiol i tot.

Madò Bet, s'alfabeguera,

que teniu en es portal,

que heu de menester sa destral

per tallar-li sa remera?

Jo festejava a Caimari

una al·lota amb dos rodets,

no la vull perquè fa pets

es temps de passar es rosari.