RESUM
En Joan Aguilar i Oliver i na Francisca Noguera Ferriol són de Sineu i varen néixer l'any 1938 i 1941, respectivament. En Joan va néixer a Santa Coloma de Cervelló, un poble al costat de Barcelona, però ja fa més de quaranta anys que viu a Sineu. Ens recorden paraules antigues, cançons i refranys. També ens conten la llegenda del Muc i del campanar de Sineu. Parlen de les diferències entre les tradicions catalanes i les mallorquines en la cuina i les matances, per exemple.
TRANSCRIPCIÓ
Bon dia, avui vos farem una sèrie de preguntes. Com vos nomeu?
Jo som en Joan.
I llinatges?
Joan Aguilà i Olivé.
Jo som na Francisca Noguera Ferriol.
Avon vàreu néixer?
Jo vaig néixer a Santa Coloma de Cervelló, a prop de Barcelona.
Jo a Sineu.
Lloc de residència?
Jo també ara aquí a Sineu, ja fa quaranta anys.
Data de naixement?
22 d'agost del 38. A dia 10 de gener del 41.
Exacte, dia 10 de gener del 41.
Quines paraules se deien a Mallorca que ara ja no se diuen?
És que lo que passa és que, clar, jo també al no ser d'aquí moltes no ho he captat molt, o no m'han quedat a la memòria, però hi ha paraules, ara no me'n surt cap, però, vaja, supòs que n'hi deu haver. Abans jo volia dir, per exemple, un temps se deia molt la paraula "romandre", que allà a Barcelona només l'havia vista escrita, que en castellà seria "permanecer". I d'altres, pentura, però no n'hi ha moltes que me recordi.
Sabeu qualque endevinalla?
Endevinalla? Ara no.
O qualque cançó?
Cançons sí:
En Joan petit quan balla, balla, balla, balla bé.
Sor Tomasseta a on sou,
ja vos podeu amagar,
que el dimoni vos cerca
dins un pou vos vol tirar.
Trobau que hi ha moltes diferències entre es català i es mallorquí?
Sí, bastantes. Inclús algun concepte.
INFORMANT
Nom
Joan Aguilà Olivé
Municipi de naixement
Santa Coloma de Cervelló
Municipi de residència
Sineu
Nom
Francisca Noguera Ferriol
Municipi de naixement
Sineu
Municipi de residència
Sineu
Creieu que hi ha moltes diferències entre el català i el mallorquí?
Sí, principalment, algunes paraules amb un concepte que no té res que veure el significat d'aquí a Mallorca amb el que hi ha al Principat. Per exemple, com ja havíem parlat, una parella o un parell. Aquí, un parell és un nombre indefinit. Són molts, un parell, i allà un parell...
Són dos.
Són dos. Un parell... Em van regalar un parell de coloms.
Són dos.
I aquí, és una colla de coloms. I, en canvi, allà una colla... "Éreu molts? Sí, una colla". O sigui que el concepte és diferent.
Sabeu qualcun refrany?
No, ara només...
Sabeu qualque llegenda?
Llegenda? Bé, sa llegenda des Much, que ara s'ha fet tan famosa.
Sí, però no sabem sa cançó.
Tothom en xerra d'aquesta llegenda i no sé si hi ha llegenda, hi ha llegenda de per si.
Sí que ho és una llegenda, això.
Després, quan jo vaig venir aquí, contaven els més majors que aquí a Sineu estàvem units amb Sant Joan o Sant Joan i Sineu era el mateix municipi. Llavors, es varen independitzar. I diu la llegenda que volien endur-se es campanar i el varen lligar amb cordes i estiràvem i estiràvem, però, com que vam fer tant de renou, es varen despertar: "Ei! Que mos roben es campanar!" i aposta només està separat dos o tres metros. Això és una llegenda, però no sé fins a on.
Sí que ho és una llegenda, això també, perquè no crec que sigui vera.
Vos ha agradat aquesta entrevista?
Sí, claro.
Fins aquí, sí.
Fins aquí, sí.
Això era es prefacio o ja està s'entrevista?
Eh, qualque dita?
Dita? No ho sé, ara...
I la Mare de Déu? Que m'havíeu comentat abans...
Ara no me'n recorda.
Ah no!
La Mare de Déu cosia
en es portal de s'hortet
tenia el Bon Jesuset
dins sa falda que dormia.
Ah sí, això deu ser una cançó de bressol com es vou veri vou.
No, són cançons de quan érem petits, que ses mares les cantaven en es seu... Igual de Sant Antoni, cançons d'aquestes així.
De Sant Antoni en sabeu qualcuna?
Sí.
Sant Antoni gloriós,
sant Antoni gloriós,
gloriós sant Antoni,
jugava amb el dimoni,
jugaven a trenta-u,
el dimoni va fer trenta
i sant Antoni trenta-u
Vaig passar per un pou fondo
enrevoltat de cols tendres
i els dilluns hi van els gendres
a festejar na Morrongo.
Això era una cançó de sant Antoni.
Catalana?
No!
Mallorquina?
La cantava es padrí!
Veus? Ell té bona veu.
Vaig passar per un pou fondo
i enrevoltat de cols tendres
La repetia:
Enrevoltat de...
els dilluns hi van els gendres
a festejar na Morrongo.
rup-rup-rup
Som d'importació, però encara en sé alguna.
Costums típics que, per exemple, no hi ha a Barcelona i que vos varen sorprendre, menjars...
Ui! Mengen molt diferent! Sa costum de Barcelona amb sa de Mallorca.
Sí, però la pagesia no tant. De la pagesia...
Però sí que hi ha coses que canvien...
Jo de la part de... O sia, dels avis per part de mare eren pagesos i moltes feines que veia fer en es padrí les feia el meu avi allà, o es tio. Sembrar... O sigui, després també la forma de regar, moltes de coses que les fèiem semblants. També fèiem matances, jo recordo fer matances.
Bé, però, quan les fèieu, no fèieu sobrassada!
No, feien altres coses, però bueno, feien bull... Dins Catalunya no fan lo mateix a dalt a Girona que a baix a Tortosa, és ben diferent, les matances, posem per cas.
Escolta, és que a un temps ses matances...
A la part de l'Ebre fan més ja tipo valencià, o sigui, botifarrons amb arròs i una sèrie de coses que aquí no se fan.
Aquí no, aquí no ho fan.
I a Girona no se fa.
Aquí feim els escaldums i s'arròs de matances, canvia completament. També canvia sa costum.
I es brou brufat. Que la paraula "brufar", veus?
Això no ho sé, això no sé què és
Que se perd, "brufar" és celebrar. Anem a brufar...
I aquí no... Noltros deim "anam a brufar".
A un sant, o a donar-li es molts d'anys. Venim a brufar! I que te donguin qualque cosa. I es veïnats, quan hi havia matances, anaven a cercar brou de sa caldera.
Això alerta, això no era aquí.
A Catalunya, te dic. I anaven a cercar brou de sa caldera i li deien "brou brufat", perquè brufaven ses matances.
I voltros coneixeu es refrany de ses orelles?
Es refrany des?
Ses orelles.
Ah! Sí! Hi ha un refrany que deien molt els vells que diu:
El Bon Jesuset mos va donar dues orelles i una boca.
Què significa això? Que hem d'escoltar el doble que xerrar. Hem de saber molt més escoltar, que xerrar.
Molt bé, idò ja hem acabat.
Molt bé, gràcies.
Molt bé, molt bé. Ho veu fet molt bé. Per voltros.